Dimecres dematí (de ben dematí), deixàrem aparcats els preparatius pre-Primavera Sound (que no eren pocs...) per partir cap al sud de la Sardegna d'excursió. Es tractava d'una sortida de classe per visitar bodegues i vinyes. Érem uns 20 dins un bus de 60... i noltros vam pensar joer maxo a s'uib ens farien anar amb 4 cotxes i per avall Paco!
Idoi una vegada arribats a Àfrica, que és com s'anomena autòctonament aquesta part de s'illa, no sabem si pel desert o per sa gent, o per ses dues coses... ens dirigirem a una de ses bodegues més grans i famoses de per aquí. Molt xula i innovadora, però no ens donaren vi...
Després ens dugueren a ses seves vinyes i van tenir sa genial idea d'amollar-nos un rotllo de més d'una hora sobre el sistema de reg amb es puto solaco de les 12 del migdia, així que agafarem una bona cremada de moreno camionero... A damunt, veníen dos dels lesionats de sa Coppa Chiostro i ja els teniu tots dos coixos caminant per enmig dels terrossos, i tampoc ens donaren vi...
Menos mal que es gerent, que tenia pinta de pepero convençut, ens convidà a dinar al restaurant de sa bodega. Idoi sí, tot i que ens havíem aixecat a les 7 del dematí per a fer-nos es dinar, ja ens va anar bé, perquè aquesta vegada sí que ens donaren vi... molt de vi... i quin vi!
També ens donaren pasta i carn torrada, oooh carn!! proteïnes!! és que no sé si sabeu que tenim carència de proteïnes ja que es preu de sa carn surt del nostre pressupost... Dinant agafarem tots un gaterrí... i caxondeo va caxondeo vé... Un, fent un intent de xerrar en castellà ens demanà:
- Cuantos annos hai?
- Anos? Ano uno, solo tengo uno – digué na Joana, amb lo qual tota sa taula esclatarem de rialles, na Joana encara no acaba d'entendre perquè els hi va fer tanta gràcia..., a ella li va sortir de s'ànima...
Tots contentillos tornàrem al bus per seguir amb sa festa, ja que aquesta genteta duia vi i birres i au enga a cantar i enga a beure fins a s'altre bodega... Ara ja entenem perquè parteixen en bus i no en cotxe, com s'ho munten aquests enòlegs... no són purs no!
A s'altre bodega, hi arribàrem ben eufòrics i només posar un peu a terra ja ens van renyar, encara no sabem ben bé perquè... és algo relacionat amb una paret... En fi, aquesta era una cooperativa i no era tan xula, mirau que era petita i sa visita no acabava mai... dios... lo únic que vam treure en nét és que ses porres a Itàlia són super-il·legals. Menos mal que al final ens donaren a tastar un poc d'spumante dolç i spumante normal.
De camí cap a cases, seguírem bevent té de pesco, és a dir Ichnusa..., i cantant. Als sards els hi encanta cantar i posar cançons amb es mòbil rotllo radiocassete... fins i tot saben sa manera més adequada de posar sa mà perquè faci d'altaveu... sa veritat és que vam riure molt!
Vam arribar a ca nostra, fetes pols de veure i de beure, i havíem de fer sa maleta... però abans encara teníem més feines... Així que vam partir amb els nostres veïnats cap a ca es novio madurito de na Joana. Resulta que ell és del Manchester i va organitzar un sopar (de pasta como no...) per a veure tots junts sa final de sa Champions. Pobret... ens va fer llàstima perquè tots els demés anàvem amb el Barça. I como no: We aaaaaaaaaaaaare the Chaaaaaaaampiooons!! Eto'o, Messi vos estimam! Guardiola a tu també! Guapos!
Després d'un dia agotador..., finalment férem sa maleta i a mumir que demà serà un dia dur... Primavera Sound allà vamos!!!
Reflexió del dia: ens hem equivocat de carrera, haguéssim hagut d'estudiar enologia... això si que és lo nostre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada