Capitolo ventiquattro: Han arribat els reis... i qualcú més...

La setmana passada la vam començar benet, vam anar d'excursió amb els respectius macizos de sa classe... (sense agafar espàrrecs... aquesta vegada agafarem una rana només...). Vam anar de compres,... I vam estudiar, molt, però molt, perquè el dilluns següent teníem un examen de viticultura.

A més, de puta mare!!, perquè dimecres ens van arribar dues cartes, que guai tenim correu!! I del bo!!.

Dijous, na Marianna va anar a sa Posta Italiana (correus) a enviar un paquet per sa seva sorella que fa 9 anys! Ses oficinistes, previo fixaje (como no!), se'n van enriure d'ella perquè enviava pasta... En tornar a casa, lo guai va ser que es carter ens va dur es paquet amb ses Herbes, es Xoriguer, es Ballantines (sí senyor!), sa sangria, es nesquik... i els llibres de cordats a l'eau de sangria, perquè no tot podia anar bé, i una botella de sangria havia petat. És igual, vam ser superfeliços. Grazie mile Biel i Coloma!!!!! Vos estimam!!!

Per a celebrar-ho així com toca ens vam muntar una minifesta privada amb pizza, birra, copa d'herbes, dos cubatas, como no, i un cueces. Tot això acompanyat d'un impressionant Jared Letto a Requiem por un sueño (perquè Madagascar2 no es sentia... joooo!).

Es regal de divendres va ser patrocinat per n'Antonieta i sa seva mami, también os queremos!! El tercer paquet de sa setmana contenia quelitas caseras, mmmm!

Després d'una intensa giornata d'estudi, ens vam encarxofar davant sa tele a mirar “I Cesaroni”, perquè ens entengueu són els Serrano italians, dos separats amb un tracalada de fills que s'han casat, tenen un bar, són tres que la lien igual que aquells altres, en Fran Perea també hi surt, lo que nom Marco i és un poc més guapo però canta igual de malament. Como no, en Marco Canta també està enamorat de sa seva germanastra que també nom Eva, però està embarassada sense haver-se casat (ooh sacrilegio!! sa mare té un trauma...).

Lo únic bo de sa televisió italiana, és que els anuncis duren poc i ens proporcionen molt de material... Aquesta vegada, ens hem centrat en els productes de neteja íntima. El primer: Lactacyd intimo, que no entenem perquè cony relaciona es feisbuc amb fer-se neta sa cotorreta... Bo?... El nom del segon ho diu tot: Chili (pa limpiarte el chirli!!) JEE JEE!!

Es cap de setmana el vam dedicar a estudiar, na Joana no tant perquè estava griposa, misquinaa!.

Aquesta setmana no ha començat tan be... De fet ha començat fatal, amb una donada pes cul impressionant de part del nostre estimat Nieddu (professor de Viticoltura). Puta merda d'examen!!

I xerrant de merda... Avui ha retornat el mostro del wc (sa nostra vida ja començava a ser massa monòtona...). Com que aquesta vegada, Mr Muscolo no ens ha ajudat, hem decidit anar a dir-li a sa senyora Grazia (maldita la hora!). Pensàvem que, com sa gent normal, cridaríem a n'es fontaner i punto... pobres ilusas!!... ( a vegades oblidem que això és Sardegna...).

Idoi, podeu creure i pensar i pensar i creure, que sa madona no ha tengut altra genial idea que enxufar sa manguera dins es wc (que ja estava ple...) i au, ha començat a vessar i a vessar.... es bany anegat..., dos dits d'aigua amb merda per tot!!... Na Marianna pensava: dios! no pot ser que m'estigui passant això... I na Joana, en veure que s'aigua s'escampava cap al passadís ha començat a dir Dios! Dios!... agafava tovalloles per intentar aturar sa caca-marea... I aquella doneta..., allà... punyint es water amb sa manguera i donant aigua, menos mal que després se l'hi ha ocorregut anar buidant es water amb un poal. I noltros, venga a fregar, venga a fer viatges cap a n'es corral per buidar es poal... i aquella dona, venga aigua, venga manguera, venga merda!! i venga a omplir més poals!! Potades per tota sa casa... i res, així una hora...

Fins que no sabem perquè, se li ha ocorregut baixar a n'es carrer a donar manguera dins sa fossa sèptica... Quin quadro, aquella dona agenollada mirant sa caca i traient trossos de paper amb una bossa... na Marianna allà dreta aguantant un càvec... se volia morir,... i sa gent que s'aturava a n'es semàfor no aturava de mirar-nos... Na Joana, des de damunt es balcó, les mirava i es xapava es cul!!

Res, després de tornar a insistir una estona més amb sa manguera dins es water... al final l'hem convençuda de que demà ja cridaríem a n'es fontaner, perquè per acabar de rematar avui és el dia de Sardegna, i noltros tenim classe, però els fontaners fan festa.

Evidentment, després ens ha tocat fer es bany net,... quin puto oi!!! I, com que a n'aquesta vida hi ha coses molt pitjors, i noltros per sort teníem Heinecken dins sa gelera, ara estam aquí, amb un bon tassó de birra i un cueces, intentant fer-vos riure un poc... així almanco serveix d'algo.

Reflexió del dia : Ens reafirmem: menos mal que en aquesta vida hi ha Heinecken! Piensa en verde!!