Capitolo cinque: sa Sartiglia vista per noltros

Buongiorno!! Ens hem despert per primera vegada a la que serà la nostra casa. Necessitàvem una dutxa, però como no? No teniem tovalloles, per culpa de qui? Fa falta que ho diguem? (paraules patrocinades per Ryanair...). Apestant i amb els cabells oliosos ens hem dirigit cap a un centre comercial que en teoria obri en diumenge, però degut a la nostra gran fortuna... avui estava tancat. Una altra vegada, la intervenció de la senyora Grazzia ha estat crucial ja que ens ha deixat unes tovalloles, ella passava pena perquè no eren el mateix conjunt però noltros passàvem pena perquè eren tan petites que no bastaven ni per eixugar es dits del peu...

En fi, ens hem pogut dutxar i després ens han pujat a un cotxe amb destí desconegut. Hem anat a una scuderia, i vos demanareu que és això? Idò era un lloc ple de gent torrant i bevent una espècie de mistela rància i música tradicional sarda. Hem conegut a molta gent de sa qual ara ja no ens enrecordam... I també, hem vist els caixers abans de sortir a fer sa Sartiglia aquesta, s'ambient prometia: cervessa, vi, menjar, truita de macarrons, gent, música,... una tia enrollada que no aturava d'abocar-nos mistela xunga ,... però ses pijes s'han cansat i hem partit al pis perquè s'havien de canviar.

Després, hem anat al centre on hi havia una espècie de fira on bàsicament venien menjar de torrada. Hem dinat d'un panino de vitello (pa, sal i xua de vedella torrada) i hem conegut als mojinos escocíos de Sardenya (almenys en Sevilla era clavat jajaja). Dos eren ben aguts, els altres no ho sabem perquè no han obert boca. Quan ens hem cansat de fer es canet darrere ses pijes hem decidit partir a descobrir Oristano pel nostre compte, que ha consistit en:

- Fer una volta de reconeixement.
- Pillar una ichnusa (cervessa local), que no és bevedora, tot s'ha de dir...
- Posar el radar tios buenos en marxa...
- Seure als escalons d'una església a verlas venir
- Passar molt de fred estant dretes dues hores esperant sa processó de sa Sartiglia
- Veure sa processó de sa Sartiglia, bastant accidentada malauradament.

Sa processó ha consistit en: n'Eleonora d'Arborea damunt un cavall seguida de la seva cort formada per: il capo de la mafia (clavat al dels simpsons), un parell de princesses guapes i un parell d'hermanastras lletges, moltes dones vestides a sa manera tradicional oristanesa (molt hortera), una guarda d'skinheads, una papallona i una abella tamany nina, una banda de trompetistes i tamborileros i molts molts molts de cavalls de les distintes escuderies cada qual més hortera que l'anterior.

Una vegada acabada sa processó, s'iniciava una exhibició acrobàtica de cavallistes i cavalls truncada per la súbita mort d'un cavall i la caiguda d'un home de damunt una bala de palla, que més envant hem sabut que també ha mort , degut a n'això s'ha acabat sa Sartiglia, i com que estavem mortes congelades de fred hem vengut al pis i ens l'hem fet un poquet nostre.

Després de sopar hem vist en House en italià, que té una veu de pito que ni acollona a un nin de 3 anys. I au, a fer nones.

Sa teoria del dia ha sortit arrel de ses nostres mentes calenturientas, més que res perquè hem tengut moltíssim de temps per a veure passar gent. I és que, joder, ni un punyetero tio que poguessis dir guapo, guapo, guapo!! (esperem que te faci gràcia Biel). Hem vist iogurins amb molt bon potencial, però clar no som pederastes..., i els homes en edad de merecer... uuf. Hem decidit que els sards deuen tenir un gen defectuós, que en complir els 18 anys fa que es perdin. Una altra cosa que ens hem fixat és que tots duen ullerotes de sol (plogui, faci sol o sigui de vespre) i que la caguen quan se les lleven. Sa nostra teoria és que quan compleixen els 18 anys fan sa seva presentació en societat i els hi regalen les ulleres de sol: - Au jas nin, que tens un gen xungo i te faran falta!!. Per altra banda, a ses dones, totes molt guapes, això sí, (deu ser que el gen defectuós es troba al cromosoma Y) en complir els 14 anys els hi regalen kilos i kilos de colorete, però a ningú se l'hi ocorre ensenyar-li's a posar-se'l.

Hem trobat tres excepcions que confirmen sa regla, un dels quals l'hem declarat mister Sardegna.

Reflexió del dia: mentalidad sueca con beca, completamente loco por pecar.