Capitolo trentasette: Festa nella spiaggia

Diumenge, celebrarem la darrera ressaca post-Tumbao amb el darrer cueces i 2 pel·lis:

- Vida y color: joder com està en Miguel Angel Silvestre...
- 24 hours party people: culturitzant a na Marianna...

Dilluns, en haver sopat, van venir uns amics a jugar a poker dados i els hi donàrem a tastar ses herbes... sa botella era un poc més de mitja, i ara només en queda un culet... Després, es veïnat ens envià un missatge de que es novio de na Joana era a ca seva i ens volia saludar... Comor?? Idoi anàrem tots a cals veinats, es novio de na Joana ens havia duit s'olla de sa sangria que havíem deixat a ca seva. I vam descobrir que, com que es novio de na Marianna se n'ha anat, ara ell vé a viure amb els nostres veïnats dues setmanes, yuhuuuuu!! Na Joana està feliç!

Dijous horabaixa, en tornar de sa biblioteca, vam tenir sa primera visita des novio de na Joana. Y yo con estos pelos!! Res, resulta que l'havien deixat defora i va venir a ca nostra a veure sa Selezione Azurra que jugava contra Egipte.

En haver sopat, partirem amb els veïnats cap a Torregrande, a sa darrera festa universitària. Es feia en un xiringuito pijo a pie de playa (a Mallorca segur que ja l'haurien tomat... o l'haurien enrevoltat d'hotels...). No hi havia massa gent, el més destacable era sa nostra amiga enòloga loca que es presentà amb un atuendo de los más pintoresco: un flotador passat per sa cintura i unes ulleres de cerveses (vease foto).Primer, vam fer mariconadetes de colorins assegudets allà, fins que es nostre veïnat va tenir fumera i ens vam acostar a sa vorereta de la mar... Aquí tenen un radar per aquestes coses..., i va començar a venir tothom.

Bevent i fumant, no ens vam donar ni compte i tothom ja era dins s'aigua... pensàvem que això seria al final, però no eren ni les 2 i noltros també ja hi érem... Quan ja estàvem mig eixutes i mig vestides, ens presentaren a un tal Luigi, que no havia nedat. I na Marianna, que anava mig sbronza..., va decidir intentar tirar al suo nuovo amico Luigi all'acqua... però al final hi acabà ella... amb camiseta inclosa... No ens enrecordam si abans o després d'això, però també li va ensenyar s'art de fer sa croqueta a n'es novio de na Joana...

Com que tothom estava dispersat i hi havia més gent a sa platja que a n'es xiringuito, sa cosa es va anar buidant... i vam acabar, com sempre s'acaben ses festes aquí..., menjant un panino a un xiringuito portàtil d'en medio de la nada... I au, a dormir!

Divendres, va venir es nostre veïnat i ens dugué es bolso d'Ichnusa que ens havia promès, uooo! Serà sa nova sensació de ses verbenes!!

Es dissabte vespre, va venir una amiga nostra i el seu amic Brandon... no nomia així, però era clavadet a n'es de sensación de vivir: mateix pentinat, mateix jersei per dins es calçons, mateixos calçons pujats i mateixes sabates... sa putada és que era mono es tio... però rei... en Brandon ja era horter fa 15 anys!! Férem una angurioska (això és el nostre invent i pensam que serà sa sensació de s'estiu perque anirem montant xiringuitos a ses verbenes) i després anàrem a n'es xiriguito de Torregrande a fer dos beures. Notte!!

Reflexió del dia: angurioska--> tassó petit = 1€, tassó gran = 2,5€

Capitolo trentasei: Arrivederci Tumbao!!

Divendres va ser un dia dur... i, en arribar es vespre, com que no sabíem que fer, i necessitàvem proteïnes, decidirem anar a pillar un kebab, unes birres i fer un picnic a n'es parc.

Es dissabte, sa padrina, com que ens havia vist estudiar dur tota sa setmana, i a més, creiem que li sap greu haver-nos estafat per arreglar una rentadora que ja fa 15 dies que es va espenyar i encara no tenim..., ens va dur una ollada de pasta, mmm... ja ens va anar bé, no només per sa nostra panxa, sinó que també per la nostra economia post-Primavera que encara està més en crisi que abans...

De puta xurra, i via feisbuc... (és que això del feis es la hòstia...) descobrírem que a n'es Tumbao només li quedaven dos caps de setmana de vida i després posava vacances. Això no pot ser... hi hem d'anar una darrera vegada!! Au idò, Marianna comença a mirar mem que te poses que partim! I au, ja ens teniu ben endiumenjades dins es bus cap a Sassari, que per cert era el mateix del primer dia... era un senyal?

Vam baixar del bus, i ooh terror!! Tot era massa fantàstic: feia claror, no feia fred, es conductor del bus no estava loco... ai ai Joana que això és un mal senyal... i dit això cataclac! A na Marianna li va fugir sa sola de sa sabata... realment no ho considerarem una putada sinó un alivio! Uuf menos mal! Ara començam a anar! Aquest vespre promet!

Així que mig correntsos i esquivant una processó, que no sabem ni de que era..., arribàrem por los pelos a n'es Sisa per comprar birra, que era sa nostra primera intenció, i ja que hi érem pues superglue per aferrar sa sola...

Birra en mà, anàrem a n'es paninos grasientos i soparem a Piazza Italia; deleïtant-nos amb una guarda que intentaven fer alguna cosa semblant a sa capoeira... Després d'això, com que encara era prest ens asseguérem a fer un mirto a una terrasseta.

I cap a n'es Tumbao hi falta gent!! I tanta gent que hi faltava... vam guaitar i no hi havia ni una ànima. Així que giràrem coa i au cap a una terrasseta que això des mirto ens havia agradat... En aquesta terrassa en qüestió, hi havia un cartell que posava: “Stasera ore 24 karaoke con Simona chupito 1€”. I, al cap d'una bona estona... na Joana diu: aaah conyo això és karaoke amb na Simona i els xupitos a 1€. I na Marianna diu: Clar! Que havies llegit tu?... Conyo!, pues jo pensava que era karaoke amb na Simona Chupito... lo de s'euro no ho havia vist... ja deia jo quin puta nom que s'ha posat aquesta tia... ! Amb això, i 3 mirtos dins es cos, vam riure una bona estona... No, i serà vera i tot que això des mirto pega...

Tornàrem al Tumbao i ens aposentàrem a n'es corral (sa zona de fumadors) on hi havia quatre rates, però algo és algo. Allò, a poc a poc, s'anava omplint i noltros anàvem fent amics... creim que no havíem fet tants d'amics mai a n'es Tumbao. Es primer amic es va acostar a noltros perquè tenia mal de cap... ens demanà mem si teníem alguna cosa i na Joana alias “no sin mi espidifen” n'hi va donar un... es tio l'obria i se l'anava a ficar dins sa boca quan el vam aturar i li vam dir: No no! Con acqua, que sinó és superxerec!!! i es tio ens deia que sí que sí caminant cap a sa barra però abans d'arribar-hi, es subnormal ja s'havia fotut es sobre dins sa boca... Noltros ens xapàvem es cul de ses carusses que feia es molt colló bevent aigua... jo no se si vos heu pres mai un espidifen, però si amb aigua i tot fa oi... imaginau-vos a palo seco... Res, per llevar-se es gust (suposam) no va aturar de fer wiskys, un darrera s'altre i de torrar-nos s'orella... però tot lo dolent té el seu costat positiu i coneguérem els seus amics. Eren una guarda de vells, però ja ens va anar bé perquè ens convidaren a fumar, a més, eren molt aguts excepte un que duia una sabata considerable i no deixava de punyir a na Joana i fer carusses, hi va haver un moment que es pegaven i tot... jajaja!! jo crec que aquest tio s'havia ficat algo... només vos direm que acabà dormint damunt una cadira per allà tirat i això que sa música estava a tope...

A sa barra, gran lloc per fer amics, coneguérem a dues al·lotes que volien anar currar a València. I mentre estàvem amb elles, aparegué es nostre amic madrilenyo “el amigo de los sardos”.Es tio, que és un poc colló i a més el latin lover dels erasmus espanyols, com que sap que tornam a les tantes en tren, es va enrotllar i ens va dir: Troncas! No seais pavas i venios a mi queli!!. Comor?? Mà che cazzo di lingua parli tu?? jajaja putes madrilenyos...

Un altre gran lloc per fer amics és el banyo, i sobretot si són mixtes com els del Tumbao. Allà coneguérem a una al·lota ,que el seu novio li havia regalat un viatge a Barcelona, i en dir-li que era molt mal de fer lligar a Sardegna no tengué altra idea que presentar-nos es seu amic singolo... ja no ens en faltava d'altra... sinó que li demanin a na Joana... es tio li va dir que era molt romantico i li donà besos des dels dits fins a s'espatlla... au venga pardal fuig d'aquí!! Bueno, lo que menos entenem de tot, és perquè aquesta tia, en despedir-se de noltros, ens aferrà un pico a cada una...

Apart de tota aquesta fauna, hi havia un tio clavat clavat a n'en Jota, es cantant de Los Planetas, lo sorprenent és que quan na Joana li digué, resulta que es tio els coneixia, de fet no li va fer massa gràcia aquest paregut... tots sabem que en Jota no és massa agraciat... Era el dia des dobles (bueno... segons na Joana...) perquè també trobà a n'es doble des seu novio d'Oristano i també li va dir...

Quan van tancar es Tumbao i li vam dir adéu des del carrer (de fet arrivederci, perquè no sabem quant... però feim comptes tornar-hi), quasi ens van caure ses llàgrimes i na Marianna, a n'es seu honor, va fer la seva primera croqueta a terres sardes.

Però, sa despedida no era completa sense una aturada a n'es xiringuito portàtil de paninos. Allà, hi trobàrem na Lluna i n'Estrella, dos cans (sí, en masculí) que sempre ronden per allà, i a la fi els hi hem posat nom... A més, s'assegueren amb noltros una guarda d'al·lotes, entre elles una que ens digueren que era xilena. Noltros començàrem a xerrar-li en castellà, però sa tia no s'enterava de res... se veu que son pare i sa mare son xilenos, però ella és sarda i no en té ni puta idea de castellà... Idoi, resulta que sa sarda xilena i ses seves colegues eren lesbianes i de cap manera volíen que partíssim cap a n'es tren... jo crec que ens volíen lligar perquè els hi preocupava molt si érem fidanzates o no... i a n'aquelles hores des dematí el millor va ser partir...

Com que els hi vam donar el que ens havia sobrat del panino, en Lluna i en Estrella, ens acompanyaren fins al tren. Sa puta sabata es va tornar a espenyar... però bé, va valer la pena. Aquesta vegada, com que estàvem satisfetes perquè fou una gran nit, vam quedar ben torrades dins es tren... i encara no sabem com putes ens despertàrem a temps de baixar a Oristano... ai si pegam a Cagliari...

Reflexió del dia: Grazie mile Tumbao, ha stato un piacere conoscerti!! Ci vediamo presto!!

Capitolo trentacinque: Guerra, ahh no! Sopar a Torregrande...

El cap de setmana vam esta depressives... no ens aguantàvem a noltros mateixes... ara figura't tu, com ens havíem d'aguantar l'una a l'altra... Lo únic remarcable, és que, recomanades per es fratello, vérem Amarcord, d'en Fellini. Sincerament, va acabar sa pel·lícula, i encara esperam que passi algo... això sí, ens vam sentir un poc identificades amb aquest rollete surrealista...
Sa setmana començà xunga... estudiant, sense ganes d'estudiar (és el nostre estat normal en època d'exàmens...) i fent un poc es colló per s'universitat..

Aquí, el dia bo, és el dijous. Idoi, dijous, anàrem a Torregrande a sopar a ca els nostres novios que viuen junts (na Marianna, a pesar de ses carabasses..., li dóna una segona, o tercera oportunitat al seu ex). No sabíem massa bé qui venia a sopar, si seríem pocs.., si seríem molts..., si seríem coneguts..., podem dir que va ser un poc de tot mesclat: primer érem pocs, després vam ser molts i n'hi havia un parell de desconeguts...

Menos mal que una amiga nostra havia duit ensalada, de pasta of course, i noltros una truita perquè si ens haguéssim hagut de menjar lo que havia fet es novio de na Joana... allò era una especie de bolles d'arròs pastos amb quatre cebes envinagrades, un parell d'olives i uns quants xampinyons empotats... això sí, almenys el monstruo verde (és a dir guacamole, o guaca-mona com diuen ells...) i s'ensalada que havia fet s'ex exnovio de na Marianna es podien menjar. Encara que, es menjar s'ens atragantà en veure entrar per sa porta a una de ses pijes... comor??? que conyo fa aqueixa aquí? Creim que ella tampoc ho tenia massa clar...

En haver sopat ens aplegàrem amb els homes (s'ha de dir que eren majoria quasi absoluta...) i després de jugar un poc a 7 i mig, els hi ensenyarem, a duras penas..., a jugar a poker dados. No vos podeu imaginar lo que li va costar a na Joana explicar el joc en italià i enmig d'un submarino.
Realment es vespre es basà en: fumar, beure birra, fumar, riure, beure birra i fumar. Lo únic que varià foren els llocs on es dugueren a terme aquestes activitats: primer a ca seva, després a sa platja, després a sa platja un poc més enfora, després dins s'aigua, devora es cotxe i una altra vegada a ca seva.

Sa gent va anar escampant, i noltros, que havíem arribats els primers, encara hi érem. Decidírem anar a sa platja i una vegada allà vérem una llum en la lejanía... resulta que obríen un xiringuito, així que camina, caminaràs i s'arena et clavaràs (en aquesta platja s'arena és molt gruixada) arribàrem fins allà.

Com que el xiringuito estava ple de gent gran desfeta... optarem per anar un poc més cap allà a nedar i fumar. Després tornàrem al xiringuito a cercar birra fresca i a curioserar una mica, però sa música ens va engegar ben aviat... així que decidírem tornar cap a sa casa, aquí se separan nuestros caminos...

Resulta que érem 8 i només hi havia un cotxe, així que na Joana partí amb cotxe amb es seu novio i dues al·lotes més i na Marianna partí a peu amb el seu novio i dos més.

Això és s'història d'una guerra... Quan érem a sa platja, i de caxondeo, es novio de na Marianna va esquitxar a n'es novio de na Joana, i aquell li va tornar un poc més grossa, idò s'altre li va tirar arena i aigua. Però como la venganza es un plato que se sirve frío... i es novio de na Joana no s'en pensa cap de bona... va decidir que havíen d'arribar a ca seva fos com fos abans que els altres, cosa que no era massa difícil perquè anaven en cotxe... Idoi res, arribaren primer, na Joana estava un poc flipant perquè no entenia res... Però quan li explicaren que havien d'omplir globus d'aigua va començar a lligar caps i es va apuntar perquè a ella aqueixes coses li encanten!! Així que ja els tenim a los 4, darrere sa finestra amb es globus a sa mà que es xapaven es cul esperant als altres.

Els 4 inocents que partiren a peu, sense saber lo que els hi esperava... anaven tots tranquils amb un únic objectiu: segrestar un enanito de jardí per enviar-lo pel món a fer turisme (rotllo Amelie...). I quina fou sa seva sorpresa quan, en posar un peu davant sa façana de sa casa..., els començaren a bombardejar... menos mal que s'únic malferit fou es novio de na Marianna, que era s'objectiu principal. I para más inri, els de dins sa casa, dient que el castell estava conquerit... no deixaven entrar als demés (que ens estàvem compixant!!).

De fet, vam riure molt. I després de fer es resopón, de pasta como no... i de fumar como no!! partirem a dormir que ja era ben hora i al cap de 4 hores teníem un examen.

Reflexió del dia: i després resulta que aquí ningú fuma...

Capitolo trentaquattro: final Coppa Chiostro.

Despertarem en bon dilluns, a l'Alguer, a ca uns desconeguts (vease capitulo anterior...). Què conyo feim aquí? Va! intentem sortir sense trobar ningú... I sense ni pixar, ni res, sortírem mirant de no despertar a ningú... Bé, com que som gent educada, deixàrem una nota d'agraïment damunt una revista porno que hi havia per damunt sa taula... segur que així la troben!

I finalment, després de 18 hores i passant per un bus, un avió, una casa desconeguda i dos busos més..., arribarem d'una puta vegada a ca nostra. Que dur que va ser... però realment va valer la pena!! I ara on anam?? Al FIB?? Justament ja no queden entrades... (que ho vam mirar només arribar...) A algú n'hi sobren 2??

Amb tot lo que havíem passat... necessitàvem repòs absolut. Així que ens passàrem tot es dilluns i es dimarts en stand-by damunt es sofà. Férem sessió de pel·lis (vease Telma i Louise en italià, La Maldición del escorpión i Trainspotting) i també maraton de Gokus, Arales i Musculmans... sí, som frikis... però per favor... si no voleu que us caigui un mite de s'infància... no mireu en Musculman...

Dimecres, retornàrem a la vida real... i és que som a juny... i ens toca estudiar de veres... Es vespre, com que ens hem tornat un poc alcohòliques... veiérem Leaving las Vegas mem si ens feia algun efecte... va ser que no... perquè dijous anàrem a sa final de sa Coppa Chiostro, on ens posarem fins al cul de birra, Ichnusa of course...

Com ja sabeu, la disputaven els nostres nins de classe contra s'esquip de novios de na Joana. Va ser molt divertit perquè hi havia TOTA TOTA sa gent que coneixem d'Oristano (ses pijes no les contam com a gent...) fins i tot va comparèixer s'ex de na Marianna, i a ella li va pegar un patatús i na Joana es xapava...

Entre tot aquesta gent hi havia ses enòlogues de tercer, que bevien tisana, i ens van posar nervioses perquè anaven alçurades i no aturaven de cridar. A noltros ens era igual qui guanyàs, perquè tots són amics nostres, però amb lo nerviosa que la van posar... na Joana decidí que anava amb s'equip que elles no animaven... Després vam entendre aquesta emoció... resulta que sa tisana no era pel mal de panxa... era realment vodka amb red bull... Es partit va ser ben emocionant, els dos equips anaven bastant igualats i mentre ells s'anaven jugant sa pell, el públic ens anàvem posant fins de birres, que així com arribaven (no sabem d'on..) es buidaven. Tot s'acabà amb una ronda de penals de la que en sortiren victoriosos els novios de na Joana.

Després, com a bons companys, tots junts: guanyadors, perdedors, lesionats, enòlogues borratxes, novios, ex, veïnats, i demás... ens asseguérem al bar dels vells a fer més birres. I quan, ja dúiem tots un bon contentillo anàrem a sopar a un restaurant pijo, de pizza, com no pot ser d'altre manera... (fratello era es Coco&Dessi... i menos mal que no hi anàrem amb voltros perquè fou bastant xerec...).

Bàsicament, va passar lo normal que sol passar als sopars d'una trentena de gent gata...: vam menjar poc, vam acabar ses existències d'Ichnusa, una de ses enòlogues (blanca com es referit) se va passar es sopar potant, van volar tassons, van quedar ses parets xopes..., bassiots per enterra, gent xopa,... bueno lo típic d'un sopar normal...

I després d'això, anàrem a fer un mirto (na Joana un whisky) a n'es Meet, el local on tenen ballantines i es pot fumar, uo! Allà, vam estar de xaxara, vam riure i ens van adonar de rolletes entre sa gent que no sabíem... i vam fer es colló amb es cambrer tio bueno... .Na Joana té un nou novio de l'Alguer, que sap dir: dilluns, dimarts, dimecres, etc Va ser un dia molt divertit i a la vegada un poc trist.. perquè ens adonam que això s'acaba ja... i pot ser aquest era el darrer dia que no faltava ningú... joooooo estam amb el cor dividit entre sa nostra Roqueta i sa nostra Rocota adoptiva...

Reflexió del dia: me permí que noltros dues badam reina meva...

Especial: Primavera Sound wow!!

DIJOUS

No vam començar bé, el que sol ser un bon auguri..., però al moment no fa ni puta gràcia aixecar-se a les 6 del matí per agafar un bus a les 7:10 i arribar a les 7:09 i que ja hagi partit... amb ses llàgrimes apunt de caure'ns, perquè el pròxim bus no sortia fins les 15:00... anàrem corrent fins a s'estació de tren (situada a l'altra punta d'Oristano...), per a veure mem si de casualitat sortia algun tren que ens dugués cap a Sassari. Vam tenir sort, però el tren arribà a les 10:30 i el bus cap a l'aeroport havia sortit a les 10:15... au, segon bus que perdem en un dia... el següent no partia fins a les 12:00 i el nostre vol també... i ara?? que conyo feim? Com arribam a l'Alguer? Idoi... au paga pur 50 euros al senyor taxista, que almenys va ser agut...

Per sort (perquè sinó ja hagués estat es colmo...) no vam tenir cap problema ni un amb Ryanair i sus esbirros... i arribarem a Girona sanes i salves.

Sí, ja havíem posat els peus a terres catalanes però seguíem envoltades d'italians... i per a més inri es bus ens deixà al carrer Sardenya, de Barcelona, això sí. Amb un sol de justícia i mortes de fam, anàrem a parar a una terrasseta on ens vam fotre un pepito i un panet de truita, sí!! pa normal i cruixent!! ja estam fins als collons de menjar pa moll...

Ja esgotades del dia anterior (vease excursió enològica...) vam decidir que el que necessitàvem per aguantar es primer round del Primavera era una sesta. Ens dirigirem a s'hotelutxo més cutre de Barcelona, amb ascensor d'aquí no hay quien viva i personal de la casa monster... almenys tenia dos llits i estava net...

Un cop descansades, anàrem a cercar ses entrades des festival, pel camí començàrem a veure una gentada que es dirigia cap allà mateix. A més, tots anaven amb camisetes i atuendos varios del Barça. Així que pensàrem: Uep aquí passa algo... i si els seguim? Idoi donde va Vicente va la gente... o donde va la gente va Vicente... el que sigui, però noltros hi anàrem... en Vicente no arribà... però els que sí que arribaren foren els jugadors i en Guardiola i molta cervesa damunt un autocar! Quina eufòria, que monos, que guapos!! Tant en Guardiola, com en Bojän, com en Piqué guanyen molt en directe. El qui no vam veure, i ja ens sap greu, és en Messi... Cal esmentar que na Marianna pareixia una quinceanyera desbocada... Guardiola guapo!!







Després d'aquest emocionant encuentro inesperado, ens sentíem cansades. Caa... nina..., si hem d'aguantar es Primavera necessitam drogues... així que anàrem al camell més de fiar, és a dir, a sa farmàcia, a pillar ampolles de gingseng i jalea real, sa droga dels festivals de na Joana (mano de santo te lo digo yo).

A la fi arribà el gran moment!! Primavera Sound ja som aquí!!

Menos mal que vam tenir sort, i no ens vam haver de mamar ses coes infinites per pillar sa pulsera i sa targeta d'entrada. També ens donaren uns taps per les orelles... que conyo hem de fer amb això?... na Marianna pensava que eren gominolas... quina llàstima que no ho fossin...

Encara no havíem entrat dins es recinte del Fòrum i ja estàvem cansades de veure homes i homes!! Marededéu Marianna... això serà massa!!

Com que ens havíem enredat amb sa rua del Barça, vam haver d'anar al concert de Yo la tengo sense menjar ni beure una trista birra... és igual, va ser un gran inici de festival!! grans Yo la tengo!!! A més, vam descobrir que si estàs devora s'altaveu... lo dels taps és una gran idea.

Quan va acabar, vam anar a aferrar-nos un kebab i una birra que bona falta ens feien. En haver sopat vam quedar amb en Jordi i vam anar a veure My Bloody Valentine. Bé, lo de veure és un dir... estàvem allà apretujats... amb s'acústica que era una merda... i per colmo un guiri va remullar a na Joana de bourbon... (amb lo molt que li agrada a ella...). En vista de s'èxit... decidirem fer un poc de turisme pels demés escenaris fent temps per anar a veure n'Aphex Twin. Com que a noltros això del xim-pum ens cansa aviat... deixàrem els nostres amics i férem cap a un altre escenari per veure The Horrors, que no els coneixíem massa però ens agradaren molt! A més, vam veure amb els nostres propis ulls una orgia entre guiris... es veu que una duia els morros pintats de vermell i com que s'anava morrejant amb tots, sa seva amiga inclosa..., tots duien la cara mitja vermella... una performance que no va ser massa del nostre agrad...

Estàvem esgotades, així que decidírem anar a menjar algo i partir. Però de camí..., ens trobàrem uns al·lots que necessitaven paper desesperadament... els en vam donar, ells feren un intent de retenir-nos per fer sa xerradeta..., però na Joana quan té fam i son, no té amics i els hi digué: jo me'n vaig a menjar i a dormir!... així que en teoria quedàrem amb ells allà mateix, a la mateixa hora, el dia següent... ara vés i troba'ls tu...

Crepê en mà, férem una passada pel darrer escenari a escoltar s'única cançó que coneixíem de Wavves. Tot seguit agafarem un bus de nit petat de guiris que no sabíem massa bé on duia... i baixàrem allà on ens va parèixer... ara tocava caminar i pel camí, a un carrer on no hi havia ni cristo.. què ens trobàrem? Idoi 3 italians... serà ver que no els ens podem llevar de damunt...

DIVENDRES

Despertades pel melòdic so d'un martell hidràulic i una guarda de picapedrers fent jaleo... haguérem de deixar s'hotel monster i com que tenim una edat difícil... i necessitam repòs, anàrem a parar davall un arbre del Parc de la Ciutadella.

Després, partirem a fer un gelat i un voltí mentre esperàvem que na Marina sortís de fer feina. Ens vam aturar a veure un grupo callejero que sonava bé, rollete tranquil.... Eren una granadina, un argentí i un italià (como no) de muy bien ver... i mentres, un colega seu ja ens va entimar un cd... és que tenim ses mans foradades... i també ens convidà a noltros i a un tailandès a veure'ls en concert el diumenge. Amb això, el tailandès, que molt viu no era..., demanà:
- Quina música posen?
- Conyo, estos mismos
- Pero no hay trance?
- trance??? No, no hay trance...

Segurament no us ha fet gràcia això..., però creim que molt de trance no surt d'una tropa de hippies amb una flauta travessera, un contrabaix, una pandereta i una guitarra espanyola...

Na Marina arribà i ens dugué a dinar a un lloc on... d'on era el cambrer???... tracatrà! Italià!... Vam menjar pijades i va ser molt bo. Després anàrem cap a Sant Cugat, a la House, una casa-zoo amb futbolin i tirador de cervesa, on viu na Marina amb 4 persones més. I quan fosquejava, tornàrem cap al Fòrum, segon round des Primavera, ahi vamos!

Mentre esperàvem en Pau (es company de house de na Marina) que havia de venir amb ses seves entrades, vam plantar es cul a terra i, litrona en mà, ens férem amigues d'un canario que repartia propaganda i xiclets. Els paquis tot es temps venien a vendre'ns cervesa, i com que en Pau no arribava... i sa litrona s'acabava... al final, no sense regatejar..., acabarem comprant una llauna, però era calenta... I com que en Pau encara no arribava... i aquella cervesa calenta no era bevedora... en comprarem una altra, aquesta vegada freda.

Quan tornà a passar el primer paquis a veure mem si volíem més cervesa, el vam barrejar perquè ens havia donat cervesa calenta i més cara que la freda. Es veu que li va saber greu... i va tornar amb una bossa de gel i hi ficà la nostra cervesa enmig. Es tio, que duia un bon pedal..., de tant en tant venia a agafar gel pel seu cubata, que reomplia dins un tassó de vidre romput des d'una botella de plàstic plena d'una espècie de güisqui-cola... Tot això, mentre un guiri vestit d'escocès, que l'havien tret fora del festival, intentava colar-se... ho va aconseguir, però abans d'entrar noltros, ell ja tornava a ser defora... I a la fi, arribà en Pau!! el vam rebre amb una reverència i tots quatre entràrem caps endins.

La primera aturada fóu a s'escenari ATP on hi havia en Jordi i na Clàudia. Vérem The Drones i Shellac i anàrem a recarregar bateries (vease menjar i birra, sobretot birra...) per estar a tope a Bloc Party. Vam estar pràcticament davant de tot i vam disfrutar moltissim, moltissim, jo diria que el millor concert!!

Després de fer un poc el colló por ahi..., acabàrem al xim-pum que no sabem ni qui sonava, i tampoc és que ens interessi gaire... i quan vam trobar que bastava... vam tornar a la House.

DISSABTE

Quan a la fi tornàrem a ser persones... férem unes fajitas i vengué en Jordi a dinar. Després, deixàrem a na Marina i partirem cap al Fòrum, ens feia il·lusió arribar-hi prest algun dia. Férem una volta pel merchandissing i na Joana, que ja sabem que té ses mans foradades..., es comprà una camiseta en una paradeta regentada per una subnormala profunda, menos mal que li regalà un llibre superxulo sobre es Primavera... perquè sinó encara n'hi hagués aferrat una...

Sempre que anam amb en Jordi, lo primer és anar a veure una frikada... així que anàrem a veure Jesu que no tenen bateria i fan la percussió amb un baix. Tot seguit, tocaven Th' Faith Healers, a na Marianna li van agradar molt, na Joana no se'n recorda perquè en aquell moment estava de bajon i s'adormia... Quan acabaren aquests, anàrem a curioserar pels diversos escenaris i llocs que no havíem visitat, com per exemple una explanada de gespa on férem un break sentint de fons a The Jayhawks.

Després passàrem pes s'escenari Rockdeluxe a fer una visita als vileros, que estaven escoltant Herman Dune. Com que en Jordi i na Marianna, donaven sa tabarra per anar a veure en Neil Young, vam partir cap allà, Toni Mas, Pepet, jo volia estar un poc més amb voltros..., però aquests són uns pesats! No us vam tornar a veure pus... on éreu?? (aquest és un missatge personal per al nostre fan número 1: Toni, ja ens podries comentar algo qualque dia...!!).

En Neil Young, ens agradà molt, però quasi no vèiem res i hi havia molta gent. Una al·lota cercava a un tal Paco... i tots el cridàvem... però, no sabem si el va trobar... Per forces de causa major vam haver d'abandonar a mitjan concert... no podiem pus... així que anàrem a menjar i a beure mentre continuàvem veient el concert des d'una pantalla. Van venir na Marina i en Pau i anàrem a veure Liars, aquí es separen els nostres camins. Na Joana volia veure els Sonic Youth de ben davant, així que s'aprovisionà de whisky i aigua i partí a seure davant s'escenari, a quarta fila. Mentre, na Marianna i en Jordi, quedaren alternant Liars i Deerhunter,... tot s'ha de dir que Liars eren molt millors, me van agradar molt.

Evidenment, quan començàren Sonic Youth, no ens trobàrem. Na Joana era per davant de tot amb els mureros, botant, empenyent-se i aguantant es tipo com una campeona, va disfrutar com una nina petita!!! na Marianna i en Jordi van estar per devers sa fila 15, va ser un bon concert!

Després ens reunirem tots a la zona del menjar i férem cap al Ray-ban vice a veure Black Lips. Na Joana i en Jordi es xapaven es cul de veure a na Marianna xerrar amb un anglès en un idioma desconegut... amb perles com: mà, tu are... io sono from Mallorca ma I'm living in Sardinia... etc... I como no, el sol sortí a l'escenari xim-pum... na Marianna, ara encara hi seria... però na Joana al final la va convèncer per partir perquè quedaven dues hores per arribar a la House.

Després de dos metros, mitja hora de ferrocarril i mitja més de caminar, caiguérem en sueño profundo.

DIUMENGE

Amb son i ressaca, partírem cap a Sitges amb s'idea de menjar una paella i anar a sa platja. Malauradament, tot estava ple de gent, i acabàrem menjant-nos unes tapes, que ja ens va anar bé, mmm xipirons!! Després anàrem a tombar-nos damunt s'arena, però un poc més i hi quedam davall pel vent que feia, a més teníem fred..., vamos, no era aguantador... i tornàrem cap a Barcelona.

Anàrem a Montjuic, a un bar a fer una cerveseta davall els pins i amb reggae de fons... pensam que és un lloc idoni per a passar-hi sa ressaca... Després, ens despedírem de na Marina, i agafarem el bus cap a s'aeroport de Girona, carregat d'italians i de nins que no s'aturaven de moure i cridar i emprenyar... Jo sempre ho dic.. haurien d'estar prohibits els nins dins es transports públics... En fi, esperàrem a s'aeroport sense gaire incidències fins que a les 11 del vespre sortí el nostre vol cap a l'Alguer.

Ritorno al surrealismo, terza parte... És que és posar els peus damunt aquesta illa... i no ho podem evitar, tots els nostres actes prenen un caire surrealista... Ryanair poden ser molt stronzos, però vaja azafatos que passegen, xaval...! quin tio més guapo... En fin, noltros no frissàvem d'arribar... perquè no teníem esperances de trobar bus cap a Oristano en aquelles hores... i ja ens vèiem dormint a l'aeroport... En arribar... tothom pillava taxis i partia, inclòs el personal de s'aeroport perquè tancaven... Amb una bona aigua que feia... quasi ploràvem perquè ens vèiem dormint al carrer... Demanàrem a sa gent mem si per casualitat qualcú anava cap a Oristano o alrededores... tot van ser respostes negatives..., així que ens resignarem i ens acurrucarem en un racó a desitjar que les 8 del matí arribassin aviat...

I de repente... apareció él!! Es nostre àngel salvador... es tio bueno de Ryanair!!! I ens demanà si esperàvem un taxi... No rei... estam esperant es bus de les 8 del mati... Com?? Ara que dius ver?? Dormiu aquí?. I noltros.. sí. I ell... nooo. I noltros... sí, rei, sí...

Amb això, que ens oferí una habitació lliure que tenia a ca seva... no ens ho pensarem dos minuts. I agafarem un taxi amb dos portuguesos i un australià rumbo a l'Alguer. Ja ho veurem... pitjor que dormir sota la pluja no serà... Què ens pot fer? Violar-nos?... no ens hagués sabut gens de greu... jeje.

Dins es taxi, s'australià ens taladrava s'orella en un anglès molt però que molt tancat... i el taxista que xerrava en tots idiomes imaginables (vease: sard, italià, portuguès, anglès, espanyol, català... fins i tot va dir algo en xino) ens explicà com arribar a Oristano l'endemà. Idoi ja ens teniu... dormint a un sofà-cama de ca uns portuguesos que fan d'azafatos de Ryanair... haurem de reconsiderar sa nostra estimació cap aquesta companyia aèria... ens van salvar d'una nit tràgica...

Idoi fins aquí sa nostra aventura Primavera Sound.



Reflexió d'aquests dies: jo crec que l'any qui ve podem tornar? O no Marianna?

Capitolo trentatre: excursió enològica

Dimecres dematí (de ben dematí), deixàrem aparcats els preparatius pre-Primavera Sound (que no eren pocs...) per partir cap al sud de la Sardegna d'excursió. Es tractava d'una sortida de classe per visitar bodegues i vinyes. Érem uns 20 dins un bus de 60... i noltros vam pensar joer maxo a s'uib ens farien anar amb 4 cotxes i per avall Paco!

Idoi una vegada arribats a Àfrica, que és com s'anomena autòctonament aquesta part de s'illa, no sabem si pel desert o per sa gent, o per ses dues coses... ens dirigirem a una de ses bodegues més grans i famoses de per aquí. Molt xula i innovadora, però no ens donaren vi...

Després ens dugueren a ses seves vinyes i van tenir sa genial idea d'amollar-nos un rotllo de més d'una hora sobre el sistema de reg amb es puto solaco de les 12 del migdia, així que agafarem una bona cremada de moreno camionero... A damunt, veníen dos dels lesionats de sa Coppa Chiostro i ja els teniu tots dos coixos caminant per enmig dels terrossos, i tampoc ens donaren vi...

Menos mal que es gerent, que tenia pinta de pepero convençut, ens convidà a dinar al restaurant de sa bodega. Idoi sí, tot i que ens havíem aixecat a les 7 del dematí per a fer-nos es dinar, ja ens va anar bé, perquè aquesta vegada sí que ens donaren vi... molt de vi... i quin vi!

També ens donaren pasta i carn torrada, oooh carn!! proteïnes!! és que no sé si sabeu que tenim carència de proteïnes ja que es preu de sa carn surt del nostre pressupost... Dinant agafarem tots un gaterrí... i caxondeo va caxondeo vé... Un, fent un intent de xerrar en castellà ens demanà:
- Cuantos annos hai?
- Anos? Ano uno, solo tengo uno – digué na Joana, amb lo qual tota sa taula esclatarem de rialles, na Joana encara no acaba d'entendre perquè els hi va fer tanta gràcia..., a ella li va sortir de s'ànima...

Tots contentillos tornàrem al bus per seguir amb sa festa, ja que aquesta genteta duia vi i birres i au enga a cantar i enga a beure fins a s'altre bodega... Ara ja entenem perquè parteixen en bus i no en cotxe, com s'ho munten aquests enòlegs... no són purs no!

A s'altre bodega, hi arribàrem ben eufòrics i només posar un peu a terra ja ens van renyar, encara no sabem ben bé perquè... és algo relacionat amb una paret... En fi, aquesta era una cooperativa i no era tan xula, mirau que era petita i sa visita no acabava mai... dios... lo únic que vam treure en nét és que ses porres a Itàlia són super-il·legals. Menos mal que al final ens donaren a tastar un poc d'spumante dolç i spumante normal.

De camí cap a cases, seguírem bevent té de pesco, és a dir Ichnusa..., i cantant. Als sards els hi encanta cantar i posar cançons amb es mòbil rotllo radiocassete... fins i tot saben sa manera més adequada de posar sa mà perquè faci d'altaveu... sa veritat és que vam riure molt!

Vam arribar a ca nostra, fetes pols de veure i de beure, i havíem de fer sa maleta... però abans encara teníem més feines... Així que vam partir amb els nostres veïnats cap a ca es novio madurito de na Joana. Resulta que ell és del Manchester i va organitzar un sopar (de pasta como no...) per a veure tots junts sa final de sa Champions. Pobret... ens va fer llàstima perquè tots els demés anàvem amb el Barça. I como no: We aaaaaaaaaaaaare the Chaaaaaaaampiooons!! Eto'o, Messi vos estimam! Guardiola a tu també! Guapos!

Després d'un dia agotador..., finalment férem sa maleta i a mumir que demà serà un dia dur... Primavera Sound allà vamos!!!

Reflexió del dia: ens hem equivocat de carrera, haguéssim hagut d'estudiar enologia... això si que és lo nostre!

Capitolo trentadue: Coppa Chiostro III

Fent sa birreta de rigor al xiringuito de sempre trobàrem a una amiga i tornàrem amb ella cap Oristano. Noltros li vam dir que era un casino haver d'anar en bus cap a Sassari, ella ens digué que es vespre a lo millor sortia per allà i hi podíem anar amb ella. Uooo, non ci credo!! A Sassari de marxa sense haver de partir a les 6 de s'horabaixa i sense haver d'esperar milions d'anys a la fresca es puto bus!!

Pues, com que sa gent aquí, va com va, ens vam fer il·lusions pà nà... perquè al final no va sortir. I ara què feim? Cap a ses Rambles hi falta gent! Anem a seguir amb el nostre estudi sociològic. Ens cansàrem aviat de veure gent hortera i estirada i partirem cap a cases.

El diumenge, com que no teníem ressaca, vam fer un intent d'estudiar, però.... no va funcionar... així que ens inventàrem sa ressaca... i férem maraton de cueces i pel·lis:
- El amor es lo que tiene: típica pel·li de diumenge de ressaca, repetim: només valia la pena n'Ashton Kutcher... això sí, era un poc millor que l'altra.
- Ghost world : una pillada que ens agradà.
- Atrapado en un pirado: aquesta només es pot veure amb l'ajuda d'un cueces... i sa pobre Joana era sa 5a vegada que la veia...
- Mujeres al borde de un ataque de nervios: un clàssic...

Evidentment, amb quatre pel·lis, el percentatge de cueces va ser elevat. Quant roçàvem l'amarillo... ens tocaren es timbre. Pareix que sa padrina té un radar perquè és el tercer pic que ens du dolç quan més el necessitam. Aquesta vegada es presentà amb una terrina de gelat de stracciatella i ens en va omplir dos tassons. Ens va fer molt feliços!

Dilluns dematí, ara sí, estudiàrem. Però, com que hi ha temps per a tot, s'horabaixa anàrem a sa platja. Hem descobert perquè només hi ha tios, perquè ses dones són totes a fer net, ja que ens han dit que ses sardes són molt bones casalingas (mestresses de casa), cuocas i complacientes. I figurau-vos si són masclistes que això ens ho ha dit una tia lesbiana...

A sa platja enlloc d'haver-hi es típic coco-anana-melon hi ha un munter de venedors d'ulleres de sol, tovalloles i tot el que us pogueu imaginar... pareixen un souvenir andante. A més, tenen els sants collons de veure't allà adormida i despertar-te, que vagin alerta amb na Marianna! Que té molt mala llet quan la desperten! Quedau avisats!

Dimarts se'ns ocorregué sa genial idea de que ja que anam dijous a Barcelona, algú ens podria dur es cotxe fins allà i noltros el duríem fins a Sardegna en vaixell. Va ser un dematí de locura, mirant preus i cercant gent disponible.

S'horabaixa després d'estudiar anàrem a veure ses semifinals de sa Coppa Chiostro. Els nins de na Joana es classificaren per sa final sense cap problema, guanyaren per golejada tot i que amb una baixa, es novio de sa crisi pensa que igual s'ha quedat estèril d'una pilotada... S'equip d'animadores dels contraris estava format per una tropa de subnormales pijes que ens van arribar a posar nervioses de tant ficar-se amb es nins. Joer ties! Que és una merda de torneig per riure una estona, no importa ser tan mala puta!

