Dijous, després d'un visto i no visto per s'universitat, tornàrem a sa Coppa Chiostro. Pensam que després dels organitzadors (i ses seves Ichnuses) noltros som ses més assídues a n'aquest event. Per una puta vegada que fan algo, pues hi anam, ales!
Idoi aquesta vegada jugaven dos partits. El primer era disputat per s'esquip des nostre veïnat contra s'equip del que normalment és s'arbitre i principal organitzador de s'event... cal esmentar que aquest darrer s'inventa un poc ses normes segons li convé, hem percebut un poc de crispació a l'ambient... no ens estranyaria que s'equip d'aquest arribàs a sa final. Ja és perquè el dia de la final tenim millors coses a fer perquè sinó hi aniríem a cridar: toooongo, tooooongo, toooongo!! Pot ser intuïu que aquest tipejo no ens cau bé... noooooo que vaaaaa!!
El segon partit, era el més important, apassionant i esperat.... Jugàvem els novios de na Joana contra els nostres nins (novios de na Marianna + novio de na Joana). Diooooos na Joana no sabia on s'havia de posar!!! Com que teníem el corasson partío, aplaudíem tots els gols, i n'hi va haver de gols... es novio madurito de na Joana fins i tot va fer un autogol... però així i tot va guanyar s'equip des novios de na Joana. Va ser molt divertit, a més ambdós equips s'han classificat per ses semifinals.
En acabar es partit, quedàrem tots a n'es bar dels vells a fer una cervesa, aaah és que voltros no ho sabeu!! Idoi resulta que es futbol se fa dins es corral des bar de sa 3a edat d'Oristano, i mentre noltros miram es calcetto es vells juguen a briscola i se posen fins d'Ichnusa.
Sa gent, així com anava partint anava deixant els doblers a un dels nostres amics de classe (el que sempre està al capdavant d'es partit ses-espanyoles-no-paguen).
- Joana hem de ser vives aquesta vegada...,
- Tens raó, vaig a cercar 10€ i les deixaré damunt sa taula. Tu agafa sa senalla!
- ok
Idoi, en posar els 10€ damunt sa taula, sa vintena de persones que hi havia allà, sobretot els homes, van començar a abuxear-nos.
- Nooo, voi non pagate!!
- No, questa volta si paghiamo!!
- Nooo, nooo – ells tots a coro...
- Vado a lasciarlo sul la tavola!! - digué es cap de llista
- Ma perchè? Questo è soldi iguale!! - digué na Marianna
Tot seguit, tirarem els doblers per allà i dient ciao ciao partirem cap a sa porta. Fou una sortida un poc por tiempos... noltros escapant mentre el cap de llista un poc enfadat seguia dient:
-ho deix aqui eh? Ho deix aqui!!
-Idoi deixa-ho!! Dios!!
Sabem que vam escapar d'una manera un poc estranya, és igual, ho vam aconseguir: Hem convidat a una birra a sa gent d'Oristano!!! Uooo! Ha costat... !
En haver sopat, com que feia molta calor, i vos recordam que ens han desaparegut la meitat de canals de sa tele..., anàrem a seure a la fresca a n'es parc que havíem descobert el dia anterior. Havíem quedat amb dues al·lotes de s'universitat. Férem unes birres i descobrirem perquè ens va tan malament a Sardegna. Resulta que els homes sards es fan de rogar... que no són femelluts... costa molt lligar amb ells. Ja ho val, hem hagut de venir d'orgasmus allà on els homes, són italians sí, però uns estrechos!! cazz! Ens recomanaren que per lligar el més adient és anar a cercar un pastor, que clar, acostumat a veure pecores (ovelles) en veure una dona diu: oooh un bipedo!! i senza pelo!!... triste pero cierto... Ara ja sabem perquè cap dels nostres novios encara no sap que és el nostre novio....
Cal esmentar, que una d'aquestes al·lotes és molt divertida però també és hiperactiva i està com una regadora... Així que ella, amb tota sa bona voluntat del món, per fer baixar es sopar... , decidí jugar a tocar bauleta... Idoi ja ens teniu a n'aquelles hores, en bon dijous, corrent com a loques...
Quina fou la nostra sorpresa, quan en arribar a ca nostra trobàrem en Cisio tancant el bar. Ens digué mem si volíem una birra, comorr?? Noltros fent sa nostra millor cara de santes li diguérem que anàvem a dormir, no es per a prendre aquí d'asporto, aaaaaaaah cony clar que sí que la volem, no podem fer aquests roïssos...! Idoi ja tornam a tenir birra gratis!
Divendres, ens passarem es dia estudiant, i ja sabeu que dins ses biblioteques no solen passar massa coses... Es vespre férem maratón de'n Goku, que com que el baixam del youtube, ja no sabem ni en quin idioma el miram... l'hem vist en català, italià, castellà i fins i tot en sudaca... i crec que es pròxim haurà de ser en portuguès...
Es dissabte horabaixa, amb es baf de 40ºC que feia no ens quedà més remei que anar a sa platja. Vam fer sa nostra primera remullada de bon de veres a aigües sardes. A més, ens hem adonat de que el 80% de sa gent que hi havia eren tios, realment tiarros, tots recien sortits del gimnàs... i ses poques ties que hi havia... ni un gram de celulitis... ens ha entrat complejo de botifarronets... joer, entre homes estrechos i homes amb al·lota, ara ja només ens faltava això... hay que joderse...
Reflexió del dia: noltros ja hem complit, ara ja ens poden tornar a convidar en voler!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada