Despertarem en bon dilluns, a l'Alguer, a ca uns desconeguts (vease capitulo anterior...). Què conyo feim aquí? Va! intentem sortir sense trobar ningú... I sense ni pixar, ni res, sortírem mirant de no despertar a ningú... Bé, com que som gent educada, deixàrem una nota d'agraïment damunt una revista porno que hi havia per damunt sa taula... segur que així la troben!
I finalment, després de 18 hores i passant per un bus, un avió, una casa desconeguda i dos busos més..., arribarem d'una puta vegada a ca nostra. Que dur que va ser... però realment va valer la pena!! I ara on anam?? Al FIB?? Justament ja no queden entrades... (que ho vam mirar només arribar...) A algú n'hi sobren 2??
Amb tot lo que havíem passat... necessitàvem repòs absolut. Així que ens passàrem tot es dilluns i es dimarts en stand-by damunt es sofà. Férem sessió de pel·lis (vease Telma i Louise en italià, La Maldición del escorpión i Trainspotting) i també maraton de Gokus, Arales i Musculmans... sí, som frikis... però per favor... si no voleu que us caigui un mite de s'infància... no mireu en Musculman...
Dimecres, retornàrem a la vida real... i és que som a juny... i ens toca estudiar de veres... Es vespre, com que ens hem tornat un poc alcohòliques... veiérem Leaving las Vegas mem si ens feia algun efecte... va ser que no... perquè dijous anàrem a sa final de sa Coppa Chiostro, on ens posarem fins al cul de birra, Ichnusa of course...
Com ja sabeu, la disputaven els nostres nins de classe contra s'esquip de novios de na Joana. Va ser molt divertit perquè hi havia TOTA TOTA sa gent que coneixem d'Oristano (ses pijes no les contam com a gent...) fins i tot va comparèixer s'ex de na Marianna, i a ella li va pegar un patatús i na Joana es xapava...
Entre tot aquesta gent hi havia ses enòlogues de tercer, que bevien tisana, i ens van posar nervioses perquè anaven alçurades i no aturaven de cridar. A noltros ens era igual qui guanyàs, perquè tots són amics nostres, però amb lo nerviosa que la van posar... na Joana decidí que anava amb s'equip que elles no animaven... Després vam entendre aquesta emoció... resulta que sa tisana no era pel mal de panxa... era realment vodka amb red bull... Es partit va ser ben emocionant, els dos equips anaven bastant igualats i mentre ells s'anaven jugant sa pell, el públic ens anàvem posant fins de birres, que així com arribaven (no sabem d'on..) es buidaven. Tot s'acabà amb una ronda de penals de la que en sortiren victoriosos els novios de na Joana.
Després, com a bons companys, tots junts: guanyadors, perdedors, lesionats, enòlogues borratxes, novios, ex, veïnats, i demás... ens asseguérem al bar dels vells a fer més birres. I quan, ja dúiem tots un bon contentillo anàrem a sopar a un restaurant pijo, de pizza, com no pot ser d'altre manera... (fratello era es Coco&Dessi... i menos mal que no hi anàrem amb voltros perquè fou bastant xerec...).
Bàsicament, va passar lo normal que sol passar als sopars d'una trentena de gent gata...: vam menjar poc, vam acabar ses existències d'Ichnusa, una de ses enòlogues (blanca com es referit) se va passar es sopar potant, van volar tassons, van quedar ses parets xopes..., bassiots per enterra, gent xopa,... bueno lo típic d'un sopar normal...
I després d'això, anàrem a fer un mirto (na Joana un whisky) a n'es Meet, el local on tenen ballantines i es pot fumar, uo! Allà, vam estar de xaxara, vam riure i ens van adonar de rolletes entre sa gent que no sabíem... i vam fer es colló amb es cambrer tio bueno... .Na Joana té un nou novio de l'Alguer, que sap dir: dilluns, dimarts, dimecres, etc Va ser un dia molt divertit i a la vegada un poc trist.. perquè ens adonam que això s'acaba ja... i pot ser aquest era el darrer dia que no faltava ningú... joooooo estam amb el cor dividit entre sa nostra Roqueta i sa nostra Rocota adoptiva...
Reflexió del dia: me permí que noltros dues badam reina meva...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada