Capitolo trenta: Coppa Chiostro

Dilluns no teníem classe, però vam anar a s'universitat a cercar apunts i ja de passo a fer com qui estudiar... A n'es portal des Chiostro trobàrem es novio de na Joana (el que viu amb s'ex- de na Marianna), tenia el simpàtico subido, com a massa i tot, creim que és perquè sa darrera vegada que havíem anat a ca seva els havíem deixat un regalet... Vam quedar amb ell que aniríem junts a sa Coppa Chiostro.

Incís: Sa Coppa Chiostro és un torneig de calcetto (és a dir, futbol 5) que es fa entre diferents equips d'estudiants i demés gent que pul·lula per s'universitat. Es nostres nins i es nostres novios jugant a futbol, això no ens ho podem perdre!!!

Es primer partit no va ser massa emocionant perquè només jugava es nostre veïnat, més ben dit, estava allà enmig fent-se enfora de sa pilota... i amb es vermell que li pujava per segons, ens arribà a fer passar pena... Després es novio de na Joana ens acompanyà a ca nostra, com que s'havia passat tot es puta horabaixa cantant “quiero fumar mota” vam pensar que era una indirecta massa directa i el convidàrem a venir a ca nostra, ell va dir: ara vendré... I com que aquí el temps va així com va... va venir en haver sopat. També va venir una amiga nostra que havia arribat de Londres i ens duia conguitos!! Vam fumar, vam filofosar i vam riure. Després, es tipo havia de posar benzina perquè sinó no arribava a ca seva, resulta que només tenia un bitllet de 5€ espaxurrat (que sa màquina de sa benzinera no acceptava) així que na Joana com a bona novia li deixà 10€.

Dimarts, després de 7 hores d'enologia, tornàrem a sa Coppa Chiostro. Jugaven es nostres nins de classe (vease foto, realment són més guapos en vivo i en directo...) on hi ha 3 novios de na Marianna i un de na Joana. Són los mejores, guanyaren 5-1, no sense que un capullo de s'altre equipo els hi fes faltes tot es temps, quasi es van pegar, cagondell a Binissalem l'haguéssim currat bé a n'aquest stronzo!! Ja tenim pichichi de sa copa Chiostro, un dels novios de na Marianna, a més s'altre novio és un porterasso, ens en va salvar un parell de bones, el tercer novio està un poc més cascat, i després de jugar dos minuts es va lesionar... Coraggio Atleticos a nudda!!! Vincerete!!!

Es novio de na Joana d'ahir, també va venir a veure es futbol, però no ens va fer massa cas, creim que ja no tenia mono... Na Joana ha decidit donar-se un temps..., sa seva relació està passant sa crisi dels 3 mesos...

Dimecres tenguérem ses darreres classes del nostre erasmus (i de sa carrera per na Marianna, oooooh) quina penaaaa, com enyorarem als nostres nins... snif snif snif!! Com a bons enòlegs, s'horabaixa el dedicarem a sa determinació de sa qualitat del vi, és a dir, a ensumar olors defectuoses que poden adquirir es vins... Segons na Joana, dues feien olor a n'es rebost de ca sa seva padrina d'Ariany... Amb s'olor de ceba i sa de colflori quasi vomitan!! per sort, sa d'ous podrits no es sentia... Menos mal que després, un havia duit vi (Cannonau como no) de ses seves bodegues i férem un tast. Sobraren dues botelles, i qui se les va quedar??... idò le ospite spagnole!! ole mis niños!! guapos!!!

Després d'això, i com que era final de curs, anàrem tots a fer unes birres a una terrasseta de Piazza Roma. Que monos tots! Cal mencionar que s'idea de sa birra havia estat nostra, però ni així ens deixaren pagar... Descobrirem que es novio dels espàrrecs (i pichichi de sa copa Chiostro) de na Marianna, sap xerrar!! i que el seu amic, que ens pensàvem que era un xulo platja, realment és superagut i graciós (ja ho val descobrir-ho es darrer dia...). Idoi aquests dos ens dugueren a ca seva, una casa enorme, fantasmal i bruta, amb un corral amb tota classe de plantes (je je). Allà estarem una estona de xaxara i cueces davall ses llimoneres.

Més tard, tornàrem a sa Coppa Chiostro, aquesta vegada jugava s'equip dels novios de na Joana, especificam: es madurito que té al·lota i el de sa crisi... Jugaven contra els stronzos que van maxacar els nostres nins el dia anterior, i els van maxacar encara més! 9-2 colega!! s'ho tenen merescut, sobretot es ros stronzo de ses faltes! Tenim un nou pixixi, amb 5 gols, es cunyat des novio madurito.

Algo de bo vam treure de s'equipo dels stronzos, un tiasso tipíc actor o futbolista que vuelve locas a las nenas, el vam batejar com es Miguel Angel Silvestre d'Oristano. Hem decidit que pot ser es nou novio de na Joana i el quitapenas de na Marianna.

