Especial: Primavera Sound wow!!

DIJOUS

No vam començar bé, el que sol ser un bon auguri..., però al moment no fa ni puta gràcia aixecar-se a les 6 del matí per agafar un bus a les 7:10 i arribar a les 7:09 i que ja hagi partit... amb ses llàgrimes apunt de caure'ns, perquè el pròxim bus no sortia fins les 15:00... anàrem corrent fins a s'estació de tren (situada a l'altra punta d'Oristano...), per a veure mem si de casualitat sortia algun tren que ens dugués cap a Sassari. Vam tenir sort, però el tren arribà a les 10:30 i el bus cap a l'aeroport havia sortit a les 10:15... au, segon bus que perdem en un dia... el següent no partia fins a les 12:00 i el nostre vol també... i ara?? que conyo feim? Com arribam a l'Alguer? Idoi... au paga pur 50 euros al senyor taxista, que almenys va ser agut...

Per sort (perquè sinó ja hagués estat es colmo...) no vam tenir cap problema ni un amb Ryanair i sus esbirros... i arribarem a Girona sanes i salves.

Sí, ja havíem posat els peus a terres catalanes però seguíem envoltades d'italians... i per a més inri es bus ens deixà al carrer Sardenya, de Barcelona, això sí. Amb un sol de justícia i mortes de fam, anàrem a parar a una terrasseta on ens vam fotre un pepito i un panet de truita, sí!! pa normal i cruixent!! ja estam fins als collons de menjar pa moll...

Ja esgotades del dia anterior (vease excursió enològica...) vam decidir que el que necessitàvem per aguantar es primer round del Primavera era una sesta. Ens dirigirem a s'hotelutxo més cutre de Barcelona, amb ascensor d'aquí no hay quien viva i personal de la casa monster... almenys tenia dos llits i estava net...

Un cop descansades, anàrem a cercar ses entrades des festival, pel camí començàrem a veure una gentada que es dirigia cap allà mateix. A més, tots anaven amb camisetes i atuendos varios del Barça. Així que pensàrem: Uep aquí passa algo... i si els seguim? Idoi donde va Vicente va la gente... o donde va la gente va Vicente... el que sigui, però noltros hi anàrem... en Vicente no arribà... però els que sí que arribaren foren els jugadors i en Guardiola i molta cervesa damunt un autocar! Quina eufòria, que monos, que guapos!! Tant en Guardiola, com en Bojän, com en Piqué guanyen molt en directe. El qui no vam veure, i ja ens sap greu, és en Messi... Cal esmentar que na Marianna pareixia una quinceanyera desbocada... Guardiola guapo!!







Després d'aquest emocionant encuentro inesperado, ens sentíem cansades. Caa... nina..., si hem d'aguantar es Primavera necessitam drogues... així que anàrem al camell més de fiar, és a dir, a sa farmàcia, a pillar ampolles de gingseng i jalea real, sa droga dels festivals de na Joana (mano de santo te lo digo yo).

A la fi arribà el gran moment!! Primavera Sound ja som aquí!!

Menos mal que vam tenir sort, i no ens vam haver de mamar ses coes infinites per pillar sa pulsera i sa targeta d'entrada. També ens donaren uns taps per les orelles... que conyo hem de fer amb això?... na Marianna pensava que eren gominolas... quina llàstima que no ho fossin...

Encara no havíem entrat dins es recinte del Fòrum i ja estàvem cansades de veure homes i homes!! Marededéu Marianna... això serà massa!!

Com que ens havíem enredat amb sa rua del Barça, vam haver d'anar al concert de Yo la tengo sense menjar ni beure una trista birra... és igual, va ser un gran inici de festival!! grans Yo la tengo!!! A més, vam descobrir que si estàs devora s'altaveu... lo dels taps és una gran idea.

