Capitolo quaranta: Mare e addiò II.

Primer de tot, cal esmentar que hem hagut d'anar a cercar unes birres a n'es barCisio perquè no ens venia s'inspiració, és a dir que deixam baix responsabilitat de sa Heinecken la “qualitat literària” d'aquest capítol... també s'ha de dir que hem hagut d'encendre s'aire acondicionat perquè oggi fa un caldo... que crema ses poques neurones que pul·lulen per es nostres despoblats cervells...

Dimecres, passàrem per s'universitat a despedir-nos d'en Marco i en Biagio, dos al·lots de classe que havien vengut de s'altra punta de Sardegna a fer un examen... ooh ragazzi, ci vediamo per sa Sartiglia!! joder que és de dur això de despedir-se... i para ahogar las penas... vam aprofitar que a la fi han posat busos que duen a ses platges normals i partírem cap a San Giovanni di Sinis.

És sa platja de Tharros, on hi havíem anat per Pasqua amb sa Jurjur family i ens havíem quedat amb ses ganes de tastar aquella aigua. Han posat busos sí... però a unes hores un poc estranyes... només podíem tornar a les 3 o a les 8, així que ens passàrem tot es puto dia a n'es sol sense ni una trista sombrilla... Evidentment, non si capisce un giorno di spiaggia (encara que sigui a Sardegna...) sense un bon trempó (hem trobat pebres vèrds!!! (na Marianna vol remarcar que eren vèèrds, com sa Heinecken i totes ses coses verdes d'aquest món...)) i una truita de patates... mmmm.... com es nostre menjar no hi ha res!!

Res, idoi, tenguérem temps per tot: nedar, torrar-nos, posar-nos plenes d'arena... fins i tot per a seguir amb es nostre estudi sociològic (ja sabeu que hem vengut aquí només per això...). Aquesta vegada tocava: Jovenes hormonados vs platja... Resulta que, estàvem envoltades d'una tropeta de jovenetes i una tropeta de jovenets, que, en principi no es coneixen entre ells... però juventud, divino tesoro... els nins començaren a sacar pecho jugant amb sa pilota davant ses al·lotetes (desgraciades noltros, perquè, de tant en tant, érem interposades sota sa trajectòria de sa pilota..) Res, que tonteo va, tonteo ve... ahora te miro, ahora te sonrio, ara te tir sa pilota, ara agaf a sa més guapeta i la tir dins s'aigua... En fin, ses nines acabaren totes dins s'aigua... però ses tovalloles dels al·lots... també! Ja veis amb quines coses ens entretenim... triste pero cierto...

I es nostre giorno di spiaggia, acabà com acaba un bon dia de platja... fent una cervesa a n'es xiringuito, aquell que na Joana deia que feia olor a carn torrada i feia olor a peix (vease especial Turismo davvero).

Dijous, ens despedírem del Chiostro, férem es darrer cafè (i na Joana es darrer xigarro a n'es fumadero). I en haver dinat, d'un tumbet (darrerament estam gastronòmicament més mallorquines que de costum...) ens vam fotre una botella de Malvasia di Bosa que ens havia duit en Franceso (ja us hem dit que estam de vacances i només necessitam alcohol i platja...) mmm dolcet dolcet, entrava finet! Mentre, li vam gravar un cd de música espanyola a n'en Cisio, no sabem quina idea en té ell, però noltros li vam posar el que ens agrada: Nacho Vegas, Anegats, Extremoduro y Los Planetas entre d'altres... esperem que li agradi...

Cuando el sol cayó, perquè feia un puto caldo... vam anar a tocar es timbre a n'es veïnat, però com que n'Hannibal (el seu cotxe) no era a n'es portal... vam decidir anar a fer un giro... Ens asseguérem a un bar i vérem que tenien granissats, uoo granissat d'ametlla, non ci credo!! i bé que fas reina de no creure-ho!! perquè vaja cosa xereca... era d'ametlles agres, quin schiffo i quina clavada!! Fer aquesta merda de granissat, almenys ens va servir per trobar-nos es novio madurito de na Marianna amb sa seva respectiva i així ens poguérem despedir d'ell.

De tornada a casa, vérem que n'Hannibal ja reposava aparcat al seu lloc habitual i tocàrem es timbre. Perfecte, perquè arribàrem just quan es novio de na Joana preparava un antipasto. Sa paraula antipasto ja ho diu, algo de menjar abans de sa pasta... en aquest cas s'antipasto... era pasta... Al final quedàrem a sopar allà, de què?... de pasta...

Es novio de na Joana va dir que havíem de fer la Festa delle Feste, així que férem una angurioska. Heu de saber, que s'ingredient més important per a fer una angurioska així com toca, és una katana... si ho heu llegit bé... així que manos a la obra...es novio de na Joana, rotllo samurai, xapà, amb un sol cop, s'anguria en dues i au angurioska per tutti!!

Passàrem es vespre bevent, jugant i fumant... per variar un poc... amb una petita diferència, aquesta era sa darrera vegada... va ser molt divertit, al final, i perquè en Biel ens ha donat permís..., li vam regalar es dados a n'en Moreno perquè s'ha enamorat d'aquest joc. Fent es pur, fent es pur... férem les tantes i arribà s'hora de despedir-nos i ficar-nos dins es llit.

Reflexió del dia: senyor X, senyor Y, ci vai a mancare!