Capitolo due: Pateando la città

Després de dormir de puta mare, despertam amb una sorpresa televisiva, aquí fan l'Aldea del Arce colega!!.

Ara toca partir cap a Sassari, altra vegada carregades com a mules, nos echamos a la calle a cercar es bus. Un senyor molt amable que venia de comprar es pa ens, va veure amb el mapa i ens demanà on anàvem. Desinteressadament, i fent una voltera que te cagues, aquest senyor (pa en mà) ens acompanyà fins al bus, explicant-nos coses en una llengua desconeguda, si més no estranya, que ell deia que era català, però jo te dic que no ho era, jajaja!

Després de sofrir un altre autobusero loco (ja te dic jo que això comença a ser normal...) que no ens va voler obrir es maletero per a ses maletes..., arribam a Sassari. Allà, un taxista amb uns collons com dos melons, ens va estafar de mala manera, cobrant-nos 7€ per anar dos carrers més enllà... ja ens hagués pogut dir: ragazzi això és aqui devora!!

El colmo dels colmos té nom propi: Giampiero Secchi, capità de les relacions internacionals, no hem conegut mai home tan colló (i mira tu... que hem corregut món...). Bé, el subjecte en qüestió, veient que nosaltres NON CAPITAMO NIENTE, comença a xerrar més aviat i ens envia a cercar una professora a s'altre punta de ciutat... Aqui va ser quan vam decidir que a l'Alguer són més aguts que a Sassari (també confirmat posteriorment). Per si no era poc..., s'hotel estava a una punta, sa tal professora Soussina, Soussinya o Sounosequè a s'altra..., i noltros enmig carregades com a mules...

Estressades i emprenyades decidim pillar un taxi fins a s'hotel. Es taxista ens volia estafar 19€, però es veu que li vam fer pena i ens va cobrar només la meitat.

Una vegada maletes deixades, agafam es bus 8 sense pagar (aqui no paga ni déu...) no sabiem on duia, però na Joana tenia fumera (el tabac està dins s'altra maleta gràcies a ses males putes de Ryanair) i vam baixar davant una tenda de tabac. Camina caminaràs i envant et faràs... després de molts de km arribarem a sa facoltà di Agraria per a cercar una professora de cuyo nombre no conseguiamos acordarnos. Voltes i voltes per dins aquells edificis, que necessitaven una reforma urgent, només aclarirem que sa secretaria d'Agraria està a sa facultat de Medicina!! (comoorrr??) i a damunt estava tancada.... Abandonam sa nostra missió i decidim cercar un lloc per a menjar.

De tornada a s'hotel (pateant TOTA la ciutat) com que el camí era molt llarg vam tenir temps per a pensar tot un seguit de coses:

1. Aquí són uns porcs-brutanxos, tot està molt brut.
2. No arreglen ses aceres, si ets discapacitat aquesta no és sa teva ciutat.
3. Sassari té moltes places sí, però totes en obres.
4. Aquí no hi ha ferraris, el 75% dels cotxes son Fiat (Xorri ja ens sap greu).
5. Sa gent no paga al bus, noltros tampoc... perquè ens hem adonat de que aqui tothom fa lo que li dona la gana... idò noltros també!!
6. Els semàfors tenen el vermell més gros, però no serveix de res, vam com a locos, que hi ha pas de zebra idò no s'aturen... que no n'hi ha, idò s'aturen... ale!
7. La cadena de supermercats majoritària és la SISA,... feis les vostres bromes...

La nota negativa és que de cada 100 homes, 75 són vells (aguts sí, però vells també), 25 joves, d'aquests, 15 són massa joves, i dels 10 aprofitables..., 5 són quillos i els 5 que són interessants, van en cotxe! Conclusió: haurem de fer Stop!

Finalmemt vam trobar una espècie de Lid'l a lo cutre (imagina't!!) on, això sí, vam fer una supercompra per 7 euracos, basta que vos diguem: 1kg de galletes a 0,99€, això sí ,contenen amoni i tenen gust a cartró. Això no és tot, 2L d'aigua a 0,18€, barato èèèh? Idò jas, 15,2mg/L de nitrats i 1,89 de bromur!! Toma ya!! Quien dijo miedo?!! Menos mal de ses peres italianes, eren pères, però enoormes i marrons... no sé jo... amb aquest curriculum... si són mutantes o què...

Reflexió del dia: Sassari està en obres, ja li fa falta ja...