Capitolo ventitre: festa erasmus

Divendres, estàvem noltros encarxofades, a n'es sofà escrivint es capítols anteriors, quan se'ns va encendre sa bombilla i vam decidir sortir a veure mem que ens oferia la notte... De camí a sa birreria, ens aturarem a comprar tabac, aquí com que als bars no es pot fumar, ses màquines de tabac estan al carrer. I voltros direu: Hòstia idò els nins i els quinceanyeros desbocados poden comprar tabac!!...Idò no! Ni ells, ni tampoc na Joana poden comprar tabac!! Perquè resulta que seguint amb es vici que té en Berlusconi de fitxar a sa gent... pos a sa màquina de tabac hi has de ficar es teu DNI, i claro, ens va fer por ficar es nostre DNI perquè i si no me coneix i se'l queda? Què faig jo sense carnet?... Caaa!! Quin casino!

Idoi sense tabac... arribarem a sa birreria, on tornaven a fer karaoke, després de varis “sincerità” i “marco carta and company...” teníem es cap com un bombo i tornàrem a ca nostra. Una cosa que vam reparar és que, figurau-vos la poca cultura de bar que té aquesta genteta que ni taburetes a sa barra!! On s'ha vist mai no poder fer barra... ? amb lo que ens agrada a noltros!

Dissabte, enfrontant-nos a s'aigua i a sa ventada que feia (som així de valentes... o de pures... quien dijo miedo!) andiamo via a Sassari, que hi havia una festa erasmus a n'es Tumbao. Com hem de conèixer estrangers si tot quisqui és sard o espanyol? De gent que està d'erasmus aquí erem una alemanya, una francesa, un portuguès, una portuguesa i dues mallorquines (i no és cap xiste). Tots els demés eren sards de s'ESN (associació erasmus) que organitzen ses festes aquestes.

Es vespre començà com sempre,... soso i noltros dues fent d'asocials a un racó. Menos mal que s'alemanya i sa francesa encara són més asocials i els portuguesos s'aplegaren amb noltros.

Després d'un parell de sangries, unes quantes ichnuses, una tarta d'aniversari (des for president) i un parell de fotos a n'es photocol (vease com a photocol sa bandera de s'ESN i una altra de sa Comunitat europea...) sa cosa millorà, ja que tots anàvem ben arreglats, usease urriacos...

Com que ara som ESN-girls es vicepresi ens ensenyà els himnes :

- Il presidente (o sa persona que vos doni la gana) fa pompini con culo, il presideeeeente fa pompini con culo.... --> traducció: el president fa ses mamades amb es cul, es presideeeeeeeeeent fa ses mamades amb es cul...

- Da ci lu culu president, da ci lu cuuuuulu... (creim que és una mescla de sard i italià) --> traducció: dóna'ns es cul president, dóna'ns es cuuuuul...

Com heu pogut apreciar sa cosa va de culs... I de cul anà la tornada a ca nostra. Resulta que després d'esperar una hora a s'estació de bus, vam concloure que es nostre estimat bus de les 6 del mati no passa en diumenge... així que andiamo via a l'stazione del treno que partia a les 7 i a pas de tortuga arribarem a les 9 i mitja a Oristano... va ser molt dur, però molt dur, ja no tenim edat per aquestes coses... Lo que passa que ses ganes de festa ens guanyen i hi tornarem, però no en dissabte!

Reflexió del dia: nunca mais Tumbao en dissabte...