Capitolo ventisei: In nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, amen!

Dilluns dematí no poguérem anar a classe perquè vam haver d'acompanyar a na Mariona a s'estació, no sense abans passar per ca na Pili a comprar seadas (tanta creu ens havien donat ses filles de sa senyora Grazia...).

S'horabaixa després de classe, anàrem a concloure un negoci que teníem entre mans i no vos havíem contat. Resulta que davant ca nostra han montat una assessoria informàtica i noltros rebem sa seva xarxa. Així que, na Marianna, amb dos collons i molt poca vergonya, es presentà allà a proposar-li mem si compartíem s'internete. Després de vàries anades i vengudes aconseguirem xerrar amb es principale, és a dir, es jefe. El tio és un poc flipat i després de fer-nos un mega-interrogatori va acceptar sa proposició indessente, i ja tenim internet a ca nostra!! Però, com que res ens pot sortir del tot bé, resulta que només s'agafa sa xarxa davant sa finestra des bany... I ja ens teniu, una asseguda a un taburet i s'altra damunt es water (que ja ens ha anat bé que estigués davant sa finestra...) amb els portàtils a sa finestra, connectades a n'es feisbuc. Pensareu que som coiones, però val més això, que anar cada dia a s'Iperstanda... així que bye-bye Iperstanda!! uooo!

Lo surrealista del dia va ser, que en pujar a ca nostra, hi havia un capellà a ca sa senyora Grazia. Vam intentar evitar que ens veiessin,... però, com que sa senyora Grazia, com totes ses padrines, té també ulls al clotell,... ens van afinar de ple. Fins aquí tot bé, buenas tardes senyor della chiesa (no tenim ni puta idea de com se diu capellà en italià) somos de Mallorca, estamos estudiando aquí... i tal i qual, arrivederci! I una merda arrivederci!, ja el veus per dins ca nostra, amb es trasto de beneir, beneint-nos sa casa, sa senyora Grazia darrere resant unes coses estranyes i dues heretges com noltros fent esforços sobrehumans per no explotar de riure... lo que no ens passi a noltros...

Com ja vos havíem adelantat... sa rentadora no funcionava, i s'aigua beneïda no la va arreglar. Així que ja ens teniu amb sa banyera plena de roba frega que te frega. Na Joana s'ha fet dues peasso ferides damunt es dit de tant de fregar. A la fi, no sense por a una hecatombe similar a sa des wc..., anàrem a cercar a sa senyora Grazia. Creim que ja bastant barrejada per en Cisio, aquesta vegada sa doneta decidí anar a cercar es tècnic, i au, sa rentadora ja torna a girar.

Dijous anàrem a sa festa Facebook universitària, ja veis que això de ser feis-adicte no és sols patrimoni nostre... En teoria, havien de ser unes 100 persones, i no arribarem a 50, sa nit es presentava malament. Fins que va venir es show-man i va obrir sa pista, sa gent es va posar a ballar i a beure i sa cosa s'animà.

Mai endevinarieu quina música posen a una festa universitària d'Oristano... Idoi sí al·lots, con todos ustedes: Los Manolos i en Manolo Escobar... sense comentaris... Evidentment, en un event de tan elevada categoria tampoc hi podia faltar na Raffaela Carrà.

Dos cubatas en terra i un tercer per cortesia des nou cambrer macizo de na Marianna, agafarem un contentillo i vam riure i passar una bona estona...

I avui és divendres, voltros segur que currau, anau a classe, etc.. però noltros, com que no teníem res a fer, i feia un dia que te cagues, ens hem enxufat el kit de verano: bikinis, senalla i avarques, i au cap sa platja hi falta gent, que no hi ha millor remei per sa ressaca... Vos feim enveja??

Reflexió del dia: oooh mai loviuuu naironaironaaaaaa!! oooh mai loviuuu naironaironaaaaaa!!