Esperàrem amb sa penya, que s'acabàssin de dutxar els novios de na Joana. I en sortir es de sa crisi ens van caure ses bragues a totes dues, oooh mio Dio!!! que guapo que estava!!!! A més va venir a fer-nos cas i a tornar-nos els 10€, així que na Joana ha decidit donar-li una altra oportunitat.

Com que ja eren més de les 10, anàrem tots a cercar un kebab, uaaaaaaauu fa tres mesos que no menjam kebab, ja estàvem fins els collons de pizza al taglio! Per no perdre sa costum, es novio madurito de na Joana tampoc ens deixà pagar... això ja fa pardal!

Sopàrem asseguts damunt s'herba a sa llum d'una farola d'un parc enorme (que no sabíem ni que existia). Vam beure birra, vam fer ioga i vam jugar. Es kebab des nostre veïnat devia tenia algun tipus de substància psicotròpica perquè normalment no es batega i estava hiperactiu, que si columpios, que si cama elastica, que si tobogan, que si quasi arrabàs es columpio...

Va ser un dia de trossets amb tots els nostres colegues d'Oristano, va ser un bon dia de final de curs, anàrem a dormir ben satisfetes, amb sa panxa plena, unes birres de demés, i sense haver gastat un duro!!

Reflexió del dia: todos los caminos llevan a Sorso, a Roma no, a Sorso.

Capitolo ventinove: la casa dello studente

Sa nostra aventura començà quan l'autista ens digué que es bus estava espenyat i potser no arribàvem a Macomer (que està a meitat de camí). Quién dijo miedo, ara ja hi som... Idoi férem es viatge acollonadetes... perquè a més de faltar-li qualque peça a sa carraca-bus destenyida, es conductor no es prestava gaire a conduir d'una manera tranquil·litzadora... Amb un canvi de bus a Macomer (no sabem si va ser peor el remedio que la enfermedad...), però no de conductor, arribàrem sanas i salvas a Sassari.

Després de sopar havíem quedat amb sa nostra amiga portuguesa. Amb ella anàrem a sa casa dello studente, és a dir, a sa residència, on hi habiten rollo gran hermano tots els erasmus espanyols. Dels quals només en vérem 5 o 6, perquè els altres surten un dia i n'han de dormir 3... menos mal que no hem quedat aquí Marianna... Amb aquesta gent, un dels quals era es macizo madrilenyo que cada vegada és menos macizo..., jugàrem a piràmide, que consisteix en beure i fer beure, i també jugàrem a dur una carta aferrada al front i intentar endevinar quina és... vamos férem es gilipolles i beguérem fragoloska i vodka de 3 euros... També vam conèixer n'es turco loco, que és clavadet a n'en Bustamante. Per sa casa dello sudente també pul·lulen uns xinos que es passaren es vespre menjant, bevent licors estranys i escoltant música chill-out en xinès...

Un alacantí exagerat ens digué que els erasmus espanyols eren un muermo i que els de s'associació erasmus eren uns capullos cremats que només feien festes per a follar-se a ses erasmus tedesques i que no li agradava es Tumbao perquè tot eren polles. Això darrer ho poguérem comprovar quan anàrem a n'es Tumbao, no ens hi havíem fixat però és ben ver, ara encara ens agrada més!!!

Començam a formar part dels personajillos des Tumbao, sa gent ens saluda, però noltros no sabem d'on ens surten... mi dispiace, ma tanti cueces han fatto colpo nella mia memoria... Vam ballar al ritme d'un grup que tocava reggae skanejat i vam riure. Després vam tornar a cases, sense gaires incidents però amb un negre que no s'aturava de xerrar... jo tio que tenc son!

Dissabte, després de passar sa ressaca a n'es nostre super-sofà comodíssim, decidirem anar a sopar als xinos d'Oristano. Estava ple, així que anàrem a sopar a una trattoria que pareixia ca sa padrina, molt mona, amb estovalles de quadrets vermells incloses. Com a bones enòlogues sardes ens beguérem un bon Cannonau, un Mirto i una Grappa. I un poc contentilles, arribàrem a les Rambles i aposentarem es cul a sa terrasseta per a fer una mica d'estudi sociològic. Vam trobar es principale, es novio de na Joana amb s'al·lota, i sa gran decepció d'es vespre, es nou novio de classe de na Marianna acompanyat d'una esplèndidament horrorosa camisa verd fosfi amb coll i punys blancs... però com es pot ser tant horter???

Diumenge perrearem tot lo dia. Vam fer un maratón d'en Goku, des del inicio de los tiempos, i en català uooo, youtube ets sa nostra salvació!! hem descobert que si ho carregam no fa falta mirar-ho dins es banyo, podem seure tranquil·lament a n'es sofà. Això sí, vam haver de tornar a muntar es xiringuito des banyo perquè el passillo que li va fer el Mallorca a n'el Barça s'havia de veure en directe!

Reflexió del dia: perrea perrea!!

Capitolo ventotto: una settimana nel bagno...

Diumenge, estàvem de ressaca, així que decidirem fer una marató de pel·lis:

Adivina quién --> típica pel·li de diumenge de ressaca, només valia la pena n'Ashton Kutcher...
The Warriors --> no tenim molt clar si ens agradà o no... Surrealista donde las haya!
Quemar después de leer --> ooh George Clooney quiero un hijo tuyo!

Tot això ho regàrem amb un parell de cueces... i quan més emparanoiades estàvem... vengué sa padrina a dur-nos un tros de coca perquè era el dia de la mare a Itàlia. Ja ens anà bé per a condimentar es cueces...

Dilluns, tenguérem sa darrera classe de Viticoltura, ooh Nieddu, mi dispiace pero no te echaremos de menos!! Com que es poltergueist que viu a ca nostra darrerament s'està posant ses botes... (vease wc, lavatrice,...) ara li tocava es turno a sa tele, i resulta que hem perdut els dos únics canals que miràvem, joder ens hem quedat sense els simpsons, sense en goku i sense pel·lis....!! Hay que joderse!! Pero como todo problema tiene su solución... vam decidir traslladar es centre d'operacions a n'es banyo, amb matalàs inclòs..., i veure n'Aida per internet.

Dimarts dematí, ens esperava un dia dur..., dur de veres... Si 7 hores d'enologia ja de per sí són xungues, figura't amb aquest bon dia que feia... Així que, s'horabaixa, ens prenguérem el luxe de fer ses classes prenent es sol a sa platja... Com que feia molt de vent, anàrem a n'es xiringuito a fer una birra i mira tu per on que passà es novio de na Marianna , què feia mil anys que no sabíem res d'ell... i yo con estos pelos!! dúiem una pinta de playeras xungues.. si havia dia que no el volíem trobar era aquest... llei de Murphy... Idoi tres birres després, i acte de presència del novio de na Joana acabàrem a ca seva a sopar, per mala sort no érem noltros 4 tot sols, hi havia dues amigues més... cazzo! Na Joana està indignadíssima perquè tota aquesta gent sopa de pasta amb pa! I tots són com a palos... puta genètica de merda!! Bueno, vam sopar, vam fer cueces, vam jugar a cartes, vam riure i vam quedar amb ells per a fer un sopar de despedida el dijous, ja que el novio de na Marianna partia el divendres i ja no tornaria pus.

Dimecres, després de 7 hores de classe, (sense platja de per enmig, siamo molto brave!) arribàrem a casa i muntàrem es xiringuito des banyo (vease foto). Ja sabeu que només tenim internete dins es banyo i no ens podíem perdre ni de conya com es nostre estimat equip (sobretot s'entrenador... mmmh quin tros d'home!) guanyava sa Copa del rei, així que traslladarem matalàs, birra, pizza i demés utensilis de primera necessitat per a veure un partit de futbol en “condicions”. Evidentment massacràrem al Bilbao (ja hagués pogut tornar a ser el Madrid...) en fi, Força Barça!!!!!!!!

Com ja sabeu, dijous teníem una cita amb els nostres novios, però els molt cabrons havien fet les nou del dematí i no es podien aixecar del llit... Davant aquest planton... (ara na Marianna ja té un ex a Sardegna...) resolutives noltros.., decidirem celebrar-ho a base de dos litres de sangria de vi de 50 cèntims... i muntar sa festa Feisbuc, és a dir noltros dues bevent sangria, fent-nos fotos i penjant-les, escrivent al mur d'en Guardiola i xerrant amb sa gent. Tot això sense sopar... volguérem anar a sa pizzeria, gràcies a déu (o al pizzaiolo en aquest cas) trobàrem tancat, perquè haguéssim fet el quadro de sa nostra vida (i mirau que ja n'hem fet uns quants per aquí...) ja que anàvem supergates, creim, més ben dit, estam segures, que ha estat el gat més gran de sa nostra estada aquí... triste pero cierto... Només vos direm que na Marianna va haver de pujar ses escales a quatre grapes quan venia de baixar es fems... mentre na Joana es menjava uns ous fregits en forma de corasson (o això deia ella...)

A més, aquest tros necessita una reflexió: Marianna, en dur un bon gat es mòbil amagat!

Divendres, dúiem una ressaca de collons de mico i unes pintes de loques en pijama... quan va venir un jovenet per segona vegada a arreglar sa rentadora, mem fins quant aguanta... I como nos va la guerra, dit i fet, au cap a n'es Tumbao hi falta gent!!

Reflexió del dia: Si Mahoma no va a la sangria, la sangria va a Mahoma...

Capitolo ventisete: Festa de totes ses associacions universitàries....o no!!

Que no sortíssim en divendres no implica que no haguéssim de mester dormir fins tard en dissabte, però això sa padrina no ho he té massa clar i va haver de trencar els nostres dolços somnis amb una tocada de... timbre. Idoi, sa doneta, no va tenir altra idea que, botella de lleixivet en mà, venir a rentar es caixonet des detergent de sa rentadora... qui l'entengui que la compri... Però s'història de sa rentadora no acaba aquí, perquè la vam posar i es va tornar a espenyar... ha durat poc s'alegria...