El segon partit fou disputat pels nostres enòlegs i s'equip de s'arbitre. Realment va ser taquicàric. Era tan emocionant com un derby de sa lliga...! Anaven perdent 2-3 i empataren durant els minuts finals. Sa cosa es va resoldre amb una ronda de penals que ens deixà sense respiració. Como no, guanyàrem i ara sa final tornarà ser novios de na Joana contra els nostres nins. I a més, han canviat el dia i hi podrem anar!!

Reflexió del dia: Atleticos a nudda siete una squadra fortissima!!

Capitolo trentuno: Coppa Chiostro II

Dijous, després d'un visto i no visto per s'universitat, tornàrem a sa Coppa Chiostro. Pensam que després dels organitzadors (i ses seves Ichnuses) noltros som ses més assídues a n'aquest event. Per una puta vegada que fan algo, pues hi anam, ales!

Idoi aquesta vegada jugaven dos partits. El primer era disputat per s'esquip des nostre veïnat contra s'equip del que normalment és s'arbitre i principal organitzador de s'event... cal esmentar que aquest darrer s'inventa un poc ses normes segons li convé, hem percebut un poc de crispació a l'ambient... no ens estranyaria que s'equip d'aquest arribàs a sa final. Ja és perquè el dia de la final tenim millors coses a fer perquè sinó hi aniríem a cridar: toooongo, tooooongo, toooongo!! Pot ser intuïu que aquest tipejo no ens cau bé... noooooo que vaaaaa!!

El segon partit, era el més important, apassionant i esperat.... Jugàvem els novios de na Joana contra els nostres nins (novios de na Marianna + novio de na Joana). Diooooos na Joana no sabia on s'havia de posar!!! Com que teníem el corasson partío, aplaudíem tots els gols, i n'hi va haver de gols... es novio madurito de na Joana fins i tot va fer un autogol... però així i tot va guanyar s'equip des novios de na Joana. Va ser molt divertit, a més ambdós equips s'han classificat per ses semifinals.

En acabar es partit, quedàrem tots a n'es bar dels vells a fer una cervesa, aaah és que voltros no ho sabeu!! Idoi resulta que es futbol se fa dins es corral des bar de sa 3a edat d'Oristano, i mentre noltros miram es calcetto es vells juguen a briscola i se posen fins d'Ichnusa.

Sa gent, així com anava partint anava deixant els doblers a un dels nostres amics de classe (el que sempre està al capdavant d'es partit ses-espanyoles-no-paguen).

- Joana hem de ser vives aquesta vegada...,
- Tens raó, vaig a cercar 10€ i les deixaré damunt sa taula. Tu agafa sa senalla!
- ok

Idoi, en posar els 10€ damunt sa taula, sa vintena de persones que hi havia allà, sobretot els homes, van començar a abuxear-nos.
- Nooo, voi non pagate!!
- No, questa volta si paghiamo!!
- Nooo, nooo – ells tots a coro...
- Vado a lasciarlo sul la tavola!! - digué es cap de llista
- Ma perchè? Questo è soldi iguale!! - digué na Marianna

Tot seguit, tirarem els doblers per allà i dient ciao ciao partirem cap a sa porta. Fou una sortida un poc por tiempos... noltros escapant mentre el cap de llista un poc enfadat seguia dient:
-ho deix aqui eh? Ho deix aqui!!
-Idoi deixa-ho!! Dios!!

Sabem que vam escapar d'una manera un poc estranya, és igual, ho vam aconseguir: Hem convidat a una birra a sa gent d'Oristano!!! Uooo! Ha costat... !

En haver sopat, com que feia molta calor, i vos recordam que ens han desaparegut la meitat de canals de sa tele..., anàrem a seure a la fresca a n'es parc que havíem descobert el dia anterior. Havíem quedat amb dues al·lotes de s'universitat. Férem unes birres i descobrirem perquè ens va tan malament a Sardegna. Resulta que els homes sards es fan de rogar... que no són femelluts... costa molt lligar amb ells. Ja ho val, hem hagut de venir d'orgasmus allà on els homes, són italians sí, però uns estrechos!! cazz! Ens recomanaren que per lligar el més adient és anar a cercar un pastor, que clar, acostumat a veure pecores (ovelles) en veure una dona diu: oooh un bipedo!! i senza pelo!!... triste pero cierto... Ara ja sabem perquè cap dels nostres novios encara no sap que és el nostre novio....

Cal esmentar, que una d'aquestes al·lotes és molt divertida però també és hiperactiva i està com una regadora... Així que ella, amb tota sa bona voluntat del món, per fer baixar es sopar... , decidí jugar a tocar bauleta... Idoi ja ens teniu a n'aquelles hores, en bon dijous, corrent com a loques...

Quina fou la nostra sorpresa, quan en arribar a ca nostra trobàrem en Cisio tancant el bar. Ens digué mem si volíem una birra, comorr?? Noltros fent sa nostra millor cara de santes li diguérem que anàvem a dormir, no es per a prendre aquí d'asporto, aaaaaaaah cony clar que sí que la volem, no podem fer aquests roïssos...! Idoi ja tornam a tenir birra gratis!

Divendres, ens passarem es dia estudiant, i ja sabeu que dins ses biblioteques no solen passar massa coses... Es vespre férem maratón de'n Goku, que com que el baixam del youtube, ja no sabem ni en quin idioma el miram... l'hem vist en català, italià, castellà i fins i tot en sudaca... i crec que es pròxim haurà de ser en portuguès...

Es dissabte horabaixa, amb es baf de 40ºC que feia no ens quedà més remei que anar a sa platja. Vam fer sa nostra primera remullada de bon de veres a aigües sardes. A més, ens hem adonat de que el 80% de sa gent que hi havia eren tios, realment tiarros, tots recien sortits del gimnàs... i ses poques ties que hi havia... ni un gram de celulitis... ens ha entrat complejo de botifarronets... joer, entre homes estrechos i homes amb al·lota, ara ja només ens faltava això... hay que joderse...

Reflexió del dia: noltros ja hem complit, ara ja ens poden tornar a convidar en voler!!