Capitolo quarantatre: darrera angurioska...

Dimarts, era el darrer dia que passàvem sencer a ca nostra... així que no hi ha millor manera que passar-ho que fent maletes i fent net... divertidíssim... Iròniques noltros? Noooo!

També, férem una passadeta pel Chiostro, on (ara sí) ens despedírem per darrera vegada de na Michela, na Selena i el senyor Mario...

I ara sí, férem la despedida de ca nostra així com toca, és a dir, ens asseguérem al sofà (que ja té sa forma dels nostres culs...) i miràrem ses streghe (embrujadas), a la fi s'ha morta na Prue! Dos mesos esperant aquest capítol... i a la fi, ens el perdem... hay que joderse...

Com que en ToniCar ens digué que ens cercàssim sa vida amb lo des cotxe... anàrem a s'internet point per a llogar-ne un de legal i més car... Després d'intentar tropecientas veces ficar ses dades... a la fi, aconseguirem fer sa reserva. Ara només faltava confirmar-ho amb el localitzador que ens havien donat.., i ooh sorpresa! Quan ficàvem el localitzador la pàgina no s'acabava de carregar... així que ens engegaren de s'internet point... i noltros sense saber del tot segur si tendríem macchina o no l'endemà... això mesclat amb els nervis de que havíem de deixar sa casa fou un com un coctel molotov que explotà en els nostres cervells... en el cas de na Joana li vengué amb plorera i a na Marianna, amb un atac de riure malhostiat histèric...

Menos mal, que sa tensió es calmà quan vengueren en Matte i na Giorgia a cercar-nos per sopar i fer sa darrera angurioska. Una vegada a ca els veïnats, el primer pas fou eliminar les restes de l'angurioska precedent... ja que es pardal els havia tengut més d'una setmana a sa terrassa i allò havia fermentat i feia brouet i olorota... va ser una feina si més no complicada i sobretot asquerosa...

Feines fetes, ens disposarem a fer el sopar... però no... en aquella casa no es pot sopar a una hora normal... haguérem de treure un ocell que havia entrat dins es quarto d'en Moreno i li havia cagat es llit... Aquesta tampoc fou una tasca fàcil i quan vam aconseguir treure'l al balcó, es cabron va ser més viu i va entrar dins sa sala... Començà a volar i noltros tapàrem s'angurioska... perquè un llit cagat ens el podíem permetre però una angurioska cagada... això mai!

Encara no sap ni ell com ho va fer... però en Matte, alçà un dit i como por arte de magia l'ocell s'hi col·locà damunt, com si fos un falcó... I au, segon problema resolt, ja podem sopar! Bueno, lo de sopar és un dir..., podem menjar un poc... perquè pensam que aquesta gent quan no sopa de pasta es perd i sempre fa curt.

Varis pokers, cueces i tassons d'angurioska després, ens despedirem fins sa setmana qui vé i anàrem a dormir per darrera vegada al nostre llit.

Reflexió del dia: sofà, llit, casa... no sou els més còmodes del món però ci vai a mancare.