Com que som masokas, i no ens basta lo que ens passa gratis..., vam decidir anar de juerga a Sassari en dissabte, fet que implica no arribar a cases fins les 10 des dematí. Idò això, arribades a Sassari, anàrem a sopar a n'es xinos, aquesta vegada no férem experiments ni amb te ni amb grappa ni niente, només hi anàrem a sopar com sa gent normal... I com sa gent normal ens aferrarem una botella de vi blanc (Vermentino della Sardegna), sa botella es deia Giogantinu i giogantino fou es contentillo que pillarem...

Havíem quedat amb els de s'associació erasmus a les 11, així que plenes com un ou li demanàrem es conte a sa xineta. Quina fou la nostra sorpresa quan vengué sa xina i ens digué que ens faltava un plat... se veu que aquí te duen ses coses per ordre i no tot de cop, noltros ja ens havíem aferrat s'arròs i es tallarins i pensàvem que s'havien oblidat perquè ja feia estona que ens ho havíem acabat... idoi no, i sa xina ens digué: lo porto subito!! - Comor???- Nooo reina meva, io non poso più!! Du un taper i veuràs!! Ja ens direu voltros que putes havíem de fer passejant un taper de pollo satay per la noche sassarense... Així que, resolutives noltros..., decidirem amargar-lo dissimuladament entre ses plantes d'una jardinera de Piazza Italia... es dematí serà ben bo! Tu queda aquí i no te moguis èh!!

Arribarem al Republi-k, un antro on es veu que van els de s'associació... Non ci credo! Un vespre que no estam perdidas por las calles sassarenses! Havíem quedat amb gent per fe sa pre-serata! Ses erasmus tedesques també són assídues a s'antro aquest, se veu que bastant, perquè l'amo feia s'aniversari i elles li van dur una coca. Na Marianna en va menjar i na Joana no, perquè era defora fumant i discutint de futbol, de menjar i d'en Franco... amb un guarda de sards. Molt aguts ells, fins que va sortir na Marianna a fer sa contrària, ja sabeu que si li toquen sa política i sa llengua..., es crema... Es tio, realment si que era agut, només ho feia per emprenyar, però és que va tenir els collons de dir que li era igual si es sard s'extingia!!

Si érem a Sassari en dissabte, no era perquè sí, era perquè hi havia una festa de totes ses associacions universitàries o algo així, a una discoteca anomenada Meccano. Com que es vicepresi tenia una ressaca de collons de mico, i s'altre vicepresi no pareixia molt disposat a partir... i amb raó, estava envoltat de tedesques... vam demanar mem on era es puesto en qüestió i partirem a s'aventura. Mai millor dit, perquè ens digueren que havíem de passar un semàfor, una rotonda, una benzinera i un xino, sempre a destra. Noltros anant sempre a destra, i passats dos semàfors, dues rotondes, un milió de benzineres i cap xino, ens desesperàrem i aquest fou es moment que trobàrem es puesto... puesto que val més perdre-lo que trobar-lo... Era una discoteca rotllo psicodèlic hortera de collons, buida, on te servien tassons de plàstic tamany mini, amb un vereno del de veres, però que ells anomenaven wiskhy i gin-tònic... I de sa música millor no en parlam... Ti prego Joana anem al Tumbao? Què conyo feim tu i jo aquí? - Marianna, non ti preocupare, partim!

Mitja hora després, perquè això estava al cul del món.., arribarem al Tumbao, on ens trobarem xim-pum, i sa fauna de sempre... a sa que hi afegirem un nou personatge: n'Almodovar petit, que amb xupa taronja, calçons vermells i mocador pel coll verd no tengué altra mala idea que demanar-nos mem si ballàvem amb ells damunt sa tarima. Si no fos perquè sa combinació xinesos-gintònicvenenós havíem esclatat com una bomba dins sa panxa de na Marianna, hi haguéssim anat... perquè ell era n'Almodovar però el seu amic era en Kurt Cobain, mmmh!

No podíem més, així que decidirem anar a Piazza Italia a cercar es xinos i cap a s'estació a dormir i a esperar es tren. S'estació estava tancada, així que ens aposentarem a un banc a berenar de xinos i a contemplar una tropa que dormien davall cartrons d'Ichnusa.

A la fi, obriren, i tots entràrem en massa, però encara faltava una hora per a que partís el tren... així que na Joana s'adormí damunt un banc i na Marianna va acollonar a unes catalanes que intentaven matar un moscard... pobretes, fliparen en veure que les enteníem...

De tornada a Oristano, compartirem vagó amb els dels cartrons, vaja tropa... eren una guarda de trentanyeros en su fase final... amb un gat de la hòstia, normal, si s'havíen acabat totes ses caixes d'Ichnusa per a dormir-hi dins... Dues hores i mitja després, arribàrem a Oristano, noltros baixàrem, els cartroners, que també havien de baixar..., tots sobats, creim que segurament arribaren a Cagliari...

