Estàvem noltros assegudes a n'es sofà, maleint la nostra mala sort... amb unes ganes enormes d'evacuar (feia dos dies que teníem es wc embossat...) i mortes rebentades de llevar merda... quan va tocar es timbre en Cisio, que venia amb un camión aspirador d'aquests rotllo Ossifar o Colis... Lo que sa senyora Grazia havia intentat fer durant dues hores, i no sense emmerdar-nos a noltros i a ca nostra..., aquests al·lotets en 5 minuts ho arreglaren... gràcies Cisio, te queremos!
Després d'aquest giorno tan agotador... ens vam posar ben guapes perquè teníem una Pizzata. Lo que vol dir és que anàrem a sopar de pizza amb tots els de s'universitat (per mala sort, ses pijes incloses).
Vam arribar al punto d'encuentro i resulta que no hi havia ni cristo. Com que vam veure partir es cotxe d'un dels macizos de na Joana, vam pensar que ens havíem deixat, i després del dia que dúiem això ens caigué com el cul... ens cagarem en totes ses mares i ses padrines de tots... Però, pardales noltros, encara no hem après que aquí el temps és més relatiu encara, així que, al final si que ens vengueren a cercar.
Mirau si hi ha restaurants aquí, i a més tots fan pizza, que encara anàrem a parar a n'es bar des futbol de Riola Sardo, on ja hi havíem anat amb sa Jurjur-family. Resulta que els dimarts, allà, ses pizzes valen 2 euros, sí, ho heu llegit bé, una pizzota per 2 euros!! Bueno, per noltros 0 euros perquè, tot i fent més de 2 mesos que som per aquí, som ses seves ospites i aquí els ospites no paguen... ja ens va bé per sa nostra economia bajo minimos.
Es sopar va ser entretingut. Hi havia molts dels nostres macizos. Vam descobrir que el macizo de classe de na Marianna, que té 38 anys molt molt ben duits, és un bombón i tot un caballero. Ens vam adonar de que sa pija major també ho pensa, perquè no aturava de fer-li ojitos... estàs que sí moneta...
Como no, a un bar des futbol, hi ha un futbolin, però vaja merda de futbolin: els jugadors no tenen peus, son o blaus o vermells (res de Barça i Madrid), i a més van amb 8 a davant i el que juga a darrera només té 2 defenses i el porter... això no és futbolín ni és nà... però almanco va servir perquè na Joana fes un bassiot de babes enterra veient com s'enfrontaven els seus 2 millors macizos, ooh és que estan ben bons tots dos!!
Després d'enfrontar-nos a una trentena de persones que no ens deixaven pagar es sopar... vam pegar a sa Birreria d'Oristano, per sort en dimarts no fan karaoke, de fet només hi érem noltros. Vam fer una birra, es nostre millor amic ens va fer emocionar perquè va fer un brindis per noltros i ens va dir que érem molto bravas, per ensenyar-nos, tot seguit, la seva versió de la cançó de l'enòleg. Vam intentar ser un poc vives, i adelantar-nos per pagar ses cerveses de tots, però, ni sa cambrera ens va deixar pagar, i acabaren convidant-nos un altre pic.
Dimecres dematí, ens vam aixecar prest, totes il·lusionades perquè començàvem una nova assignatura: Enologia. Quina fou la nostra sorpresa, quan en arribar a n'es Chiostro, es tercer macizo de na Joana ens digué: Nines, no hi ha classe, no vos han avisat? - Comor??. Resulta que es professor ve de Torino i li havien cancel·lat es vol, i sa puta pija major havia cridat a tot cristo menos a noltros, cagondell!!
De totes maneres, això de no haver de fer 6 hores de classe de sa mateixa assignatura, ens féu feliços i tornàrem a ca nostra a fer sofà perquè un poc de ressaqueta si teníem..
Reflexió del dia: vull que em considerin mitja sarda!! (encara que això impliqui haver de pagar).
Després d'aquest giorno tan agotador... ens vam posar ben guapes perquè teníem una Pizzata. Lo que vol dir és que anàrem a sopar de pizza amb tots els de s'universitat (per mala sort, ses pijes incloses).
Vam arribar al punto d'encuentro i resulta que no hi havia ni cristo. Com que vam veure partir es cotxe d'un dels macizos de na Joana, vam pensar que ens havíem deixat, i després del dia que dúiem això ens caigué com el cul... ens cagarem en totes ses mares i ses padrines de tots... Però, pardales noltros, encara no hem après que aquí el temps és més relatiu encara, així que, al final si que ens vengueren a cercar.
Mirau si hi ha restaurants aquí, i a més tots fan pizza, que encara anàrem a parar a n'es bar des futbol de Riola Sardo, on ja hi havíem anat amb sa Jurjur-family. Resulta que els dimarts, allà, ses pizzes valen 2 euros, sí, ho heu llegit bé, una pizzota per 2 euros!! Bueno, per noltros 0 euros perquè, tot i fent més de 2 mesos que som per aquí, som ses seves ospites i aquí els ospites no paguen... ja ens va bé per sa nostra economia bajo minimos.
Es sopar va ser entretingut. Hi havia molts dels nostres macizos. Vam descobrir que el macizo de classe de na Marianna, que té 38 anys molt molt ben duits, és un bombón i tot un caballero. Ens vam adonar de que sa pija major també ho pensa, perquè no aturava de fer-li ojitos... estàs que sí moneta...
Como no, a un bar des futbol, hi ha un futbolin, però vaja merda de futbolin: els jugadors no tenen peus, son o blaus o vermells (res de Barça i Madrid), i a més van amb 8 a davant i el que juga a darrera només té 2 defenses i el porter... això no és futbolín ni és nà... però almanco va servir perquè na Joana fes un bassiot de babes enterra veient com s'enfrontaven els seus 2 millors macizos, ooh és que estan ben bons tots dos!!
Després d'enfrontar-nos a una trentena de persones que no ens deixaven pagar es sopar... vam pegar a sa Birreria d'Oristano, per sort en dimarts no fan karaoke, de fet només hi érem noltros. Vam fer una birra, es nostre millor amic ens va fer emocionar perquè va fer un brindis per noltros i ens va dir que érem molto bravas, per ensenyar-nos, tot seguit, la seva versió de la cançó de l'enòleg. Vam intentar ser un poc vives, i adelantar-nos per pagar ses cerveses de tots, però, ni sa cambrera ens va deixar pagar, i acabaren convidant-nos un altre pic.
Dimecres dematí, ens vam aixecar prest, totes il·lusionades perquè començàvem una nova assignatura: Enologia. Quina fou la nostra sorpresa, quan en arribar a n'es Chiostro, es tercer macizo de na Joana ens digué: Nines, no hi ha classe, no vos han avisat? - Comor??. Resulta que es professor ve de Torino i li havien cancel·lat es vol, i sa puta pija major havia cridat a tot cristo menos a noltros, cagondell!!
De totes maneres, això de no haver de fer 6 hores de classe de sa mateixa assignatura, ens féu feliços i tornàrem a ca nostra a fer sofà perquè un poc de ressaqueta si teníem..
Reflexió del dia: vull que em considerin mitja sarda!! (encara que això impliqui haver de pagar).
Ummmm, Riola Sardo! Ara menjaria una pizzota de Bottarga, va ser mel! Adiosu!
ResponEliminaI a dos euros tu!!! però de bottarga justament?? eeecs!!!
ResponEliminaUn super bacio mio fratello. Adiosu!!