Capitolo ventisete: Festa de totes ses associacions universitàries....o no!!

Que no sortíssim en divendres no implica que no haguéssim de mester dormir fins tard en dissabte, però això sa padrina no ho he té massa clar i va haver de trencar els nostres dolços somnis amb una tocada de... timbre. Idoi, sa doneta, no va tenir altra idea que, botella de lleixivet en mà, venir a rentar es caixonet des detergent de sa rentadora... qui l'entengui que la compri... Però s'història de sa rentadora no acaba aquí, perquè la vam posar i es va tornar a espenyar... ha durat poc s'alegria...

Com que som masokas, i no ens basta lo que ens passa gratis..., vam decidir anar de juerga a Sassari en dissabte, fet que implica no arribar a cases fins les 10 des dematí. Idò això, arribades a Sassari, anàrem a sopar a n'es xinos, aquesta vegada no férem experiments ni amb te ni amb grappa ni niente, només hi anàrem a sopar com sa gent normal... I com sa gent normal ens aferrarem una botella de vi blanc (Vermentino della Sardegna), sa botella es deia Giogantinu i giogantino fou es contentillo que pillarem...

Havíem quedat amb els de s'associació erasmus a les 11, així que plenes com un ou li demanàrem es conte a sa xineta. Quina fou la nostra sorpresa quan vengué sa xina i ens digué que ens faltava un plat... se veu que aquí te duen ses coses per ordre i no tot de cop, noltros ja ens havíem aferrat s'arròs i es tallarins i pensàvem que s'havien oblidat perquè ja feia estona que ens ho havíem acabat... idoi no, i sa xina ens digué: lo porto subito!! - Comor???- Nooo reina meva, io non poso più!! Du un taper i veuràs!! Ja ens direu voltros que putes havíem de fer passejant un taper de pollo satay per la noche sassarense... Així que, resolutives noltros..., decidirem amargar-lo dissimuladament entre ses plantes d'una jardinera de Piazza Italia... es dematí serà ben bo! Tu queda aquí i no te moguis èh!!

Arribarem al Republi-k, un antro on es veu que van els de s'associació... Non ci credo! Un vespre que no estam perdidas por las calles sassarenses! Havíem quedat amb gent per fe sa pre-serata! Ses erasmus tedesques també són assídues a s'antro aquest, se veu que bastant, perquè l'amo feia s'aniversari i elles li van dur una coca. Na Marianna en va menjar i na Joana no, perquè era defora fumant i discutint de futbol, de menjar i d'en Franco... amb un guarda de sards. Molt aguts ells, fins que va sortir na Marianna a fer sa contrària, ja sabeu que si li toquen sa política i sa llengua..., es crema... Es tio, realment si que era agut, només ho feia per emprenyar, però és que va tenir els collons de dir que li era igual si es sard s'extingia!!

Si érem a Sassari en dissabte, no era perquè sí, era perquè hi havia una festa de totes ses associacions universitàries o algo així, a una discoteca anomenada Meccano. Com que es vicepresi tenia una ressaca de collons de mico, i s'altre vicepresi no pareixia molt disposat a partir... i amb raó, estava envoltat de tedesques... vam demanar mem on era es puesto en qüestió i partirem a s'aventura. Mai millor dit, perquè ens digueren que havíem de passar un semàfor, una rotonda, una benzinera i un xino, sempre a destra. Noltros anant sempre a destra, i passats dos semàfors, dues rotondes, un milió de benzineres i cap xino, ens desesperàrem i aquest fou es moment que trobàrem es puesto... puesto que val més perdre-lo que trobar-lo... Era una discoteca rotllo psicodèlic hortera de collons, buida, on te servien tassons de plàstic tamany mini, amb un vereno del de veres, però que ells anomenaven wiskhy i gin-tònic... I de sa música millor no en parlam... Ti prego Joana anem al Tumbao? Què conyo feim tu i jo aquí? - Marianna, non ti preocupare, partim!

Mitja hora després, perquè això estava al cul del món.., arribarem al Tumbao, on ens trobarem xim-pum, i sa fauna de sempre... a sa que hi afegirem un nou personatge: n'Almodovar petit, que amb xupa taronja, calçons vermells i mocador pel coll verd no tengué altra mala idea que demanar-nos mem si ballàvem amb ells damunt sa tarima. Si no fos perquè sa combinació xinesos-gintònicvenenós havíem esclatat com una bomba dins sa panxa de na Marianna, hi haguéssim anat... perquè ell era n'Almodovar però el seu amic era en Kurt Cobain, mmmh!

No podíem més, així que decidirem anar a Piazza Italia a cercar es xinos i cap a s'estació a dormir i a esperar es tren. S'estació estava tancada, així que ens aposentarem a un banc a berenar de xinos i a contemplar una tropa que dormien davall cartrons d'Ichnusa.

A la fi, obriren, i tots entràrem en massa, però encara faltava una hora per a que partís el tren... així que na Joana s'adormí damunt un banc i na Marianna va acollonar a unes catalanes que intentaven matar un moscard... pobretes, fliparen en veure que les enteníem...

De tornada a Oristano, compartirem vagó amb els dels cartrons, vaja tropa... eren una guarda de trentanyeros en su fase final... amb un gat de la hòstia, normal, si s'havíen acabat totes ses caixes d'Ichnusa per a dormir-hi dins... Dues hores i mitja després, arribàrem a Oristano, noltros baixàrem, els cartroners, que també havien de baixar..., tots sobats, creim que segurament arribaren a Cagliari...

Mortes rebentades i somiant es llit... ens trobarem el darrer obstacle: sa padrina a n'es portal. Oh raggaze, vos heu aixecat prest avui! - Sí, padrina, sí... Quan na Joana es llevà ses ulleres de sol, i aquella dona li veié es rímel fins a mitjan cara... tenim sa sensació que ho va entendre, va entrar dins ca seva...au idò,ara sí...bona nit!!

Reflexió del dia: hem arribat a sa conclusió de que si ens ho volem passar bé, es vespres a Sassari no poden començar bé...