Mortes rebentades i somiant es llit... ens trobarem el darrer obstacle: sa padrina a n'es portal. Oh raggaze, vos heu aixecat prest avui! - Sí, padrina, sí... Quan na Joana es llevà ses ulleres de sol, i aquella dona li veié es rímel fins a mitjan cara... tenim sa sensació que ho va entendre, va entrar dins ca seva...au idò,ara sí...bona nit!!

Reflexió del dia: hem arribat a sa conclusió de que si ens ho volem passar bé, es vespres a Sassari no poden començar bé...

Capitolo ventisei: In nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, amen!

Dilluns dematí no poguérem anar a classe perquè vam haver d'acompanyar a na Mariona a s'estació, no sense abans passar per ca na Pili a comprar seadas (tanta creu ens havien donat ses filles de sa senyora Grazia...).

S'horabaixa després de classe, anàrem a concloure un negoci que teníem entre mans i no vos havíem contat. Resulta que davant ca nostra han montat una assessoria informàtica i noltros rebem sa seva xarxa. Així que, na Marianna, amb dos collons i molt poca vergonya, es presentà allà a proposar-li mem si compartíem s'internete. Després de vàries anades i vengudes aconseguirem xerrar amb es principale, és a dir, es jefe. El tio és un poc flipat i després de fer-nos un mega-interrogatori va acceptar sa proposició indessente, i ja tenim internet a ca nostra!! Però, com que res ens pot sortir del tot bé, resulta que només s'agafa sa xarxa davant sa finestra des bany... I ja ens teniu, una asseguda a un taburet i s'altra damunt es water (que ja ens ha anat bé que estigués davant sa finestra...) amb els portàtils a sa finestra, connectades a n'es feisbuc. Pensareu que som coiones, però val més això, que anar cada dia a s'Iperstanda... així que bye-bye Iperstanda!! uooo!

Lo surrealista del dia va ser, que en pujar a ca nostra, hi havia un capellà a ca sa senyora Grazia. Vam intentar evitar que ens veiessin,... però, com que sa senyora Grazia, com totes ses padrines, té també ulls al clotell,... ens van afinar de ple. Fins aquí tot bé, buenas tardes senyor della chiesa (no tenim ni puta idea de com se diu capellà en italià) somos de Mallorca, estamos estudiando aquí... i tal i qual, arrivederci! I una merda arrivederci!, ja el veus per dins ca nostra, amb es trasto de beneir, beneint-nos sa casa, sa senyora Grazia darrere resant unes coses estranyes i dues heretges com noltros fent esforços sobrehumans per no explotar de riure... lo que no ens passi a noltros...

Com ja vos havíem adelantat... sa rentadora no funcionava, i s'aigua beneïda no la va arreglar. Així que ja ens teniu amb sa banyera plena de roba frega que te frega. Na Joana s'ha fet dues peasso ferides damunt es dit de tant de fregar. A la fi, no sense por a una hecatombe similar a sa des wc..., anàrem a cercar a sa senyora Grazia. Creim que ja bastant barrejada per en Cisio, aquesta vegada sa doneta decidí anar a cercar es tècnic, i au, sa rentadora ja torna a girar.

Dijous anàrem a sa festa Facebook universitària, ja veis que això de ser feis-adicte no és sols patrimoni nostre... En teoria, havien de ser unes 100 persones, i no arribarem a 50, sa nit es presentava malament. Fins que va venir es show-man i va obrir sa pista, sa gent es va posar a ballar i a beure i sa cosa s'animà.

Mai endevinarieu quina música posen a una festa universitària d'Oristano... Idoi sí al·lots, con todos ustedes: Los Manolos i en Manolo Escobar... sense comentaris... Evidentment, en un event de tan elevada categoria tampoc hi podia faltar na Raffaela Carrà.

Dos cubatas en terra i un tercer per cortesia des nou cambrer macizo de na Marianna, agafarem un contentillo i vam riure i passar una bona estona...

I avui és divendres, voltros segur que currau, anau a classe, etc.. però noltros, com que no teníem res a fer, i feia un dia que te cagues, ens hem enxufat el kit de verano: bikinis, senalla i avarques, i au cap sa platja hi falta gent, que no hi ha millor remei per sa ressaca... Vos feim enveja??

Reflexió del dia: oooh mai loviuuu naironaironaaaaaa!! oooh mai loviuuu naironaironaaaaaa!!

Especial: Mariona: ti piace la Sardegna??

Es darrer dia d'abril vam agafar es pullma cap a Sassari. Teníem una missió especial: treure de juerga sarda a na Mariona, és a dir, dur-la a n'es Tumbao.

Com que es Tumbao no obri fins es vespre... algo havíem de fer... i anàrem a Piazza Italia a fer un capuccino i a fer un giro por ahí. Aquesta vegada, com que anàvem carregades de maletes i l'endemà era festa i probablement no hi havia bus cap a Oristano, i ja n'hem après... vam pillar dos quartos a un Bed&Breakfast, un per als que volien dormir i un para lo que surja... (que estam d'erasmus conyo!!). Molt cuco es lloc i molt agut es patró (que na Mariona diu que es pareix a n'es dolent de los Increibles... bo?...).

Per sopar, anàrem a un pannini, que ve a ser una espècie de Boccata cutrero sard, on justament i per mala sort per a noltros, els amos havien anat a Madrid a menjar una merda de cocido i a veure guiri-flamenco.... així ens tengueren mitja hora, contant ses seves peripècies por los madriles a na Mariona que non capitava niente,... sa puta madona que amb rialla de lloca condimentada amb patates fregides ens atacava dels nervis... i es puto panini que no venia... No volem ofendre a ningú però, aquesta gent eren gent grasienta en tots els sentits... Pannino en mà i bolso ple d'ichnusas anàrem a Piazza Italia a sopar (s'única plaça guapa de Sassari...).

Ja ens coneixeu..., es vespres a Sassari mai comencen bé, i aquest no en va ser una excepció... teníem sed, sí, teníem Ichnusa, sí, però... què ens faltava?? un obridor!! És igual, pà xula yo y pa xulo xulo mi pirulo... diguérem: - ho obrirem amb un metxero! Ho hem vist fer tantes vegades, que no pot ser massa complicat... I una merda!! Després de rompre un metxero, un boli, i uns quants talls per ses mans... na Mariona, que és s'única que no xerra italià, tota valenta, va anar a uns jovenets (no gaire guapos, tot s'ha de dir...) a demanar-los mem si podien obrir-nos-la, (en aquest especial dedicarem un apartat a s'italià de na Mariona, ja que és poc corrent...)

Panxa plena, anàrem a fer una cervesa a un local indie petat de personajillos de la noxe sassarense, inclosa s'imitació barata d'en loquillo que sol pul·lular per es Tumbao.

I oooh va arribar s'hora de donar a conèixer es nostre Tumbao, quins nervis!!!...

I quina desil·lusió... resulta que estava tancat!! Non ci credo!! I ara????? I ara..., hay que joderse, cazzo!! Què cony feim? Idoi, camina caminaràs que a n'es Triciclo arribaràs... Noltros, només hi havíem anat en estat d'ubriaquesa sever, així que no recordàvem massa on era aquest puesto i na Marianna ni siquiera de com era... És un camp de concentració on torturen a sa gent a base de musica comerciale, reaggeton inclòs, i amb una càmera de gas, aah no que era de fum de tabac..., com pot ser mai que facin una peixera de fumadors sense ni un extractor ni una trista finestra... bo?...

Estant na Marianna dins sa càmera de gas xerrant amb un pijo que deia que era metalo... na Joana es xapava es cul perquè na Mariona estava damunt sa tarima i es va posar a xerrar amb un tio que, estant abaix de sa tarima, era igual d'alt que ella.

També ens vam trobar sa happy-pandi d'erasmus espanyols, molt flipats ells, com sempre..., i ens vam emocionar tots junts perquè va començar a sonar “Somos la revolución” d'Ska-p, fou un momento patriotico.

Al final vam acabar amb es que en fa dos de na Mariona, que ara és el seu novio, i els seus amics, un dels quals és el nou novio de na Joana (que ja en du 9!!... no bada no). I na Marianna, que tampoc bada, va recollir un madrilenyo perdut, ja ho val un any vivint a Madrid i no pilla cap madrilenyo... havia d'anar fins a Sassari per a trobar-ne un...

Il primu maju, com que no li vam poder mostrar es famós Tumbao a na Mariona, decidirem quedar a Sassari un dia més i així anar-hi es vespre. Però, com ja sabeu, es Tumbao no obri fins es vespre... i algo havíem de fer de dia, així que ens deixarem caure per l'Alguer aprofitant que feia un bel giorno.

A l'Alguer, dinàrem a s'Enhorabona, un restaurant de cucina sarda creativa (va ser bo, però uns spaguetti bolognesa de creatiu en tenen poc...), férem sa fotosíntesi en sostens a sa platja i després de fer una volteta per es casc antic firarem una braguitas i uns calcetins... ses de na Marianna no arribaren ni a n'es tren, no vos malpenseu, èèh?, va deixar sa bossa per damunt un banc. Ooh ja no tenim unes braguitas iguales totes tres...

Tornàrem a Sassari amb un tren del 1800 por lo menos, carregat de jovenella hormonada i un home que ens cotilleava ses fotos. Com que som així d'originals, duguérem a na Mariona a sopar a un xinès, més que res perquè en teníem mono i ella és una santa i no es queixà de que la duguéssim a Itàlia a sopar de xinos... Com que no podem fer aquests roïssos i de tot en traiem profit, a més de sopar, vam treure les següents conclusions:

- Els xinos xerren millor s'italià que es castellà. Pensam que és perquè no han de fer tantes erres...
- Es menjar és més o manco igual, però sa salsa agredolça no té res a veure.
- No tenen massa clar lo què és un tè amb llimona. Per sa nostra taula passaren tots els cambrers, fins i tot l'amo. Primer ens van dur una llauna de nestea al limon. I després d'una bona estona, que pensam que la van passar discutint a veure mem que conyo era això d'un te caldo con limon, va venir l'amo. I quan va entendre el que volíem ens va dur una tetera fumejant amb aigua i llimona, que tenia gust a aigua i llimona, perquè el te no hi era per enlloc... ho havien entès, però, s'havien oblidat de posar el te. A la fi na Mariona es va beure sa puta llimona calenta amb un poc de gust a te... no gaire...
- Repetim, com que som així d'originals..., no vam tenir altra idea que fer sa nostra primera grappa italiana a un xino... bo?..

A la fi, ara sí, aconseguirem fer els honors i presentar en societat s'únic local que val la pena de per aquestes contrades. Con todos ustedes: Il Tumbao!!! Mariona: ti piace il Tumbao?. Allà tornarem a trobar a sa happy-pandi de madrilenyos, una amiga d'en Marco de classe i sa jefa de personal de ses males putes de Ryanair, i li vam dir boooo!!! puaaaj!! Ryanair fa schifo... però després vam pensar que li hauríem d'haver demanat feina perquè noltros de males putes de Ryanair faríem planta...

Bé, vam disfrutar, vam tornar a fer les tantes... i au a cascar-la i bona nit.

Vam trobar que es dissabte ja era hora de tornar a ca nostra, que segur que sa padrina ja passava pena, i a més havíem deixat una olla de brou damunt sa taula i sa rentadora posada (que per cert creim que s'ha espenyat, ens ensumam que serà tema des pròxim capítol...).

Arribarem a ca nostra, després d'una odisea dins un autobus de sa mateixa quinta que es tren de l'Alguer..., i férem un peasso plat de pasta a la campidanese (típica sarda) per a compensar es vespre de xinos a na Mariona.

Després anàrem a veure sa padrina, més que res perquè sabíem que ens convidaria a un mirto i volíem que na Mariona el provàs. Resulta que aquella casa estava plena de filles i nétes i ens tengueren un rato interrogant-nos i enviant-nos a ca na Pili, que es veu que fa les millors seadas de per aquí.

Com que encara no estàvem empatxades de família senyora Grazia & friends, baixarem a Can Cisio a fer una birra i una briscola, més que res perquè sabíem que ens convidaria a pa sard i volíem que na Mariona el provàs.

Els asiduos des bar ens van xapar sa partida, és igual, ens proporcionaren material. Eren dos quarentons i una cervesa que no aturava de rajar dins es nostre tassó... Ens van dir que estaven “Muy encantados de la vostra conocienza” i ja li podíem dir noltros que es deia “Encantado de conoceros” que ell erre que erre amb es “Muy encantados de la vostra conocienza”... Van ser molt aguts, ens van regalar una mini-floreta arrabassada des fumadero des bar (es carrer, vamos) i en Cisio per no quedar enrera es presentà amb una catxo florota.

Per a seguir compensant sa broma dels xinos, anàrem a davant ca nostra a cercar unes pizzes. Na Mariona diu que van estar que te cagues, noltros també ho pensam i per això n'arribam a menjar tres pics per setmana... putes goranes!

Un altre element essencial de la ruta turística eren les Rambles d'Oristano, de camí cap allà, na Marianna, que va arrossegant es peus i no mira per on camina, va fotre de ple dins un sotrac (cagondell aquests sards que no arreglen els carrers!!). Mitja peu coix arribarem a un banc i, si no li bastava a na Marianna, vam descobrir que es seu macizo-madurito-interesante de classe està fidanzat (joooooo).

Ses rambles estàvem petades, vam anar a sa birreria, on ja sabeu que ens solem xapar es cul amb es karaoke, però aquell vespre no estàvem per aguantar els quatre crits i ses desafinades habituals del lugar... així que anàrem a dormir. Però, com que som molt ortodoxes i respectam sempre les tradicions, ens aturarem a robar llorer.

Diumenge migdia, decidirem anar a fer de domingueras a sa platja. No sabem com, aconseguirem trobar es bus cap a Torregrande, i au, ja ens teniu fent sa fotosíntesi una altra vegada. Ens havia anat massa bé el dia... però a s'hora de tornar, amb ses bufetes apunt d'explotar, sobretot sa de na Joana...,es bus no venia, i no venia, i joder que no venia! I és que ens havíem equivocat d'hora...

Una vegada retornades a Oristano, ens faltava algo molt important per a mostrar a na Mariona: sa nostra segona casa useasé s'Iperstanda. Vam aconseguir entrar a n'es súper i no comprar res!! non ci credo!. I com a colofón d'aquesta visita vam anar a fer un peasso-gelato, mmmmm.. que bo tio!

