Capitolo ventidue: settimana d'studio, és a dir, setmana de vacances

Després d'aquest estrany impàs de dues setmanes, hem tornat a la rutina surrealista de la nostra vida oristanesa. Com que ja teníem mono, el primer que férem fou anar a n'es nostre estimat Iperstanda a conectar-nos al feisbuc.

Aquí, aquesta setmana i sa qui ve, no hi ha classe, ells li diuen settimana d'studio però a Mallorca, lo que ve després de pasqua sempre ha estat una setmana de vacances i de beure... i noltros som mallorquines... beure no podem beure gaire, però estudiar tampoc hem estudiat...

Com que estam de vacances i siamo fora di testa, vam començar a cavil·lar mem quina l'havíem de fer, així que dit i fet ja tenim vols i entrades rumbo a n'es Primavera Sound, uoooo!!!

Dimecres a vespre, estàvem noltros amb ganes de cueces... i vam enviar un sms a un al·lot dient que estàvem en crisi d'astinenza. Ell, molt amablement ens contestà que l'endemà a mezza matinata ens cridaria i ens duria a fer una passegiata per sa platja de Tharros. Oooh que mono!

I una merda mono, ja ens tens tot el puto dematí (perquè no en tenim ni puta idea de quina hora és mezza mattinata...) esperant que ens cridàs i niente. Hay que joderse! Quan ja li havíem fet sa creu, ens envià un sms de que s'acabava d'aixecar i mem si anàvem a ca seva a Torregrande (sa platja d'Oristano). Clarooo que sí que venim rei meu!!

I res, agafarem es bus, arribarem allà i el cridarem:
- On sou?- ens digué.
- Pues a Torregrande.
- Però on?
- Pues enfrente de una torre grande...

Pareix un xiste dels dolents xerecs xerecs, però va passar així, estàvem davant una torre gran... (vease foto adjunta)

Anàrem a ca seva, a sa platja a voltar, a fer unes birres i tornarem a ca seva. Després va venir el seu company de pis i ens contà que era cleptòman, de fa un any que està en crisi d'astinenza, abans robava calçons blancs i xocolata a s'Iperstanda... A més, fa un temps que tot li surt malament, perquè té el carma atrofiat ja que va assassinar una tartaruga (tortuga) de terra ficant-la dins aigua... Vam riure molt amb aquests dos al·lotets, són molt monos, són els nostres novios, però ells encara no ho saben...

En tornar, anàvem ubriaques i decidirem passar per s'Eurospin a pillar unes birres.
- Estan tancant – diu na Joana
- Nooo, hi ha gent amb un carro... - diu na Marianna- Aaah noo, tiaa, que és un aspiradoor!!
Vamos que ens vam xapar es cul però ens vam quedar sense birra...

Reflexio del dia: que monos que són els nostres novios... és una llàstima que ells encara no ho sàpiguen...