Capitolo otto: una història de merda.

La nostra primera visita a la universitat fou bastant satisfactòria. Es tracta d'un edifici antic amb un claustre più bello. És un lloc petit i acollidor, amb una biblioteca minúscula però cuca, i una aula d'informàtica pijíssima. Les pantalles dels ordinadors estan incorporades dins la taula, has d'aixecar una espècie de comporta i la pantalla surt d'allà (ja mirarem de fer una foto quan en Francesco no miri). Molt pijos sí, però s'internete lentíssim... Allà vam conèixer molta gent, profes, secretàries i coses així,... les ragazze espanyoles són sa novetat. També vam conèixer un alumne, en Tizziano, que més que italià té una pinta de guiri del nord que tira d'esquena... és poc mono, però va ser agut.

Amb les poques feines que tenim ara per ara (i els pocs bars que hi ha... estam molt indignades amb la poca cultura de bar que tenen per aquí...) ens passam el dia com a dues jubilades: visitam supermercats, comparam preus, miram obres, ens asseiem a prendre el sol als bancs de les places, criticam a la gent que passa, etc etc etc. El que ens diferència dels jubilats normals, i ens dóna un toc de modernitat, és que a més de seure tranquil·lament als centres comercials, noltros duim el portàtil i ens conectem a internete que és gratis. Això ens converteix en un espectacle per a la gent que passa per allà, fins i tot uns ninyatos es van passar mitja hora cotilleant els nostres feisbucs de reüll... quins pocavergonyes! (ja hem adoptat ses típiques frases de sa padrina, això comença a ser greu...).

Els resultats del nostre detallat estudi dels diferents supermercats d'Oristano revel·la diversa informació interessant (o no):

- Aquí no mengen carn, o por lo menos a cap súper n'hi ha (i això que n'hem visitat un grapat!).
- No tenen puré, malgrat els anuncien per la tele...
- No hi ha manera de trobar Nesquik (na Joana en té mono, i de Ballantine's també, que, de fet als bars no en tenen tampoc, I can't believe it... s'haurà de resignar a beure JB).
- Això sí, pasta n'hi ha a balquena! Fins i tot hem trobat sacs de macarrons de 10kg!

Hem decidit que per alegrar-nos un poc la vida aniríem a fer una birra abaix de ca nostra, on també hem estat s'atracció, primer per ser estrangeres i segon perquè erem les úniques dones dins un bar ple d'homes. Hem fet una peasso Heinecken de més de mig litre i hem menjat una espècie de làmines de pa cruixent amb oli, que suposam que deu ser la tapa d'aquí...

Contentilles i mortes de pixera hem pujat per amunt i ooh! Sorpresa!! algo sura en el water!! ens hem trobat ses pijes totes alçurades intentant desembossar es water (ple de merda) amb aigua bollint, lleixivet, esperit, i tots els productes químics que teníen,... lo bo, és que tenien un únic glop de desastacador i ses molt pomes l'han tirat dins sa dutxa,... no entenem encara perquè... Una ficava un cable dins es water però tampoc li veiem utilitat... Noltros hem intentat posar el nostre granet d'arena proposant la utilització d'un desembossador d'aquest de plàstic que fas xuf xuf i au merda per tot i water desembossat! Però resulta que no tenen ni idea del que és això... puto Berlusconi, vaja educació que es dóna a ses escoles... En fi, després d'ollades i ollades d'aigua calenta han dessistit i hem acabat pixant dins es bidet... triste pero cierto, no n'hi ha pus...

Reflexió del dia: Recuperem s'orinal que fa un bon servici!