Dijous, per fi!!, arribaren les nostre maletes!!!(que per culpa de ses nostres amigues de ryanair no teniem...) quasi li donam un beso a n'es carter, quina il·lusió: ses converse negres i sa jaqueta de na Joana (ja no es congelarà), els nòrdics, ses colònies, es rímel (ja podem sortir!) i lo més important... ses quelitaaaas!!! Moltes gràcies Toni, ti volgiamo bene!!!
Vos hem d'anunciar el nostre descobriment. Primicia mundial!! Es tracta del guanyador del festival de san Remo i també guanyador de la passada edició del reality “Amici”... ja vos podeu fer una idea de quin peu calça... Idò noltros ens hem fet fans. Se nom Marco Carta, és sard, de Cagliari i canta: nanana Tu serai la forza miaaaaa!!! nanana... no es pot ser més horter... i evidentment és el number one de s'MTV, non ci credo!!! Per a que vos en faceu una idea és una espècie de Civera, versió italiana, i estam segures de que serà la canssión del verano, resem perquè només sigui per aquí,... perquè si arribam a sa Roqueta i ens trobam en Marco Carta de verbenes, ens suicidam!!!
Dissabte, ses pijes començaren el seu trasllat. I noltros, començarem a fer es pis nostre, principalment posant una tauleta davant es sofà. On s'ha vist mai una casa sense una taula davant es sofà per a posar-hi es mòbil, es cendrer, es tabac, els peus, ses cartes, etc??. Estrenarem sa nostra taula amb una botella de vi sicilià que tenia gust a Don Simón (hem de puntualitzar que es preu no era molt diferent...).
Com que aquelles són unes rates i no ens han ni deixat sa bombilla des bany, per suposat no ens
.JPG)
deixaren es tdt. Així que teníem sofà, taula i tele,... però no ens podiem asseure a perrear perquè no teníem tdt, i aquí, sense tdt no se veu res. Així que deicidirem anar a s'Iperstanda (porto pí xungo) a comprar-ne un. En vam trobar un de barater (seguim en sa nostra línia de pobres nines pobres) que pensam vendre per Ebay una vegada tornem a Mallorca. Inciso para la publicidad: per si vos interessa també tenim venals: dos alcatels baraters italians, un poal de fregar del barça amb fregona inclosa eh!! (ideal per a tu Biel), 3 pedaços de cuina, una tovallola que destenyeix,... i segur que acumularem algo més... Mentre estàvem connectades a s'internete de s'Iperstanda, estàvem envoltades per un simulacre de boda, amb taules de banquete horroroses, llits de noche de bodas con músicos de orquesta, ties amb cara d'oi vestides de núvies i tot tipus de mariconades associades a una boda.... A més, quan ens dirigíem a comprar es tdt, dos tios que caminaven davant noltros ens han sentit xerrar i ens han seguit, no són paranoies de na Marianna, és verídic, els teníem aferrats darrere mentre pujàvem ses escales. Quan hem entrat a n'es Yo no soy tonto ens han esperat un rato defora però es veu que s'han cansat... ha estat una situació un poc surrealista... de fet ja no sabem el que és surrealista i el que no...
Reflexió del dia: estam començant a pensar que ses surrealistes som noltros i que lo que ens envolta és normal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada