Capitolo nove: Reconeixement nocturn del terreny.

Ens vam despertar amb la vana esperança de que el water s'hagués desembossat per art de màgia. En vista del poc èxit que vam tenir... vam anar al nostre súper preferit a cercar algun líquid desembossador, en vam dur dues botelles, que posteriorment, vam buidar dins el wc sense que funcionessin... que conyo hi havia dins es wc? Un mostro??

S'horabaixa, també el vam dedicar al nostre hobby preferit... i tornàrem amb dues botelles més d'un nou desembossador: Mr Muscolo (muscolo en italià significa cuixa... non capitamo niente...). Amb aquest prometedor nom, havia de funcionar sí o sí, hi teníem posades totes les esperances... Malauradament, sa primera botella no va servir de gran cosa,... bé, de res, no va servir de res... Vam deixar sa segona actuant tota sa nit,... I... eco!! a la quarta va sa vençuda!! Es dissabte dematí ja tornàvem a tenir un wc llest per a tornar a ser embossat... !!

Es dissabte horabaixa, amb la nostra principal preocupació de sa setmana resolta, el vam destinar al culto al cuerpo, que en el nostre cas vol dir a fer un cueces o enriqueces i una birra... També vam decidir que teníem ganes de sortir (ja era ben hora... noltros som bones nines, però no tant...) i vam cridar a una tal Gabriella, amiga de ses pijes, però que no tenia pinta de muerma com elles...

El que no sabíem és que ens havíem topat con el alma de la fiesta d'Oristano!! Vam anar a fer una birra pre-sopar, ens va presentar als seus colegues i vam anar a sopar a Cabras. Va ser un sopar molt entretingut i didàctic, on ens vam aferrar una catxo-pizzota XXL que estava per a llepar-se els dits, ni punt de comparació amb ses de Mallorca... Seguint amb sa gastronomia de la nit vam provar un postre sard: Seadas mmm... boníssim i com a colofón un copí després del cafè: Mirto fet de murta destil·lada i una altra cosa que es deia Montenegro.

Vam assistir a la lliçó més important d'italià: Parolacce. Na Francesca, una tia que està com una cabra, ens va ensenyar un parell de paraulotes:

- Cazzo: polla. Irònicament s'al·lot de na Francesca nomia Jacopo (es pronuncia yacopo) i sa tia es va passar tot es vespre dient-li PollacoPollacoPollacopo... i noltros que ens xapàvem!!
- Pompino: mamada, això ens recomanaren que ho diguéssim sols en l'intimidat...
- Porca Troia: puta merda, quina putada, etc
- Porca Paletta: joder, puta merda, etc.
- Figlio di Troia: supòs que no fa falta traducció,...
- Cassino i Casinó: el primer és una casa de dones de mala vida i el segon un casino de veres,... important no confondre termes...

També, ens van contar una història d'un al·lot que estava preocupat perquè estava empalmat i no sabia el que li passava, sa mare, l'envià al metge i quan tornà li va dir: no ha estat res eh? I ell va dir, no? Idoi es metge m'ha tret dues boques de pus...!! Sa qüestió, ens vam passar tot es vespre: quante bocca di pus?? - Dueeee!! jajajaja noltros encara ens xapam, a voltros segurament no us farà tanta gràcia... jajaja.

Després vam anar al que ells anomenen ses Rambles d'Oristano, on tothom beu mariconades de colorins... Na Joana està indignada, no hi havia Ballantine's i per a explicar que volia JB en va passar un fum per a descriure sa botella, que passa que aquí no saben a el que és un whisky-cola?? Cagondell de mariconades!! Com que a na Marianna ses mariconades ja li van bé,... es va fotre un mojito sense gaires problemes. Entre glop i glop, i house i house de l'any catapum-xim-pum (como no? Vos recordam que vivim 15 anys enrere...) vam conèixer gent i gent cuyo nombre, a hores d'ara, no recordam...

En fin, va ser una nit de reconeixement del terreny bastant profitosa, ara ja pensam que Oristano té potencial...

Reflexió del dia: no podem sortir de ca nostra... cada vegada tornam amb una bossa. Menos mal que els súpers tanquen de nit...