Abans de res, hauríem de fer una fe de errata (que na Marianna no sap que conyo és això i suposa que vol dir rectificació) pues eso, que s'home aquell de sa Sartiglia no va caure sinó que es molt colló va travessar mentre venien es cavalls a tota llet i clar el van trepitjar, per buona fortuna no és mort sinó a l'hospital que es recupera d'un traumatisme craneoencefàlic sever (això ho hem vist per sa tele, el que significa que devem començar a entendre s'italià...)
Avui na Joana s'ha despert amb s'esquena destrossada, perquè resulta que el llit de la senyora Grazzia està tort, però a caballo regalado... Hem anat a fer sa colazzione al bar de baix de ca nostra (tenim un bar abaix de ca nostra!!! abaix literalment!!) i es cambrer, que ens ha vist amb cara de forasteres, ens ha fet una estrelleta de cacau al capuccino, oooh que mono!!.
Ha estat un dia de supermercatos, hem fet sa compra grossa a un Dico (diríem que un Dia o algo així).
Hem anat a un internet-point on ens han estafat de nou, a més de fitxar-nos (amb fotocòpia de DNI inclosa). Segona estafada del dia: plat de pasta i lasagna precuinades a preu d'or.
De camí a casa hem trobat un xino, i com que no tenim massa coses a fer, hem entrat a pegar una ullada. Quina seria la nostra sorpresa quan hem descobert que als xinos d'aquí NO hi ha de tot!! això no és un xino ni és nà!! pràcticament només hi havia roba i coleteros horters...
Després de guanyar a na Joana per primer pic en sa meva vida al poker-daus!! hem anat a un centre comercial rotllo Porto Pi en cutrero, perquè ens han dit que hi havia wifi i realment estam enganxades a n'aquesta droga del feisbuc... Hem voltat tot es centre comercial, pujant i baixant per ses escales mecàniques un parell mallorquí de vegades... fins que hem descobert que per a obtenir sa puta clau d'internet ens havíen de fitxar de nou, prèvia fotocòpia del DNI (of course), puto Berlusconi ens la té jurada als inmigrants....
Una vegada a casa hem fet una truita amb patata a ses italianes (perquè no dir-ho BONÍSSIMA) . Com que després ens feien veure Grande fratello i no tenim l'estómac preparat per a sa telebasura (haurem de comprar almax a carretades...) hem vengut a morir-nos de fred dins es quarto i a escriure aquestes paranoies. Ale buona notte!
Reflexió del dia: aquí te fitxen fins i tot per anar a cagar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada