Capitolo trenta: Coppa Chiostro

Dilluns no teníem classe, però vam anar a s'universitat a cercar apunts i ja de passo a fer com qui estudiar... A n'es portal des Chiostro trobàrem es novio de na Joana (el que viu amb s'ex- de na Marianna), tenia el simpàtico subido, com a massa i tot, creim que és perquè sa darrera vegada que havíem anat a ca seva els havíem deixat un regalet... Vam quedar amb ell que aniríem junts a sa Coppa Chiostro.

Incís: Sa Coppa Chiostro és un torneig de calcetto (és a dir, futbol 5) que es fa entre diferents equips d'estudiants i demés gent que pul·lula per s'universitat. Es nostres nins i es nostres novios jugant a futbol, això no ens ho podem perdre!!!

Es primer partit no va ser massa emocionant perquè només jugava es nostre veïnat, més ben dit, estava allà enmig fent-se enfora de sa pilota... i amb es vermell que li pujava per segons, ens arribà a fer passar pena... Després es novio de na Joana ens acompanyà a ca nostra, com que s'havia passat tot es puta horabaixa cantant “quiero fumar mota” vam pensar que era una indirecta massa directa i el convidàrem a venir a ca nostra, ell va dir: ara vendré... I com que aquí el temps va així com va... va venir en haver sopat. També va venir una amiga nostra que havia arribat de Londres i ens duia conguitos!! Vam fumar, vam filofosar i vam riure. Després, es tipo havia de posar benzina perquè sinó no arribava a ca seva, resulta que només tenia un bitllet de 5€ espaxurrat (que sa màquina de sa benzinera no acceptava) així que na Joana com a bona novia li deixà 10€.

Dimarts, després de 7 hores d'enologia, tornàrem a sa Coppa Chiostro. Jugaven es nostres nins de classe (vease foto, realment són més guapos en vivo i en directo...) on hi ha 3 novios de na Marianna i un de na Joana. Són los mejores, guanyaren 5-1, no sense que un capullo de s'altre equipo els hi fes faltes tot es temps, quasi es van pegar, cagondell a Binissalem l'haguéssim currat bé a n'aquest stronzo!! Ja tenim pichichi de sa copa Chiostro, un dels novios de na Marianna, a més s'altre novio és un porterasso, ens en va salvar un parell de bones, el tercer novio està un poc més cascat, i després de jugar dos minuts es va lesionar... Coraggio Atleticos a nudda!!! Vincerete!!!

Es novio de na Joana d'ahir, també va venir a veure es futbol, però no ens va fer massa cas, creim que ja no tenia mono... Na Joana ha decidit donar-se un temps..., sa seva relació està passant sa crisi dels 3 mesos...

Dimecres tenguérem ses darreres classes del nostre erasmus (i de sa carrera per na Marianna, oooooh) quina penaaaa, com enyorarem als nostres nins... snif snif snif!! Com a bons enòlegs, s'horabaixa el dedicarem a sa determinació de sa qualitat del vi, és a dir, a ensumar olors defectuoses que poden adquirir es vins... Segons na Joana, dues feien olor a n'es rebost de ca sa seva padrina d'Ariany... Amb s'olor de ceba i sa de colflori quasi vomitan!! per sort, sa d'ous podrits no es sentia... Menos mal que després, un havia duit vi (Cannonau como no) de ses seves bodegues i férem un tast. Sobraren dues botelles, i qui se les va quedar??... idò le ospite spagnole!! ole mis niños!! guapos!!!

Després d'això, i com que era final de curs, anàrem tots a fer unes birres a una terrasseta de Piazza Roma. Que monos tots! Cal mencionar que s'idea de sa birra havia estat nostra, però ni així ens deixaren pagar... Descobrirem que es novio dels espàrrecs (i pichichi de sa copa Chiostro) de na Marianna, sap xerrar!! i que el seu amic, que ens pensàvem que era un xulo platja, realment és superagut i graciós (ja ho val descobrir-ho es darrer dia...). Idoi aquests dos ens dugueren a ca seva, una casa enorme, fantasmal i bruta, amb un corral amb tota classe de plantes (je je). Allà estarem una estona de xaxara i cueces davall ses llimoneres.

Més tard, tornàrem a sa Coppa Chiostro, aquesta vegada jugava s'equip dels novios de na Joana, especificam: es madurito que té al·lota i el de sa crisi... Jugaven contra els stronzos que van maxacar els nostres nins el dia anterior, i els van maxacar encara més! 9-2 colega!! s'ho tenen merescut, sobretot es ros stronzo de ses faltes! Tenim un nou pixixi, amb 5 gols, es cunyat des novio madurito.

Algo de bo vam treure de s'equipo dels stronzos, un tiasso tipíc actor o futbolista que vuelve locas a las nenas, el vam batejar com es Miguel Angel Silvestre d'Oristano. Hem decidit que pot ser es nou novio de na Joana i el quitapenas de na Marianna.

Esperàrem amb sa penya, que s'acabàssin de dutxar els novios de na Joana. I en sortir es de sa crisi ens van caure ses bragues a totes dues, oooh mio Dio!!! que guapo que estava!!!! A més va venir a fer-nos cas i a tornar-nos els 10€, així que na Joana ha decidit donar-li una altra oportunitat.

Com que ja eren més de les 10, anàrem tots a cercar un kebab, uaaaaaaauu fa tres mesos que no menjam kebab, ja estàvem fins els collons de pizza al taglio! Per no perdre sa costum, es novio madurito de na Joana tampoc ens deixà pagar... això ja fa pardal!

Sopàrem asseguts damunt s'herba a sa llum d'una farola d'un parc enorme (que no sabíem ni que existia). Vam beure birra, vam fer ioga i vam jugar. Es kebab des nostre veïnat devia tenia algun tipus de substància psicotròpica perquè normalment no es batega i estava hiperactiu, que si columpios, que si cama elastica, que si tobogan, que si quasi arrabàs es columpio...

Va ser un dia de trossets amb tots els nostres colegues d'Oristano, va ser un bon dia de final de curs, anàrem a dormir ben satisfetes, amb sa panxa plena, unes birres de demés, i sense haver gastat un duro!!

Reflexió del dia: todos los caminos llevan a Sorso, a Roma no, a Sorso.