Capitolo quarantuno: notte cagliaritana (Mondo Ichnusa)

Divendres, lo únic memorable que férem fou aferrar-nos unes birres escrivint el capítol anterior. I, just quan havíem acabat, van tocar es timbre, era en Moreno (es nostre veïnat més entranyable) que venia a despedir-se perquè ja partia cap a ca seva. Oooh! Jooo! Li hem agafat molt de carinyo a n'aquest al·lot, esperem que com ha dit ens vengui a visitar.

Si van tocar es timbre, no només va ser per a despedir-se, sinó perquè havíem quedat amb es novio de na Joana i una amiga nostra per anar a Cagliari de “festa”. Així que, partírem amb es cotxe destartalat d'en Matte cap a s'estació, on ens esperava na Giorgia, i tots junts agafarem es tren cap a Los Angeles de Sardegna com diu es novio de na Joana... Sa finalitat era anar a n'es Festival Mondo Ichnusa, on hi tocaven uns tal Afterhours... Es festival es feia a sa platja, i en Matte (que és de Cagliari) en principi ens havia d'indicar com arribar-hi. Enlloc d'això, i encara no sabem ben bé com, acabàrem tots quatre dins un cotxe amb son pare d'en Matte, hòstia Joana ja has conegut al teu sogre!! El sogre en qüestió... molt amable, volia convidar-nos a sopar amb ell... però, educadament, i per iniciativa del seu fill, el deixàrem a ca seva tot sol i a damunt li prenguérem es cotxe...

En Matte, enlloc de dur-nos a n'es Mondo Ichnusa...., ens dugué a fer un giro per sa seva ciutat, vease sa placeta on s'asseu a fer cueces, es seu institut... i aparcà just enmig del carril-bus per a mostrar-nos una pizzeria al taglio regentada per dues bruixes (segons deia ell...)... on pillarem dues birres. Després, decidirem que teníem gana, i vos podem assegurar que després de 137 dies per aquí si ens fan triar si volem sopar de pizza o de panino arabo (vease kebab) triam kebab amb els ulls tancats... així que aparcàrem entrevessats davant un vado i anàrem a cercar un kebab de porc (lo que no passa a Sardegna...).

Birra i kebab en mà, ens aposentarem a sa placeta dels cueces. Allà, ens passarem tropecientos años esperant als amics d'en Matte. Cal esmentar que na Joana es compixava d'ençà que havíem baixat del tren... i aquells no apareixien... i el concert dels Afterhours ja feia una hora que havia començat... Quan ens decidirem a partir i passar del seu rotllo, aparegueren els susodixos, els saludarem i partirem cap a sa platja.

El camí es feu in- in- in- interminable... cristo déu que de gent que va a sa platja del Poetto!! Quan a la fi aconseguírem aparcar, fent aplausos baixarem del cotxe... i s'alegria ens durà poc perquè aparegué un stronzo i ens digué que no podíem aparcar allà... jodeer! Menos mal que a la segunda va la vencida... i aparcàrem.

Bueno, menos da una piedra..., almenys poguérem veure els darrers 5 minuts dels Afterhours... una llàstima perquè sonaven bé. Es Mondo Ichnusa no es pot concebir sense ichnusa, per tant en pillarem un parell i aposentarem es cul damunt s'arena. Allò era talment l'Auba de aquellos maravillosos años... abans que ho masificassin amb es ximpum... Vam estar allà bevent birra, fumant i escoltant música que ens retornava a s'infància vease: Guns'n'Roses, Bon Jovi, The Doors... Van comparèixer dos que els teníem vists per s'universitat i ens van convidar a beure bicicleta... una mescla de biter kas i vernaccia (mistela xunga made in Oristano...).

Quan va acabar sa música (molt prest pel nostre gust) vam pujar a n'es cotxe i vam anar a dormir, prèvia aturada a sa placeta xunga per fer un cueces de buenas noches.

Aquesta vegada, teníem lloc per a dormir, quedàrem a n'es pis de ses germanes de na Giorgia. S'habitació que ens adjudicaren era talment el cuarto de los horrores... quin susto tio, jo no sé si podré dormir... Hem decidit que aquesta al·lota és de l'Opus per lo menos... tot estava ple d'estàtues de sants, d'estampetes, d'aigua de Lourdes i per colmo una cosa penjada a sa paret que semblava una cosa d'aquestes amb punxes que empren per a pegar-se a s'esquena quan fan penitència (no en tenim ni puta idea de quin nom té això... però feia yuyu!) i per acabar de condimentar-ho tot, hi havia escampada per tota s'habitació una macrocol·lecció de bolles de vidre amb neu.

Dissabte dematí, ens vam aixecar prest, na Giorgia ens acompanyà a s'estació i vam haver de córrer per agafar es tren. En arribar a ca nostra, feia massa calor per fer qualsevol cosa, així que literalment no vam fer res de tot lo dia. Lo únic remarcable és que ens menjàrem sa nostra darrera pizza davall ca nostra, i segurament estarem temps a menjar-ne... perquè en arribar a Mallorca ens posarem en quarentena.



Reflexió del dia: on no n'hi ha, no en cerquis...