Especial: Mariona: ti piace la Sardegna??

Es darrer dia d'abril vam agafar es pullma cap a Sassari. Teníem una missió especial: treure de juerga sarda a na Mariona, és a dir, dur-la a n'es Tumbao.

Com que es Tumbao no obri fins es vespre... algo havíem de fer... i anàrem a Piazza Italia a fer un capuccino i a fer un giro por ahí. Aquesta vegada, com que anàvem carregades de maletes i l'endemà era festa i probablement no hi havia bus cap a Oristano, i ja n'hem après... vam pillar dos quartos a un Bed&Breakfast, un per als que volien dormir i un para lo que surja... (que estam d'erasmus conyo!!). Molt cuco es lloc i molt agut es patró (que na Mariona diu que es pareix a n'es dolent de los Increibles... bo?...).

Per sopar, anàrem a un pannini, que ve a ser una espècie de Boccata cutrero sard, on justament i per mala sort per a noltros, els amos havien anat a Madrid a menjar una merda de cocido i a veure guiri-flamenco.... així ens tengueren mitja hora, contant ses seves peripècies por los madriles a na Mariona que non capitava niente,... sa puta madona que amb rialla de lloca condimentada amb patates fregides ens atacava dels nervis... i es puto panini que no venia... No volem ofendre a ningú però, aquesta gent eren gent grasienta en tots els sentits... Pannino en mà i bolso ple d'ichnusas anàrem a Piazza Italia a sopar (s'única plaça guapa de Sassari...).

Ja ens coneixeu..., es vespres a Sassari mai comencen bé, i aquest no en va ser una excepció... teníem sed, sí, teníem Ichnusa, sí, però... què ens faltava?? un obridor!! És igual, pà xula yo y pa xulo xulo mi pirulo... diguérem: - ho obrirem amb un metxero! Ho hem vist fer tantes vegades, que no pot ser massa complicat... I una merda!! Després de rompre un metxero, un boli, i uns quants talls per ses mans... na Mariona, que és s'única que no xerra italià, tota valenta, va anar a uns jovenets (no gaire guapos, tot s'ha de dir...) a demanar-los mem si podien obrir-nos-la, (en aquest especial dedicarem un apartat a s'italià de na Mariona, ja que és poc corrent...)

Panxa plena, anàrem a fer una cervesa a un local indie petat de personajillos de la noxe sassarense, inclosa s'imitació barata d'en loquillo que sol pul·lular per es Tumbao.

I oooh va arribar s'hora de donar a conèixer es nostre Tumbao, quins nervis!!!...

I quina desil·lusió... resulta que estava tancat!! Non ci credo!! I ara????? I ara..., hay que joderse, cazzo!! Què cony feim? Idoi, camina caminaràs que a n'es Triciclo arribaràs... Noltros, només hi havíem anat en estat d'ubriaquesa sever, així que no recordàvem massa on era aquest puesto i na Marianna ni siquiera de com era... És un camp de concentració on torturen a sa gent a base de musica comerciale, reaggeton inclòs, i amb una càmera de gas, aah no que era de fum de tabac..., com pot ser mai que facin una peixera de fumadors sense ni un extractor ni una trista finestra... bo?...

Estant na Marianna dins sa càmera de gas xerrant amb un pijo que deia que era metalo... na Joana es xapava es cul perquè na Mariona estava damunt sa tarima i es va posar a xerrar amb un tio que, estant abaix de sa tarima, era igual d'alt que ella.

També ens vam trobar sa happy-pandi d'erasmus espanyols, molt flipats ells, com sempre..., i ens vam emocionar tots junts perquè va començar a sonar “Somos la revolución” d'Ska-p, fou un momento patriotico.

Al final vam acabar amb es que en fa dos de na Mariona, que ara és el seu novio, i els seus amics, un dels quals és el nou novio de na Joana (que ja en du 9!!... no bada no). I na Marianna, que tampoc bada, va recollir un madrilenyo perdut, ja ho val un any vivint a Madrid i no pilla cap madrilenyo... havia d'anar fins a Sassari per a trobar-ne un...

Il primu maju, com que no li vam poder mostrar es famós Tumbao a na Mariona, decidirem quedar a Sassari un dia més i així anar-hi es vespre. Però, com ja sabeu, es Tumbao no obri fins es vespre... i algo havíem de fer de dia, així que ens deixarem caure per l'Alguer aprofitant que feia un bel giorno.

A l'Alguer, dinàrem a s'Enhorabona, un restaurant de cucina sarda creativa (va ser bo, però uns spaguetti bolognesa de creatiu en tenen poc...), férem sa fotosíntesi en sostens a sa platja i després de fer una volteta per es casc antic firarem una braguitas i uns calcetins... ses de na Marianna no arribaren ni a n'es tren, no vos malpenseu, èèh?, va deixar sa bossa per damunt un banc. Ooh ja no tenim unes braguitas iguales totes tres...

Tornàrem a Sassari amb un tren del 1800 por lo menos, carregat de jovenella hormonada i un home que ens cotilleava ses fotos. Com que som així d'originals, duguérem a na Mariona a sopar a un xinès, més que res perquè en teníem mono i ella és una santa i no es queixà de que la duguéssim a Itàlia a sopar de xinos... Com que no podem fer aquests roïssos i de tot en traiem profit, a més de sopar, vam treure les següents conclusions:

- Els xinos xerren millor s'italià que es castellà. Pensam que és perquè no han de fer tantes erres...
- Es menjar és més o manco igual, però sa salsa agredolça no té res a veure.
- No tenen massa clar lo què és un tè amb llimona. Per sa nostra taula passaren tots els cambrers, fins i tot l'amo. Primer ens van dur una llauna de nestea al limon. I després d'una bona estona, que pensam que la van passar discutint a veure mem que conyo era això d'un te caldo con limon, va venir l'amo. I quan va entendre el que volíem ens va dur una tetera fumejant amb aigua i llimona, que tenia gust a aigua i llimona, perquè el te no hi era per enlloc... ho havien entès, però, s'havien oblidat de posar el te. A la fi na Mariona es va beure sa puta llimona calenta amb un poc de gust a te... no gaire...
- Repetim, com que som així d'originals..., no vam tenir altra idea que fer sa nostra primera grappa italiana a un xino... bo?..