Quan va acabar, vam anar a aferrar-nos un kebab i una birra que bona falta ens feien. En haver sopat vam quedar amb en Jordi i vam anar a veure My Bloody Valentine. Bé, lo de veure és un dir... estàvem allà apretujats... amb s'acústica que era una merda... i per colmo un guiri va remullar a na Joana de bourbon... (amb lo molt que li agrada a ella...). En vista de s'èxit... decidirem fer un poc de turisme pels demés escenaris fent temps per anar a veure n'Aphex Twin. Com que a noltros això del xim-pum ens cansa aviat... deixàrem els nostres amics i férem cap a un altre escenari per veure The Horrors, que no els coneixíem massa però ens agradaren molt! A més, vam veure amb els nostres propis ulls una orgia entre guiris... es veu que una duia els morros pintats de vermell i com que s'anava morrejant amb tots, sa seva amiga inclosa..., tots duien la cara mitja vermella... una performance que no va ser massa del nostre agrad...

Estàvem esgotades, així que decidírem anar a menjar algo i partir. Però de camí..., ens trobàrem uns al·lots que necessitaven paper desesperadament... els en vam donar, ells feren un intent de retenir-nos per fer sa xerradeta..., però na Joana quan té fam i son, no té amics i els hi digué: jo me'n vaig a menjar i a dormir!... així que en teoria quedàrem amb ells allà mateix, a la mateixa hora, el dia següent... ara vés i troba'ls tu...

Crepê en mà, férem una passada pel darrer escenari a escoltar s'única cançó que coneixíem de Wavves. Tot seguit agafarem un bus de nit petat de guiris que no sabíem massa bé on duia... i baixàrem allà on ens va parèixer... ara tocava caminar i pel camí, a un carrer on no hi havia ni cristo.. què ens trobàrem? Idoi 3 italians... serà ver que no els ens podem llevar de damunt...

DIVENDRES

Despertades pel melòdic so d'un martell hidràulic i una guarda de picapedrers fent jaleo... haguérem de deixar s'hotel monster i com que tenim una edat difícil... i necessitam repòs, anàrem a parar davall un arbre del Parc de la Ciutadella.

Després, partirem a fer un gelat i un voltí mentre esperàvem que na Marina sortís de fer feina. Ens vam aturar a veure un grupo callejero que sonava bé, rollete tranquil.... Eren una granadina, un argentí i un italià (como no) de muy bien ver... i mentres, un colega seu ja ens va entimar un cd... és que tenim ses mans foradades... i també ens convidà a noltros i a un tailandès a veure'ls en concert el diumenge. Amb això, el tailandès, que molt viu no era..., demanà:
- Quina música posen?
- Conyo, estos mismos
- Pero no hay trance?
- trance??? No, no hay trance...

Segurament no us ha fet gràcia això..., però creim que molt de trance no surt d'una tropa de hippies amb una flauta travessera, un contrabaix, una pandereta i una guitarra espanyola...

Na Marina arribà i ens dugué a dinar a un lloc on... d'on era el cambrer???... tracatrà! Italià!... Vam menjar pijades i va ser molt bo. Després anàrem cap a Sant Cugat, a la House, una casa-zoo amb futbolin i tirador de cervesa, on viu na Marina amb 4 persones més. I quan fosquejava, tornàrem cap al Fòrum, segon round des Primavera, ahi vamos!

Mentre esperàvem en Pau (es company de house de na Marina) que havia de venir amb ses seves entrades, vam plantar es cul a terra i, litrona en mà, ens férem amigues d'un canario que repartia propaganda i xiclets. Els paquis tot es temps venien a vendre'ns cervesa, i com que en Pau no arribava... i sa litrona s'acabava... al final, no sense regatejar..., acabarem comprant una llauna, però era calenta... I com que en Pau encara no arribava... i aquella cervesa calenta no era bevedora... en comprarem una altra, aquesta vegada freda.

Quan tornà a passar el primer paquis a veure mem si volíem més cervesa, el vam barrejar perquè ens havia donat cervesa calenta i més cara que la freda. Es veu que li va saber greu... i va tornar amb una bossa de gel i hi ficà la nostra cervesa enmig. Es tio, que duia un bon pedal..., de tant en tant venia a agafar gel pel seu cubata, que reomplia dins un tassó de vidre romput des d'una botella de plàstic plena d'una espècie de güisqui-cola... Tot això, mentre un guiri vestit d'escocès, que l'havien tret fora del festival, intentava colar-se... ho va aconseguir, però abans d'entrar noltros, ell ja tornava a ser defora... I a la fi, arribà en Pau!! el vam rebre amb una reverència i tots quatre entràrem caps endins.

La primera aturada fóu a s'escenari ATP on hi havia en Jordi i na Clàudia. Vérem The Drones i Shellac i anàrem a recarregar bateries (vease menjar i birra, sobretot birra...) per estar a tope a Bloc Party. Vam estar pràcticament davant de tot i vam disfrutar moltissim, moltissim, jo diria que el millor concert!!

Després de fer un poc el colló por ahi..., acabàrem al xim-pum que no sabem ni qui sonava, i tampoc és que ens interessi gaire... i quan vam trobar que bastava... vam tornar a la House.

DISSABTE

Quan a la fi tornàrem a ser persones... férem unes fajitas i vengué en Jordi a dinar. Després, deixàrem a na Marina i partirem cap al Fòrum, ens feia il·lusió arribar-hi prest algun dia. Férem una volta pel merchandissing i na Joana, que ja sabem que té ses mans foradades..., es comprà una camiseta en una paradeta regentada per una subnormala profunda, menos mal que li regalà un llibre superxulo sobre es Primavera... perquè sinó encara n'hi hagués aferrat una...

Sempre que anam amb en Jordi, lo primer és anar a veure una frikada... així que anàrem a veure Jesu que no tenen bateria i fan la percussió amb un baix. Tot seguit, tocaven Th' Faith Healers, a na Marianna li van agradar molt, na Joana no se'n recorda perquè en aquell moment estava de bajon i s'adormia... Quan acabaren aquests, anàrem a curioserar pels diversos escenaris i llocs que no havíem visitat, com per exemple una explanada de gespa on férem un break sentint de fons a The Jayhawks.

Després passàrem pes s'escenari Rockdeluxe a fer una visita als vileros, que estaven escoltant Herman Dune. Com que en Jordi i na Marianna, donaven sa tabarra per anar a veure en Neil Young, vam partir cap allà, Toni Mas, Pepet, jo volia estar un poc més amb voltros..., però aquests són uns pesats! No us vam tornar a veure pus... on éreu?? (aquest és un missatge personal per al nostre fan número 1: Toni, ja ens podries comentar algo qualque dia...!!).

En Neil Young, ens agradà molt, però quasi no vèiem res i hi havia molta gent. Una al·lota cercava a un tal Paco... i tots el cridàvem... però, no sabem si el va trobar... Per forces de causa major vam haver d'abandonar a mitjan concert... no podiem pus... així que anàrem a menjar i a beure mentre continuàvem veient el concert des d'una pantalla. Van venir na Marina i en Pau i anàrem a veure Liars, aquí es separen els nostres camins. Na Joana volia veure els Sonic Youth de ben davant, així que s'aprovisionà de whisky i aigua i partí a seure davant s'escenari, a quarta fila. Mentre, na Marianna i en Jordi, quedaren alternant Liars i Deerhunter,... tot s'ha de dir que Liars eren molt millors, me van agradar molt.

Evidenment, quan començàren Sonic Youth, no ens trobàrem. Na Joana era per davant de tot amb els mureros, botant, empenyent-se i aguantant es tipo com una campeona, va disfrutar com una nina petita!!! na Marianna i en Jordi van estar per devers sa fila 15, va ser un bon concert!

Després ens reunirem tots a la zona del menjar i férem cap al Ray-ban vice a veure Black Lips. Na Joana i en Jordi es xapaven es cul de veure a na Marianna xerrar amb un anglès en un idioma desconegut... amb perles com: mà, tu are... io sono from Mallorca ma I'm living in Sardinia... etc... I como no, el sol sortí a l'escenari xim-pum... na Marianna, ara encara hi seria... però na Joana al final la va convèncer per partir perquè quedaven dues hores per arribar a la House.

Després de dos metros, mitja hora de ferrocarril i mitja més de caminar, caiguérem en sueño profundo.

DIUMENGE

Amb son i ressaca, partírem cap a Sitges amb s'idea de menjar una paella i anar a sa platja. Malauradament, tot estava ple de gent, i acabàrem menjant-nos unes tapes, que ja ens va anar bé, mmm xipirons!! Després anàrem a tombar-nos damunt s'arena, però un poc més i hi quedam davall pel vent que feia, a més teníem fred..., vamos, no era aguantador... i tornàrem cap a Barcelona.

Anàrem a Montjuic, a un bar a fer una cerveseta davall els pins i amb reggae de fons... pensam que és un lloc idoni per a passar-hi sa ressaca... Després, ens despedírem de na Marina, i agafarem el bus cap a s'aeroport de Girona, carregat d'italians i de nins que no s'aturaven de moure i cridar i emprenyar... Jo sempre ho dic.. haurien d'estar prohibits els nins dins es transports públics... En fi, esperàrem a s'aeroport sense gaire incidències fins que a les 11 del vespre sortí el nostre vol cap a l'Alguer.

Ritorno al surrealismo, terza parte... És que és posar els peus damunt aquesta illa... i no ho podem evitar, tots els nostres actes prenen un caire surrealista... Ryanair poden ser molt stronzos, però vaja azafatos que passegen, xaval...! quin tio més guapo... En fin, noltros no frissàvem d'arribar... perquè no teníem esperances de trobar bus cap a Oristano en aquelles hores... i ja ens vèiem dormint a l'aeroport... En arribar... tothom pillava taxis i partia, inclòs el personal de s'aeroport perquè tancaven... Amb una bona aigua que feia... quasi ploràvem perquè ens vèiem dormint al carrer... Demanàrem a sa gent mem si per casualitat qualcú anava cap a Oristano o alrededores... tot van ser respostes negatives..., així que ens resignarem i ens acurrucarem en un racó a desitjar que les 8 del matí arribassin aviat...

I de repente... apareció él!! Es nostre àngel salvador... es tio bueno de Ryanair!!! I ens demanà si esperàvem un taxi... No rei... estam esperant es bus de les 8 del mati... Com?? Ara que dius ver?? Dormiu aquí?. I noltros.. sí. I ell... nooo. I noltros... sí, rei, sí...

Amb això, que ens oferí una habitació lliure que tenia a ca seva... no ens ho pensarem dos minuts. I agafarem un taxi amb dos portuguesos i un australià rumbo a l'Alguer. Ja ho veurem... pitjor que dormir sota la pluja no serà... Què ens pot fer? Violar-nos?... no ens hagués sabut gens de greu... jeje.

Dins es taxi, s'australià ens taladrava s'orella en un anglès molt però que molt tancat... i el taxista que xerrava en tots idiomes imaginables (vease: sard, italià, portuguès, anglès, espanyol, català... fins i tot va dir algo en xino) ens explicà com arribar a Oristano l'endemà. Idoi ja ens teniu... dormint a un sofà-cama de ca uns portuguesos que fan d'azafatos de Ryanair... haurem de reconsiderar sa nostra estimació cap aquesta companyia aèria... ens van salvar d'una nit tràgica...

Idoi fins aquí sa nostra aventura Primavera Sound.



Reflexió d'aquests dies: jo crec que l'any qui ve podem tornar? O no Marianna?