Capitolo trentanove: Mare e addiò.

Dissabte, ens despertàrem amb un sms des nostre veïnat: Mare?. Certo que sí! Estam de vacances, lo únic que necessitam és platja i alcohol... Idoi, es veïnat va venir a cercar-nos amb una dona i un ca i partírem amb destí desconegut...

Resulta que sa dona en qüestió, té una 50ena d'anys, estudia viticoltura, té un ca que nom Trilly i fuma cueces..., a més, sa mala puta té un tiparro que te cagues perquè ha nedat tota sa vida. Ens dugueren a un lloc anomenat: Su riu de sa vida, una espècie de cala, que per a nedar has de fer un capfico com a una piscina i després per sortir has d'escalar per ses roques... Realment una passada de lloc!

Vam estar allà tot lo dia, nedant, fent-nos nafres per ses cames per sortir de s'aigua..., fent exercicis aquàtics (resulta que aquesta dona és professora de natació), fumant, jugant a poker i jugant amb na Trilly.

Ens adonàrem de que estam en molt baixa forma... perquè per tornar quasi deixàrem s'ànima pujant una puta costa de roques...

Es vespre, sa nostra intenció era sortir, de fet sentíem una espècie de verbena prop de ca nostra..., però estàvem mortes cansades rebentades i quedàrem tirades a n'es sofà...

Diumenge dematí, amb el mateix equip del dia anterior, partírem un altre vegada a sa platja, aquesta vegada a Putzu Idu. I más de lo mismo: aigua, sol, poker, cueces,... na Joana va diventar una aragosta de lo vermella que tornà.

En tornar cap a cases... férem una aturada a ca aquesta dona. És una loca, que encara que no ens acaba de caure bé, ens fa un poc d'envenja sa seva forma vida... ha viatjat per tot el món i dóna s'impressió de que sempre ha fet el que li ha donat la real gana.

Aviat comença el compte enrere... així que dilluns ja férem la maleta amb sa roba d'hivern... joder com passa el temps... Aquesta setmana serà de despedides... hem de dir adéu a tots els llocs, coses i persones que hanno fatto colpo su di noi... Així que, després de caminar una hora en busca del rent a car perdido... (de fet no el trobàrem..) decidirem anar a fer sa despedida del gelat de pannacotta i de sa tenda de ses camisetes barates...

Dimarts, sa despedida fou un poc més trista... Anàrem a s'universitat a pillar es barcos de tornada (me cago en Iscomar y sus putos 30 años de vida!! merda de publicitat enganyosa!) i ja de passo férem un dels darrers cafès al “bar”, allà hi trobàrem en Francesco, s'al·lot de classe al que li hem agafat més carinyo. Ell, ja se n'anava a ca seva i no tornava pus, i com que encara ens devia una birra perquè el Barça va guanyar a n'el Manchester.., anàrem al lloc on havíem anat el primer dia de tots a fer una birra amb sa classe (joder que fa de poc i a la vegada tant de temps...). Quan ens despedirem, quasi quasi ens caigué sa llagrimeta a tots tres... jooo...

De camí cap a casa, ens aturarem a saludar una coneguda i, mentre, unes gitanes se abalanzaron sobre nosotras dient unes coses del tot incomprensibles... algo sobre un ragazzo, i no prenderme in giro che io non sono una bambina... Però, que conyo diu aqueixa dona??? Volia que li compràssim unes marietes, però no dúiem doblers... al final li donàrem 30 cèntims perquè, pomes noltros... ens va fer yuyu... ja que, feia poc, havíem vist un capítol de n'Aida on sortia una gitana que tirava mal de ojo... aaai que som de pooomes!!

S'horabaixa, decidirem anar a despedir-nos d'un lloc mític! És bar d'en Cisio! (es que tenim just davall ca nostra). Aii quin mal de cap ens has donat amb es puto vidre a les 6 des dematí!! Res, férem, com sempre, ses birres de rigor acompanyades d'una partideta de bríscola... i com sempre, en sortírem d'allà amb es gaterrí de rigor... I, ja que anam de despedides... férem sa penúltima pizza a sa pizzeria d'enfrente... aaai que vos enyorarem de molt pizza capprese i quatro formaggi...

Reflexió del dia: Aii Oristano... això és amor odio... al fin y al cabo t'enyorarem!