Capitolo ventotto: una settimana nel bagno...

Diumenge, estàvem de ressaca, així que decidirem fer una marató de pel·lis:

Adivina quién --> típica pel·li de diumenge de ressaca, només valia la pena n'Ashton Kutcher...
The Warriors --> no tenim molt clar si ens agradà o no... Surrealista donde las haya!
Quemar después de leer --> ooh George Clooney quiero un hijo tuyo!

Tot això ho regàrem amb un parell de cueces... i quan més emparanoiades estàvem... vengué sa padrina a dur-nos un tros de coca perquè era el dia de la mare a Itàlia. Ja ens anà bé per a condimentar es cueces...

Dilluns, tenguérem sa darrera classe de Viticoltura, ooh Nieddu, mi dispiace pero no te echaremos de menos!! Com que es poltergueist que viu a ca nostra darrerament s'està posant ses botes... (vease wc, lavatrice,...) ara li tocava es turno a sa tele, i resulta que hem perdut els dos únics canals que miràvem, joder ens hem quedat sense els simpsons, sense en goku i sense pel·lis....!! Hay que joderse!! Pero como todo problema tiene su solución... vam decidir traslladar es centre d'operacions a n'es banyo, amb matalàs inclòs..., i veure n'Aida per internet.

Dimarts dematí, ens esperava un dia dur..., dur de veres... Si 7 hores d'enologia ja de per sí són xungues, figura't amb aquest bon dia que feia... Així que, s'horabaixa, ens prenguérem el luxe de fer ses classes prenent es sol a sa platja... Com que feia molt de vent, anàrem a n'es xiringuito a fer una birra i mira tu per on que passà es novio de na Marianna , què feia mil anys que no sabíem res d'ell... i yo con estos pelos!! dúiem una pinta de playeras xungues.. si havia dia que no el volíem trobar era aquest... llei de Murphy... Idoi tres birres després, i acte de presència del novio de na Joana acabàrem a ca seva a sopar, per mala sort no érem noltros 4 tot sols, hi havia dues amigues més... cazzo! Na Joana està indignadíssima perquè tota aquesta gent sopa de pasta amb pa! I tots són com a palos... puta genètica de merda!! Bueno, vam sopar, vam fer cueces, vam jugar a cartes, vam riure i vam quedar amb ells per a fer un sopar de despedida el dijous, ja que el novio de na Marianna partia el divendres i ja no tornaria pus.

Dimecres, després de 7 hores de classe, (sense platja de per enmig, siamo molto brave!) arribàrem a casa i muntàrem es xiringuito des banyo (vease foto). Ja sabeu que només tenim internete dins es banyo i no ens podíem perdre ni de conya com es nostre estimat equip (sobretot s'entrenador... mmmh quin tros d'home!) guanyava sa Copa del rei, així que traslladarem matalàs, birra, pizza i demés utensilis de primera necessitat per a veure un partit de futbol en “condicions”. Evidentment massacràrem al Bilbao (ja hagués pogut tornar a ser el Madrid...) en fi, Força Barça!!!!!!!!

Com ja sabeu, dijous teníem una cita amb els nostres novios, però els molt cabrons havien fet les nou del dematí i no es podien aixecar del llit... Davant aquest planton... (ara na Marianna ja té un ex a Sardegna...) resolutives noltros.., decidirem celebrar-ho a base de dos litres de sangria de vi de 50 cèntims... i muntar sa festa Feisbuc, és a dir noltros dues bevent sangria, fent-nos fotos i penjant-les, escrivent al mur d'en Guardiola i xerrant amb sa gent. Tot això sense sopar... volguérem anar a sa pizzeria, gràcies a déu (o al pizzaiolo en aquest cas) trobàrem tancat, perquè haguéssim fet el quadro de sa nostra vida (i mirau que ja n'hem fet uns quants per aquí...) ja que anàvem supergates, creim, més ben dit, estam segures, que ha estat el gat més gran de sa nostra estada aquí... triste pero cierto... Només vos direm que na Marianna va haver de pujar ses escales a quatre grapes quan venia de baixar es fems... mentre na Joana es menjava uns ous fregits en forma de corasson (o això deia ella...)

A més, aquest tros necessita una reflexió: Marianna, en dur un bon gat es mòbil amagat!

Divendres, dúiem una ressaca de collons de mico i unes pintes de loques en pijama... quan va venir un jovenet per segona vegada a arreglar sa rentadora, mem fins quant aguanta... I como nos va la guerra, dit i fet, au cap a n'es Tumbao hi falta gent!!

Reflexió del dia: Si Mahoma no va a la sangria, la sangria va a Mahoma...