Capitolo ventinove: la casa dello studente

Sa nostra aventura començà quan l'autista ens digué que es bus estava espenyat i potser no arribàvem a Macomer (que està a meitat de camí). Quién dijo miedo, ara ja hi som... Idoi férem es viatge acollonadetes... perquè a més de faltar-li qualque peça a sa carraca-bus destenyida, es conductor no es prestava gaire a conduir d'una manera tranquil·litzadora... Amb un canvi de bus a Macomer (no sabem si va ser peor el remedio que la enfermedad...), però no de conductor, arribàrem sanas i salvas a Sassari.

Després de sopar havíem quedat amb sa nostra amiga portuguesa. Amb ella anàrem a sa casa dello studente, és a dir, a sa residència, on hi habiten rollo gran hermano tots els erasmus espanyols. Dels quals només en vérem 5 o 6, perquè els altres surten un dia i n'han de dormir 3... menos mal que no hem quedat aquí Marianna... Amb aquesta gent, un dels quals era es macizo madrilenyo que cada vegada és menos macizo..., jugàrem a piràmide, que consisteix en beure i fer beure, i també jugàrem a dur una carta aferrada al front i intentar endevinar quina és... vamos férem es gilipolles i beguérem fragoloska i vodka de 3 euros... També vam conèixer n'es turco loco, que és clavadet a n'en Bustamante. Per sa casa dello sudente també pul·lulen uns xinos que es passaren es vespre menjant, bevent licors estranys i escoltant música chill-out en xinès...

Un alacantí exagerat ens digué que els erasmus espanyols eren un muermo i que els de s'associació erasmus eren uns capullos cremats que només feien festes per a follar-se a ses erasmus tedesques i que no li agradava es Tumbao perquè tot eren polles. Això darrer ho poguérem comprovar quan anàrem a n'es Tumbao, no ens hi havíem fixat però és ben ver, ara encara ens agrada més!!!

Començam a formar part dels personajillos des Tumbao, sa gent ens saluda, però noltros no sabem d'on ens surten... mi dispiace, ma tanti cueces han fatto colpo nella mia memoria... Vam ballar al ritme d'un grup que tocava reggae skanejat i vam riure. Després vam tornar a cases, sense gaires incidents però amb un negre que no s'aturava de xerrar... jo tio que tenc son!

Dissabte, després de passar sa ressaca a n'es nostre super-sofà comodíssim, decidirem anar a sopar als xinos d'Oristano. Estava ple, així que anàrem a sopar a una trattoria que pareixia ca sa padrina, molt mona, amb estovalles de quadrets vermells incloses. Com a bones enòlogues sardes ens beguérem un bon Cannonau, un Mirto i una Grappa. I un poc contentilles, arribàrem a les Rambles i aposentarem es cul a sa terrasseta per a fer una mica d'estudi sociològic. Vam trobar es principale, es novio de na Joana amb s'al·lota, i sa gran decepció d'es vespre, es nou novio de classe de na Marianna acompanyat d'una esplèndidament horrorosa camisa verd fosfi amb coll i punys blancs... però com es pot ser tant horter???

Diumenge perrearem tot lo dia. Vam fer un maratón d'en Goku, des del inicio de los tiempos, i en català uooo, youtube ets sa nostra salvació!! hem descobert que si ho carregam no fa falta mirar-ho dins es banyo, podem seure tranquil·lament a n'es sofà. Això sí, vam haver de tornar a muntar es xiringuito des banyo perquè el passillo que li va fer el Mallorca a n'el Barça s'havia de veure en directe!

Reflexió del dia: perrea perrea!!