Capitolo trentacinque: Guerra, ahh no! Sopar a Torregrande...

El cap de setmana vam esta depressives... no ens aguantàvem a noltros mateixes... ara figura't tu, com ens havíem d'aguantar l'una a l'altra... Lo únic remarcable, és que, recomanades per es fratello, vérem Amarcord, d'en Fellini. Sincerament, va acabar sa pel·lícula, i encara esperam que passi algo... això sí, ens vam sentir un poc identificades amb aquest rollete surrealista...
Sa setmana començà xunga... estudiant, sense ganes d'estudiar (és el nostre estat normal en època d'exàmens...) i fent un poc es colló per s'universitat..

Aquí, el dia bo, és el dijous. Idoi, dijous, anàrem a Torregrande a sopar a ca els nostres novios que viuen junts (na Marianna, a pesar de ses carabasses..., li dóna una segona, o tercera oportunitat al seu ex). No sabíem massa bé qui venia a sopar, si seríem pocs.., si seríem molts..., si seríem coneguts..., podem dir que va ser un poc de tot mesclat: primer érem pocs, després vam ser molts i n'hi havia un parell de desconeguts...

Menos mal que una amiga nostra havia duit ensalada, de pasta of course, i noltros una truita perquè si ens haguéssim hagut de menjar lo que havia fet es novio de na Joana... allò era una especie de bolles d'arròs pastos amb quatre cebes envinagrades, un parell d'olives i uns quants xampinyons empotats... això sí, almenys el monstruo verde (és a dir guacamole, o guaca-mona com diuen ells...) i s'ensalada que havia fet s'ex exnovio de na Marianna es podien menjar. Encara que, es menjar s'ens atragantà en veure entrar per sa porta a una de ses pijes... comor??? que conyo fa aqueixa aquí? Creim que ella tampoc ho tenia massa clar...

En haver sopat ens aplegàrem amb els homes (s'ha de dir que eren majoria quasi absoluta...) i després de jugar un poc a 7 i mig, els hi ensenyarem, a duras penas..., a jugar a poker dados. No vos podeu imaginar lo que li va costar a na Joana explicar el joc en italià i enmig d'un submarino.
Realment es vespre es basà en: fumar, beure birra, fumar, riure, beure birra i fumar. Lo únic que varià foren els llocs on es dugueren a terme aquestes activitats: primer a ca seva, després a sa platja, després a sa platja un poc més enfora, després dins s'aigua, devora es cotxe i una altra vegada a ca seva.

Sa gent va anar escampant, i noltros, que havíem arribats els primers, encara hi érem. Decidírem anar a sa platja i una vegada allà vérem una llum en la lejanía... resulta que obríen un xiringuito, així que camina, caminaràs i s'arena et clavaràs (en aquesta platja s'arena és molt gruixada) arribàrem fins allà.

Com que el xiringuito estava ple de gent gran desfeta... optarem per anar un poc més cap allà a nedar i fumar. Després tornàrem al xiringuito a cercar birra fresca i a curioserar una mica, però sa música ens va engegar ben aviat... així que decidírem tornar cap a sa casa, aquí se separan nuestros caminos...

Resulta que érem 8 i només hi havia un cotxe, així que na Joana partí amb cotxe amb es seu novio i dues al·lotes més i na Marianna partí a peu amb el seu novio i dos més.

Això és s'història d'una guerra... Quan érem a sa platja, i de caxondeo, es novio de na Marianna va esquitxar a n'es novio de na Joana, i aquell li va tornar un poc més grossa, idò s'altre li va tirar arena i aigua. Però como la venganza es un plato que se sirve frío... i es novio de na Joana no s'en pensa cap de bona... va decidir que havíen d'arribar a ca seva fos com fos abans que els altres, cosa que no era massa difícil perquè anaven en cotxe... Idoi res, arribaren primer, na Joana estava un poc flipant perquè no entenia res... Però quan li explicaren que havien d'omplir globus d'aigua va començar a lligar caps i es va apuntar perquè a ella aqueixes coses li encanten!! Així que ja els tenim a los 4, darrere sa finestra amb es globus a sa mà que es xapaven es cul esperant als altres.

Els 4 inocents que partiren a peu, sense saber lo que els hi esperava... anaven tots tranquils amb un únic objectiu: segrestar un enanito de jardí per enviar-lo pel món a fer turisme (rotllo Amelie...). I quina fou sa seva sorpresa quan, en posar un peu davant sa façana de sa casa..., els començaren a bombardejar... menos mal que s'únic malferit fou es novio de na Marianna, que era s'objectiu principal. I para más inri, els de dins sa casa, dient que el castell estava conquerit... no deixaven entrar als demés (que ens estàvem compixant!!).

De fet, vam riure molt. I després de fer es resopón, de pasta como no... i de fumar como no!! partirem a dormir que ja era ben hora i al cap de 4 hores teníem un examen.

Reflexió del dia: i després resulta que aquí ningú fuma...