A la fi, ara sí, aconseguirem fer els honors i presentar en societat s'únic local que val la pena de per aquestes contrades. Con todos ustedes: Il Tumbao!!! Mariona: ti piace il Tumbao?. Allà tornarem a trobar a sa happy-pandi de madrilenyos, una amiga d'en Marco de classe i sa jefa de personal de ses males putes de Ryanair, i li vam dir boooo!!! puaaaj!! Ryanair fa schifo... però després vam pensar que li hauríem d'haver demanat feina perquè noltros de males putes de Ryanair faríem planta...

Bé, vam disfrutar, vam tornar a fer les tantes... i au a cascar-la i bona nit.

Vam trobar que es dissabte ja era hora de tornar a ca nostra, que segur que sa padrina ja passava pena, i a més havíem deixat una olla de brou damunt sa taula i sa rentadora posada (que per cert creim que s'ha espenyat, ens ensumam que serà tema des pròxim capítol...).

Arribarem a ca nostra, després d'una odisea dins un autobus de sa mateixa quinta que es tren de l'Alguer..., i férem un peasso plat de pasta a la campidanese (típica sarda) per a compensar es vespre de xinos a na Mariona.

Després anàrem a veure sa padrina, més que res perquè sabíem que ens convidaria a un mirto i volíem que na Mariona el provàs. Resulta que aquella casa estava plena de filles i nétes i ens tengueren un rato interrogant-nos i enviant-nos a ca na Pili, que es veu que fa les millors seadas de per aquí.

Com que encara no estàvem empatxades de família senyora Grazia & friends, baixarem a Can Cisio a fer una birra i una briscola, més que res perquè sabíem que ens convidaria a pa sard i volíem que na Mariona el provàs.

Els asiduos des bar ens van xapar sa partida, és igual, ens proporcionaren material. Eren dos quarentons i una cervesa que no aturava de rajar dins es nostre tassó... Ens van dir que estaven “Muy encantados de la vostra conocienza” i ja li podíem dir noltros que es deia “Encantado de conoceros” que ell erre que erre amb es “Muy encantados de la vostra conocienza”... Van ser molt aguts, ens van regalar una mini-floreta arrabassada des fumadero des bar (es carrer, vamos) i en Cisio per no quedar enrera es presentà amb una catxo florota.

Per a seguir compensant sa broma dels xinos, anàrem a davant ca nostra a cercar unes pizzes. Na Mariona diu que van estar que te cagues, noltros també ho pensam i per això n'arribam a menjar tres pics per setmana... putes goranes!

Un altre element essencial de la ruta turística eren les Rambles d'Oristano, de camí cap allà, na Marianna, que va arrossegant es peus i no mira per on camina, va fotre de ple dins un sotrac (cagondell aquests sards que no arreglen els carrers!!). Mitja peu coix arribarem a un banc i, si no li bastava a na Marianna, vam descobrir que es seu macizo-madurito-interesante de classe està fidanzat (joooooo).

Ses rambles estàvem petades, vam anar a sa birreria, on ja sabeu que ens solem xapar es cul amb es karaoke, però aquell vespre no estàvem per aguantar els quatre crits i ses desafinades habituals del lugar... així que anàrem a dormir. Però, com que som molt ortodoxes i respectam sempre les tradicions, ens aturarem a robar llorer.

Diumenge migdia, decidirem anar a fer de domingueras a sa platja. No sabem com, aconseguirem trobar es bus cap a Torregrande, i au, ja ens teniu fent sa fotosíntesi una altra vegada. Ens havia anat massa bé el dia... però a s'hora de tornar, amb ses bufetes apunt d'explotar, sobretot sa de na Joana...,es bus no venia, i no venia, i joder que no venia! I és que ens havíem equivocat d'hora...

Una vegada retornades a Oristano, ens faltava algo molt important per a mostrar a na Mariona: sa nostra segona casa useasé s'Iperstanda. Vam aconseguir entrar a n'es súper i no comprar res!! non ci credo!. I com a colofón d'aquesta visita vam anar a fer un peasso-gelato, mmmmm.. que bo tio!

Reflexió d'aquests dies: Mariona, fes cas a sa nostra padrina sarda i queda't aquí! Tanmateix ti piace la Sardegna!

P.D: PERLES DE NA MARIONA:

- Yo non capito niente, cuesto es un casino!
- Yo parlo l'italiano a mitjas
- Siamo las carabinieri de Meri, ti piace la Sardegna?
- Si tu fumare en el bagnio viene el carabinieri i clun-clun (juntant ses mans com si li posassin unes esposas)
- Etimologia del pasard, Com se diu això pa-sard? O pasard?- Que noo, que es diu pane carassau i és pa sard.
- Cuestas, due per deu euros? (ens hem comprat dues ulleres reiban per deu euros...)

Segur que n'hi ha més, però sa nostra memòria ja té una edat difícil...

P.D.D: si voleu ser protagonistes del nostre bloc per un dia..., i seure aquí, a n'es nostre sofà floripondio a escriure'l com na Mariona... només fa falta que vengueu a veure'ns, que havia de venir tothom i aquí no ve ni cristo, conyo!!