Fent sa birreta de rigor al xiringuito de sempre trobàrem a una amiga i tornàrem amb ella cap Oristano. Noltros li vam dir que era un casino haver d'anar en bus cap a Sassari, ella ens digué que es vespre a lo millor sortia per allà i hi podíem anar amb ella. Uooo, non ci credo!! A Sassari de marxa sense haver de partir a les 6 de s'horabaixa i sense haver d'esperar milions d'anys a la fresca es puto bus!!
Pues, com que sa gent aquí, va com va, ens vam fer il·lusions pà nà... perquè al final no va sortir. I ara què feim? Cap a ses Rambles hi falta gent! Anem a seguir amb el nostre estudi sociològic. Ens cansàrem aviat de veure gent hortera i estirada i partirem cap a cases.
El diumenge, com que no teníem ressaca, vam fer un intent d'estudiar, però.... no va funcionar... així que ens inventàrem sa ressaca... i férem maraton de cueces i pel·lis:
- El amor es lo que tiene: típica pel·li de diumenge de ressaca, repetim: només valia la pena n'Ashton Kutcher... això sí, era un poc millor que l'altra.
- Ghost world : una pillada que ens agradà.
- Atrapado en un pirado: aquesta només es pot veure amb l'ajuda d'un cueces... i sa pobre Joana era sa 5a vegada que la veia...
- Mujeres al borde de un ataque de nervios: un clàssic...
Evidentment, amb quatre pel·lis, el percentatge de cueces va ser elevat. Quant roçàvem l'amarillo... ens tocaren es timbre. Pareix que sa padrina té un radar perquè és el tercer pic que ens du dolç quan més el necessitam. Aquesta vegada es presentà amb una terrina de gelat de stracciatella i ens en va omplir dos tassons. Ens va fer molt feliços!
Dilluns dematí, ara sí, estudiàrem. Però, com que hi ha temps per a tot, s'horabaixa anàrem a sa platja. Hem descobert perquè només hi ha tios, perquè ses dones són totes a fer net, ja que ens han dit que ses sardes són molt bones casalingas (mestresses de casa), cuocas i complacientes. I figurau-vos si són masclistes que això ens ho ha dit una tia lesbiana...
A sa platja enlloc d'haver-hi es típic coco-anana-melon hi ha un munter de venedors d'ulleres de sol, tovalloles i tot el que us pogueu imaginar... pareixen un souvenir andante. A més, tenen els sants collons de veure't allà adormida i despertar-te, que vagin alerta amb na Marianna! Que té molt mala llet quan la desperten! Quedau avisats!
Dimarts se'ns ocorregué sa genial idea de que ja que anam dijous a Barcelona, algú ens podria dur es cotxe fins allà i noltros el duríem fins a Sardegna en vaixell. Va ser un dematí de locura, mirant preus i cercant gent disponible.
S'horabaixa després d'estudiar anàrem a veure ses semifinals de sa Coppa Chiostro. Els nins de na Joana es classificaren per sa final sense cap problema, guanyaren per golejada tot i que amb una baixa, es novio de sa crisi pensa que igual s'ha quedat estèril d'una pilotada... S'equip d'animadores dels contraris estava format per una tropa de subnormales pijes que ens van arribar a posar nervioses de tant ficar-se amb es nins. Joer ties! Que és una merda de torneig per riure una estona, no importa ser tan mala puta!
El segon partit fou disputat pels nostres enòlegs i s'equip de s'arbitre. Realment va ser taquicàric. Era tan emocionant com un derby de sa lliga...! Anaven perdent 2-3 i empataren durant els minuts finals. Sa cosa es va resoldre amb una ronda de penals que ens deixà sense respiració. Como no, guanyàrem i ara sa final tornarà ser novios de na Joana contra els nostres nins. I a més, han canviat el dia i hi podrem anar!!
Reflexió del dia: Atleticos a nudda siete una squadra fortissima!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada