Capitolo ventuno: un poc de tot

Dissabte, estàvem un poc cansades i vam decidir quedar a ca nostra amb una pizza, un parell de birres, un bol de sangria, es darrer cueces (cazzo!!) i sa selecció italiana (avanti squadra azzurra!!). Abans d'anar a dormir, vam canviar s'hora dels rellotges.

Diumenge dematí, na Joana es va aixecar tota orgullosa a les 9 (en bon diumenge) per acabar de mirar sa formula 1, quina va ser sa seva sorpresa quan va veure que ja havia acabat... I va pensar, collons enguany han augmentat molt sa velocitat... no duren ni una hora ses carreres... !! Al cap d'una estona, va mirar s'hora a n'es mòbil i eren les 10:30, després va encendre s'ordinador i posava les 12:30, i va pensar: algo no me quadra... Com que sa tele sempre té raó, va mirar s'hora allà, i deia que eren les 11:30... amb això va tenir una crisi just al moment que na Marianna es despertava... I podeu creure i pensar, i pensar i creure que va trobar a na Joana per amunt i per avall des passadís, histèrica perduda sense saber quina puta hora era... Al final vam decidir que es qui tenia raó era s'ordinador, que s'havia adelantat tot sol, sa tele estava encara amb l'hora vella i noltros, pardales, per culpa del darrer cueces i sa sangria... havíem retardat es rellotge enlloc d'avançar-lo... normal que no hi hagués F1, feia dues hores que havia acabat!!

Aquesta setmana, no hem tengut classe, de res de res (bé, només feim dues assignatures...). Aquí, això de ses classes és un poc elàstic, si el professor no pot venir pues no hi ha classe, i si un parell d'alumnes no poden venir pues tampoc, i ja te fotràs... Així que ens hem passat dos dies a ca nostra estudiant com a bones nines i menjant com a porques mal-ostiades-regloses...

Ara, sa gent que ens pita pel carrer ja no és perquè ens llevem d'enmig sinó perquè ens coneixen i ens saluden, uoo!! que guai!! ja estam integrades a n'aquesta Inca sarda...

Demà, comença la nostra gran aventura de la setmana. Voltros no ho sabeu (i en llegir això ja haurà passat...) però demà venim de sorpresa a Mallorca, perquè sí, perquè en tenim ganes, de fet ja vam pillar els bitllets sa segona setmana..., quan estàvem amargades... i bé, si no ens hem vist aquest cap de setmana per sa Roqueta (és a dir per es festival Malafama, sa fira de Santa Margalida o per Binicity..) recuerdos!!

Reflexió del dia: me gusta ser mujer!! I una polla!! ses compreses no ens lleven sa mala hòstia...