Capitolo sette: sa Sartiglia II (nova classe de sociologia).

Avui hi tornava a haver sa Sartiglia (repetició de la jugada...) Pareixia que tornàvem a ser diumenge passat, perquè tot era exactament igual. I noltros, si fa no fa,... hem fet lo mateix,... És a dir, passar fred pel carrer mentre miram com sa gent beu vernaccia (mistela xunga) i mengen. Perquè avui sí, hem entès en què consisteixen aquestes festes: menjar i beure i beure i menjar,... per això és normal que en plenes festes ningú s'engati, ja que tot lo dia mengen, figura't que es foten un rissoto a les 5 de s'horabaixa...

Els que sí que feien festa eren uns jovenets, menors de 18 anys tots, que s'havien montat una superdiscoteca davall una porxada d'un banc amb un carrito des mercadona plè de bafles i música de cotxets de xoque. Hem estat temptades de ficar-nos enmig de sa pista... però ja tenim una edat difícil... De tots els jovenets que hem vist pululant per Oristano, n'hi havia molts que anaven disfressats, i d'altres que no tenim massa clar si aquesta era la seva roba habitual o una disfressa poc currada...

Lo que ha posat dels nervis a na Joana són els putos nins amb els xuf-xuf d'spray d'aquest que surt en fil de colors (fijo que és supercontaminant), que no aturaven de ruixar ses parets i ses persones: on conyo eren son pare i sa mare?? Bueno, tot s'ha de dir, hem vist papàs molt didàctics ensenyant als seus fills com ruixar amb aquesta merda,...

També hem arribat a sa conclusió de que sa gent veu una barrera i sa tendència és aferrar-s'hi i esperar, no sabem que esperen perquè allà no ha passat res.

Sa nota divertida l'han posada uns frikis que han vengut a fotografiar-se amb nosaltres, devien tenir menys de 18 anys perquè eren monos i no duien ulleres de sol. Xerrant de monos,... ha passat el bon Jesús i jodeer ja ho creim que fa miracles, com estava es tio!! Però per molta devoció que pugui crear, no és res comparat amb las pasiones que aixeca el nou mister Sardigna. Ens sap greu per aquell desconegut de diumenge que queda totalment relegat i sepultat per la sonrisa profident d'aquest tros de firero que hem trobat avui. Hem deicit que recorrerem totes les fires de Sardigna com qui va en peregrinació...

Tot aquest estudi de sociologia avançada l'hem regat amb un magnífic gelatto de pannacotta!! mmm,...!!

Reflexió del dia: no vos pareix que avui hem reflexionat abastament ja?