Reflexió d'aquests dies: Mariona, fes cas a sa nostra padrina sarda i queda't aquí! Tanmateix ti piace la Sardegna!

P.D: PERLES DE NA MARIONA:

- Yo non capito niente, cuesto es un casino!
- Yo parlo l'italiano a mitjas
- Siamo las carabinieri de Meri, ti piace la Sardegna?
- Si tu fumare en el bagnio viene el carabinieri i clun-clun (juntant ses mans com si li posassin unes esposas)
- Etimologia del pasard, Com se diu això pa-sard? O pasard?- Que noo, que es diu pane carassau i és pa sard.
- Cuestas, due per deu euros? (ens hem comprat dues ulleres reiban per deu euros...)

Segur que n'hi ha més, però sa nostra memòria ja té una edat difícil...

P.D.D: si voleu ser protagonistes del nostre bloc per un dia..., i seure aquí, a n'es nostre sofà floripondio a escriure'l com na Mariona... només fa falta que vengueu a veure'ns, que havia de venir tothom i aquí no ve ni cristo, conyo!!

Capitolo venticinque: Pizzata

Estàvem noltros assegudes a n'es sofà, maleint la nostra mala sort... amb unes ganes enormes d'evacuar (feia dos dies que teníem es wc embossat...) i mortes rebentades de llevar merda... quan va tocar es timbre en Cisio, que venia amb un camión aspirador d'aquests rotllo Ossifar o Colis... Lo que sa senyora Grazia havia intentat fer durant dues hores, i no sense emmerdar-nos a noltros i a ca nostra..., aquests al·lotets en 5 minuts ho arreglaren... gràcies Cisio, te queremos!

Després d'aquest giorno tan agotador... ens vam posar ben guapes perquè teníem una Pizzata. Lo que vol dir és que anàrem a sopar de pizza amb tots els de s'universitat (per mala sort, ses pijes incloses).

Vam arribar al punto d'encuentro i resulta que no hi havia ni cristo. Com que vam veure partir es cotxe d'un dels macizos de na Joana, vam pensar que ens havíem deixat, i després del dia que dúiem això ens caigué com el cul... ens cagarem en totes ses mares i ses padrines de tots... Però, pardales noltros, encara no hem après que aquí el temps és més relatiu encara, així que, al final si que ens vengueren a cercar.

Mirau si hi ha restaurants aquí, i a més tots fan pizza, que encara anàrem a parar a n'es bar des futbol de Riola Sardo, on ja hi havíem anat amb sa Jurjur-family. Resulta que els dimarts, allà, ses pizzes valen 2 euros, sí, ho heu llegit bé, una pizzota per 2 euros!! Bueno, per noltros 0 euros perquè, tot i fent més de 2 mesos que som per aquí, som ses seves ospites i aquí els ospites no paguen... ja ens va bé per sa nostra economia bajo minimos.

Es sopar va ser entretingut. Hi havia molts dels nostres macizos. Vam descobrir que el macizo de classe de na Marianna, que té 38 anys molt molt ben duits, és un bombón i tot un caballero. Ens vam adonar de que sa pija major també ho pensa, perquè no aturava de fer-li ojitos... estàs que sí moneta...

Como no, a un bar des futbol, hi ha un futbolin, però vaja merda de futbolin: els jugadors no tenen peus, son o blaus o vermells (res de Barça i Madrid), i a més van amb 8 a davant i el que juga a darrera només té 2 defenses i el porter... això no és futbolín ni és nà... però almanco va servir perquè na Joana fes un bassiot de babes enterra veient com s'enfrontaven els seus 2 millors macizos, ooh és que estan ben bons tots dos!!

Després d'enfrontar-nos a una trentena de persones que no ens deixaven pagar es sopar... vam pegar a sa Birreria d'Oristano, per sort en dimarts no fan karaoke, de fet només hi érem noltros. Vam fer una birra, es nostre millor amic ens va fer emocionar perquè va fer un brindis per noltros i ens va dir que érem molto bravas, per ensenyar-nos, tot seguit, la seva versió de la cançó de l'enòleg. Vam intentar ser un poc vives, i adelantar-nos per pagar ses cerveses de tots, però, ni sa cambrera ens va deixar pagar, i acabaren convidant-nos un altre pic.

Dimecres dematí, ens vam aixecar prest, totes il·lusionades perquè començàvem una nova assignatura: Enologia. Quina fou la nostra sorpresa, quan en arribar a n'es Chiostro, es tercer macizo de na Joana ens digué: Nines, no hi ha classe, no vos han avisat? - Comor??. Resulta que es professor ve de Torino i li havien cancel·lat es vol, i sa puta pija major havia cridat a tot cristo menos a noltros, cagondell!!

De totes maneres, això de no haver de fer 6 hores de classe de sa mateixa assignatura, ens féu feliços i tornàrem a ca nostra a fer sofà perquè un poc de ressaqueta si teníem..

Reflexió del dia: vull que em considerin mitja sarda!! (encara que això impliqui haver de pagar).