Capitolo diciannove: festa de primavera

Després d'un mes aquí, hem descobert que en Tiziano (es primer al·lot que vam conèixer) viu just davant ca nostra, des nostre bany es veu es seu quarto. I ho vam descobrir perquè ens va venir a cercar per anar a sa nostra primera festa universitària a Oristano.

Era una festa a un club pijillo-minimalista, amb uns sofas superdivinos de la muerte (que encara no sabem com però en robarem un i el durem aquí). A n'es principi, no hi havia ningú..., quina fou la nostra alegria quan vérem entrar els nostres companys de classe. A poc poc, sa cosa es va començar a animar i vam poder recaptar molt de material...

Un dels nostres companys de classe, amb una pinta de Che Guevara que tira d'esquena... ens va sorprendre gratament. Pensàvem que era el típic que es queda amb sa seva cervesa a n'es racó, idò no, li va costar, però al final “el rey de la pista”. Al otro lado del ring, fent-li sa competència, però ja des d'un principi, el showman que va obrir i tancar sa pista. No sabem que nom, ni que li donen per berenar,... però vaja peasso de performance!!!

El que ens va sorprendre de bon de veres, va ser un altre de classe, que pareix un tio normalet i empegueïdor... Però ser veu, que a n'aquest sa noxe le confunde... ja que venia amb una pinta de loca que tirava d'esquena...

Vam conèixer molta gent, entre ells, un al·lot que havia estat d'erasmus a Mallorca. Va ser un bon descobriment. També n'hi havia un altre que havia estat d'erasmus per Espanya, no era tan agut, i li va menjar s'orella tot es vespre a na Joana, dient-li i repetint-li que tiene que aprender el italiano y solo hablar en italiano. Però, mem seràs coió, si tu ets es primer que només me xerres en castellà...!!!

També vam conèixer els amics des macizo que li agrada a na Joana, un dels quals se volia follar a na Joana i s'altre a na Marianna. Apart d'aquest petit detall, els dos susodixos van agafar un pedal d'escàndol, i es pobre macizo, que s'en volia anar... allà esperant cabrejadíssim... perquè estaven a 40km d'aquí i havia de conduir. Ens en volia deixar un a dormir a ca nostra, no sabem encara perquè van decidir que tenia qualque possibilitat...

A mitjan vespre, van començar a repartir unes perruques verdes que van causar furor... (mirau ses fotos).

Noltros, explicam a tothom que Sardegna ens agrada moltíssim però que li fa falta un poc més de festa... i ara tothom ens ha de dur de festa... Una al·lota ens ha de dur a una discoteca ximpumera, un al·lot a Cagliari, i es que va estar a Mallorca ens ha de dur de festa al seu poble,... ara veurem mem...

Ja al final des vespre, devers les 6, hi havia una dona que podia ser sa mare de tots, i anava més gata que tots... no sabem ni que conyo ens deia però havia d'agafar es cotxe i havia d'anar a fer feina a les 9... quin desastre, pensam que sa ressaca li durarà un parell mallorquí de dies....

Es colofón des vespre fou es nostre altre veïnat (el que viu amb en Tiziano). Resulta que fuma canne i noltros li deiem que hem acabat es nostre avecrem i mem si ens en podia aconseguir. No entenem perquè es tio ens xerrava en francès, com si l'haguessim d'entendre millor... i noltros encara l'enteníem menys. Weno, que ens contà com a trenta vegades sa mateixa història d'uns pescadors espanyols que li duien gènero... però no sabem perquè no en poden dur per noltros... finalment vam acordar que en tenir fumera li suonariamos el campanello... millor més barato.

Reflexió del dia: ci vediamo e si non vediamo, encendiamo la luce.... i ja t'arreglaras...