dimarts, 3 de març del 2009

Capitolo dieci: traumàticament traumatitzades

Hem arribat a sa conclusió de que aquí, no podem tenir un dia de tranquil·litat, d'aquests en que una pot estar tirada a n'es sofà empatxant-se de telebasura i posar les neurones en stand-by. Ni els diumenges, que són el dia del senyor, podem descansar... joder!

Estava na Marianna escurant (sí sí vos ho jur!!) i na Joana fent un xigarro congelada a sa terrassa... quan de repente plof! S'en va es llum! Joder maxo, s'ens atura es calefactor amb es puto fred que fa... Després de comprovar que erem ses úniques pringades d'Oristano sense llum... seguim amb la nostra buona fortuna... vam fer una expedició transoceànica per mirar de trobar els ploms. Quina fou la nostra sorpresa quan ens adonarem de que estaven pujats!! Joder i ara què? sa senyora Grazzia no hi era i ses pijes tampoc... que conyo feim? Començarem a pensar que teníem un poltergeist (entre es wc, els malsons macabres de na Joana, i ara això...)

En fin, entrarem en crisi profunda i ho enviarem tot a la merda i a verlas caer... El vertader problema arribà amb el començament de la fosca... quan vam aconseguir xerrar amb ses pijes (que no teníen cobertura, ja és mala sort...) ens van dir que els ploms bons estaven al carrer... na Marianna va baixar en calcetins i en un plis plas: uooo se hisso la luss!! I noltros, ... pardales..., tot lo dia a les fosques...

El dilluns, ens adonarem, per casualitat, de que s'inici de ses classes s'havia avançat una setmana. Això ens creà un trauma, no estàvem preparades psicològicament... (ja ens coneixeu...). Després de dinar, partirem resignades cap a s'universitat. Allà, esperarem davant s'aula en qüestió sense que comparegués ni cristo, a s'hora en punt començà a venir sa gent, llàstima ni un macizo en el grupo! En fi, ja hi erem tots, només faltava el professor... passaren 5 minuts i no venia... En passaren 15 i no venia, a Mallorca aquest és el moment de partir cap al bar i passar de sa classe, però aquí, com que no tenen cultura de bar... ens van fer esperar 45min, fins que vam dir joder tio ja tenim es cul pla, au anem d'aquí i que bafan'culo es professor!! Aquest va ser el nostre primer intent d'anar a classe...

Avui mati, tornàvem a tenir classe amb el mateix subjecte... que tampoc s'ha presentat, però aquesta vegada no hem estat tan pures, li hem donat els 5 minuts de cortesia i punto, a cascarla! I ara veurem mem si dilluns qui vé es presenta... No té perdó de déu, mira que crear-nos un trauma per no res...

Reflexió del dia: cuidado con nosotras Nieddu que estamos muuu locas...

4 comentaris:

  1. Tinc que felicitar-vos pes blog tan divertit q teniu!! Sincerament, m'encanta i sou unes cracks!! Que ho passeu encara més bé i seguiu escrivint!! Besos, Olivia

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Ei xunguis!

    És el segon comentari que escric, perquè al primer no me l'ha deixat penjar amb l'open ID.

    Deia, si fa no fa, una cosa així:

    Ragazzi! Estau com a una puta cabra (capra putana, en italià, no?).

    Vaig llegint les vostres peripècies des que na Marianna me va dir: mira el nostre bloc! Però encara no havia fer cap comentari.

    Bé, cuidau-vos molt!

    PS: Mem si repreneu les tasques de direcció de Xungolàndia, que sense opositores trànsfugues i batleses subornables, ja no és el mateix.

    ResponElimina
  4. Què és això que no ténen cultura de bar? Jo pensava serien com noltros!

    ResponElimina