Capitolo uno: Psicosi a l'aeroport

Arribam amb el temps bastant just, bé, bastant tard, a Son Sant Joan on ens trobam a dues males putes de Ryanair que ens volien fer pagar més de 500€ d'excés d'equipatge. Les nostres ments privilegiades hagueren de decidir en menys de mig minut quina maleta agafar i quina deixar, davall sa pressió de dues subnormales que no paraven de dir: en 3 minutos cerramos os vais o os quedais? Conyo, partim, partim!!. Amb una maleta menys, 75 euros menos i s'orgull ferit partim cap a Girona.

Després de tot un dia tirades per una merda d'aeroport sense wifi ni ná (na Marianna va aprendre a jugar a poker amb dados) tornarem a pagar 75€ més. Lo únic aprofitable d'aquest dia va ser descobrir que Ryanair son uns estafadors (na Joana pròximament iniciarà una campanya de desprestigi via feisbuc).

Una vegada a l'Alguer descobrim que Sardigna no est Italia, pillam per 0,70€ un autobusero loco (cosa que posteriorment descobrim que és totalment normal) i arribam a una plaça deserta on ens espera un home vell amb gorra que ens ven un albergho, quan li deim que ja en tenim s'ofereix per acompanyar-nos fins al taxi, malauradament descobrim que el taxi és ell, i clar ens acollonarem (sa meva mama me va dir q no me fies dels desconeguts). Partirem a córrer cap al busero loco, l'home de sa gorra, molt ofès, ens persegueix i diu que és de turisme, el busero loco ho confirma i noltros ens fiam... això sí,... sense deixar d'estar acollonades.

Una vegada a s'albergho caiem mortes dins un llit molt mono. Ale Bona notte!

Reflexió del dia: Nunca mais Ryanair. No sin mi segunda maleta!