Capitolo trentasei: Arrivederci Tumbao!!

Divendres va ser un dia dur... i, en arribar es vespre, com que no sabíem que fer, i necessitàvem proteïnes, decidirem anar a pillar un kebab, unes birres i fer un picnic a n'es parc.

Es dissabte, sa padrina, com que ens havia vist estudiar dur tota sa setmana, i a més, creiem que li sap greu haver-nos estafat per arreglar una rentadora que ja fa 15 dies que es va espenyar i encara no tenim..., ens va dur una ollada de pasta, mmm... ja ens va anar bé, no només per sa nostra panxa, sinó que també per la nostra economia post-Primavera que encara està més en crisi que abans...

De puta xurra, i via feisbuc... (és que això del feis es la hòstia...) descobrírem que a n'es Tumbao només li quedaven dos caps de setmana de vida i després posava vacances. Això no pot ser... hi hem d'anar una darrera vegada!! Au idò, Marianna comença a mirar mem que te poses que partim! I au, ja ens teniu ben endiumenjades dins es bus cap a Sassari, que per cert era el mateix del primer dia... era un senyal?

Vam baixar del bus, i ooh terror!! Tot era massa fantàstic: feia claror, no feia fred, es conductor del bus no estava loco... ai ai Joana que això és un mal senyal... i dit això cataclac! A na Marianna li va fugir sa sola de sa sabata... realment no ho considerarem una putada sinó un alivio! Uuf menos mal! Ara començam a anar! Aquest vespre promet!

Així que mig correntsos i esquivant una processó, que no sabem ni de que era..., arribàrem por los pelos a n'es Sisa per comprar birra, que era sa nostra primera intenció, i ja que hi érem pues superglue per aferrar sa sola...

Birra en mà, anàrem a n'es paninos grasientos i soparem a Piazza Italia; deleïtant-nos amb una guarda que intentaven fer alguna cosa semblant a sa capoeira... Després d'això, com que encara era prest ens asseguérem a fer un mirto a una terrasseta.

I cap a n'es Tumbao hi falta gent!! I tanta gent que hi faltava... vam guaitar i no hi havia ni una ànima. Així que giràrem coa i au cap a una terrasseta que això des mirto ens havia agradat... En aquesta terrassa en qüestió, hi havia un cartell que posava: “Stasera ore 24 karaoke con Simona chupito 1€”. I, al cap d'una bona estona... na Joana diu: aaah conyo això és karaoke amb na Simona i els xupitos a 1€. I na Marianna diu: Clar! Que havies llegit tu?... Conyo!, pues jo pensava que era karaoke amb na Simona Chupito... lo de s'euro no ho havia vist... ja deia jo quin puta nom que s'ha posat aquesta tia... ! Amb això, i 3 mirtos dins es cos, vam riure una bona estona... No, i serà vera i tot que això des mirto pega...

Tornàrem al Tumbao i ens aposentàrem a n'es corral (sa zona de fumadors) on hi havia quatre rates, però algo és algo. Allò, a poc a poc, s'anava omplint i noltros anàvem fent amics... creim que no havíem fet tants d'amics mai a n'es Tumbao. Es primer amic es va acostar a noltros perquè tenia mal de cap... ens demanà mem si teníem alguna cosa i na Joana alias “no sin mi espidifen” n'hi va donar un... es tio l'obria i se l'anava a ficar dins sa boca quan el vam aturar i li vam dir: No no! Con acqua, que sinó és superxerec!!! i es tio ens deia que sí que sí caminant cap a sa barra però abans d'arribar-hi, es subnormal ja s'havia fotut es sobre dins sa boca... Noltros ens xapàvem es cul de ses carusses que feia es molt colló bevent aigua... jo no se si vos heu pres mai un espidifen, però si amb aigua i tot fa oi... imaginau-vos a palo seco... Res, per llevar-se es gust (suposam) no va aturar de fer wiskys, un darrera s'altre i de torrar-nos s'orella... però tot lo dolent té el seu costat positiu i coneguérem els seus amics. Eren una guarda de vells, però ja ens va anar bé perquè ens convidaren a fumar, a més, eren molt aguts excepte un que duia una sabata considerable i no deixava de punyir a na Joana i fer carusses, hi va haver un moment que es pegaven i tot... jajaja!! jo crec que aquest tio s'havia ficat algo... només vos direm que acabà dormint damunt una cadira per allà tirat i això que sa música estava a tope...

A sa barra, gran lloc per fer amics, coneguérem a dues al·lotes que volien anar currar a València. I mentre estàvem amb elles, aparegué es nostre amic madrilenyo “el amigo de los sardos”.Es tio, que és un poc colló i a més el latin lover dels erasmus espanyols, com que sap que tornam a les tantes en tren, es va enrotllar i ens va dir: Troncas! No seais pavas i venios a mi queli!!. Comor?? Mà che cazzo di lingua parli tu?? jajaja putes madrilenyos...

Un altre gran lloc per fer amics és el banyo, i sobretot si són mixtes com els del Tumbao. Allà coneguérem a una al·lota ,que el seu novio li havia regalat un viatge a Barcelona, i en dir-li que era molt mal de fer lligar a Sardegna no tengué altra idea que presentar-nos es seu amic singolo... ja no ens en faltava d'altra... sinó que li demanin a na Joana... es tio li va dir que era molt romantico i li donà besos des dels dits fins a s'espatlla... au venga pardal fuig d'aquí!! Bueno, lo que menos entenem de tot, és perquè aquesta tia, en despedir-se de noltros, ens aferrà un pico a cada una...

Apart de tota aquesta fauna, hi havia un tio clavat clavat a n'en Jota, es cantant de Los Planetas, lo sorprenent és que quan na Joana li digué, resulta que es tio els coneixia, de fet no li va fer massa gràcia aquest paregut... tots sabem que en Jota no és massa agraciat... Era el dia des dobles (bueno... segons na Joana...) perquè també trobà a n'es doble des seu novio d'Oristano i també li va dir...

Quan van tancar es Tumbao i li vam dir adéu des del carrer (de fet arrivederci, perquè no sabem quant... però feim comptes tornar-hi), quasi ens van caure ses llàgrimes i na Marianna, a n'es seu honor, va fer la seva primera croqueta a terres sardes.

Però, sa despedida no era completa sense una aturada a n'es xiringuito portàtil de paninos. Allà, hi trobàrem na Lluna i n'Estrella, dos cans (sí, en masculí) que sempre ronden per allà, i a la fi els hi hem posat nom... A més, s'assegueren amb noltros una guarda d'al·lotes, entre elles una que ens digueren que era xilena. Noltros començàrem a xerrar-li en castellà, però sa tia no s'enterava de res... se veu que son pare i sa mare son xilenos, però ella és sarda i no en té ni puta idea de castellà... Idoi, resulta que sa sarda xilena i ses seves colegues eren lesbianes i de cap manera volíen que partíssim cap a n'es tren... jo crec que ens volíen lligar perquè els hi preocupava molt si érem fidanzates o no... i a n'aquelles hores des dematí el millor va ser partir...

Com que els hi vam donar el que ens havia sobrat del panino, en Lluna i en Estrella, ens acompanyaren fins al tren. Sa puta sabata es va tornar a espenyar... però bé, va valer la pena. Aquesta vegada, com que estàvem satisfetes perquè fou una gran nit, vam quedar ben torrades dins es tren... i encara no sabem com putes ens despertàrem a temps de baixar a Oristano... ai si pegam a Cagliari...

Reflexió del dia: Grazie mile Tumbao, ha stato un piacere conoscerti!! Ci vediamo presto!!