Per venir cap a sa Roqueta vam haver de superar 7 fases:
1. Arribar a peu a s'estació d'Oristano amb una aigua d'escàndol i amb sa maleta.
2. Tren cap a Cagliari.
3. Bus Cagliari-aeroport. No teníem massa clar quin agafar així que vam seguir a sa gent amb maletes i ja va anar bé.
4. Cagliari-Madriz. Cal esmentar que en aquesta fase els de Ryanair (pròximament anomenats: au paga pur!) ens van tornar a tocar els collons i na Marianna va perdre es papers, els hi va amollar perles com: - Ya es que para salir de esta puta isla no puedo salir con otra companyia porque sinó... - Bafan'culo Ryanair!! etc...
5. 3 hores a s'aeroport de Madrid. Aquí s'azafato de Ryanair ja ens va veure venir i es va portar bé... això sí, era un poc coió ja que ens va dir que Joana i Juana podia no ser el mateix nom i que sa tal Joana podria ser sa germana de sa tal Juana i anar por ahí estafant a sa gent..., lo que no va pensar és que noltros no curram amb ells... Fent coa per embarcar, na Joana va veure una dona estrafalariament hortera i de pardaleria va dir: - Mira n'Agatha! I mira tu per on... que va ser resultar ser s'autènica Agatha Ruiz de la Prada en carne i hueso.
6. Madrid-Mallorca, amb una hora de retard...
7. Palma-pobles respectius per cortersia des Jurjur-fratello!
1. Arribar a peu a s'estació d'Oristano amb una aigua d'escàndol i amb sa maleta.
2. Tren cap a Cagliari.
3. Bus Cagliari-aeroport. No teníem massa clar quin agafar així que vam seguir a sa gent amb maletes i ja va anar bé.
4. Cagliari-Madriz. Cal esmentar que en aquesta fase els de Ryanair (pròximament anomenats: au paga pur!) ens van tornar a tocar els collons i na Marianna va perdre es papers, els hi va amollar perles com: - Ya es que para salir de esta puta isla no puedo salir con otra companyia porque sinó... - Bafan'culo Ryanair!! etc...
5. 3 hores a s'aeroport de Madrid. Aquí s'azafato de Ryanair ja ens va veure venir i es va portar bé... això sí, era un poc coió ja que ens va dir que Joana i Juana podia no ser el mateix nom i que sa tal Joana podria ser sa germana de sa tal Juana i anar por ahí estafant a sa gent..., lo que no va pensar és que noltros no curram amb ells... Fent coa per embarcar, na Joana va veure una dona estrafalariament hortera i de pardaleria va dir: - Mira n'Agatha! I mira tu per on... que va ser resultar ser s'autènica Agatha Ruiz de la Prada en carne i hueso.
6. Madrid-Mallorca, amb una hora de retard...
7. Palma-pobles respectius per cortersia des Jurjur-fratello!
A partir d'aquí els nostres camins es separen: Ooh Joana t'enyoraré!! - Ooh Marianna jo també!! Ci vediamo nel Malafama.
JOANA:
A ma mare quasi li va pegar un atac en veure'm entrar per sa porta. Me va dir: - A mi no me facis sorpreses d'aqueixes que m'has descol·locat! Més que contenta va parèixer que li sabia greu... menos mal que quan vaig entrar pes Colomer, sa gent es va posar supercontenta, me va pegar com un tremolor i tot!! I como no, lo primer que vaig fer va ser demanar un Ballantine's, que finalment es van convertir en 4...
Sa que es va sorprendre més i va començar a cridar i botar com una loca va ser na Coloma quan em va veure damunt es portal de ca seva.
Els tres dies aquests es van basar en beure, riure i beure, res de mariconades de colorins! Ballantine's i Tres caires!! mmm!! Dijous vaig anar a sa Jam-session i es divendres a sa Festa Juniors, com no a n'es Colomer!!. Enyorava festa-colomera-mallorquina!!
Tanta festa va derivar en sa pèrdua de sa meva veu... i encara me quedaven dos dies!!
MARIANNA:
Vaig sopar de pa amb oli, mmm com ho enyorava!! vaig veure es meu fillol que també l'enyorava!! Vaig agafar es meu cotxo!! I es pot dir que el que més vaig fer va ser menar per amunt i per avall, figura't si m'agradàs conduir...
Vaig sopar de pa amb oli, mmm com ho enyorava!! vaig veure es meu fillol que també l'enyorava!! Vaig agafar es meu cotxo!! I es pot dir que el que més vaig fer va ser menar per amunt i per avall, figura't si m'agradàs conduir...
Dijous, vaig entrar dins s'americano, com si ho fes cada dia, per fer un cafè amb llet i una ensaïmada i sa meva Xisca quasi se mor en pensar mem si veia un fantasma o què... jo també t'enyorava!! Divendres férem sopar de nines, que vos enyorava a tootees, guapes, guapes, guapes!! I vam fer es colló una bona estona intentant que sa caximba d'Egipte de na Mariona funcionàs... crec ens vam col·locar més de xuclar i bufar que altra cosa... En vista de s'èxit anàrem a fer una pomadeta a n'es P'dal e dopo cap a Campanet a fer es coió.
MALAFAMA, es retroben els nostres camins.
Aprofitant que era es Malafama i es cumpleanyos de na Coloma vam anar a dinar a n'es Galmés amb ses nines. No teníem dosos i el vam fer amb uns palillos. Dins es Colomer vam fer sessió de maquillatge, es vermell puta va causar sensació.
Vam arribar prest a Muro i lo primer que vam fer (després de demanar un cubata) va ser aposentar es cul a una espècie de saleta retro al aire libre, amb unes butaques de flors, coixins i una estora. Com que allà pareixíem ses reines del mambo, tot quisqui ens gravava i ens feia fotos, fins i tot ens van fer una entrevista! A lo millor ens haureu vist per sa tele o per es Mondosonoro, ja ens ho contareu...
Els concerts van estar molt bé, massa curts pel nostre gust i la matinada fou un poc caòtica-surrealista in my stile.
Diumenge i amb una ressaca de collons de mico na Joana va decidir que quedava a Mallorca fins divendres. I na Marianna va haver d'anar a la Vila a cercar ses claus perquè dilluns partia de nou a l'isola dil surrealismo ilustrato.
Reflexió del viatge: no hi ha res com una festa mallorquina!
Ohhh, nines, i ja teniu raó! Que noltros acabam d'arribar a Holanda fa dos dies, despés de sa biofesta, st. vicens i crestatx i com sa festa mallorquina no hi ha res!! Tot i que per aqui tb s'està bé... quina pena no trobar-nos per sa roqueta!!
ResponEliminaBesades holandeses