Capitolo diciassette: una setmana “tranquil·la”

Ja fa un mes que som aquí i ses coses s'han calmat. Ara, tot ens pareix més normal... i anam fent.
Aquesta setmana ha estat tranquil·leta, hem anat a classe cada dia, hem estudiat, hem fet net, evidentment hem anat de supermecados (vam comprar un paquet de 5kg de pasta!!)... també vam anar de compres (na Marianna ja té rímel propi i na Joana un pintamorros vermell puta, així que anau alerta amb noltros!!). En fin, res massa destacable, només quatre doiets...

Dimarts vam anar d'excursió amb els de viticultura. Ja ens va anar bé perquè vam poder robar taronges (el nostre pressupost és molt ajustat... ja ho sabeu...) i vam fer un poc es coió mirant quatre parres... El que vam constatar és què tan a Mallorca, a Pekin, com a Sardenya... als tios els hi dones una pilota i, buenoo ja els tens entretinguts pel temps que vulguis... En aquesta classe, cada dia compareixen homes nous... fins i tot na Marianna ha trobat un macizo i a na Joana cada dia li agrada més el seu...

Divendres (por fin es vierneees!! de fet per noltros quasi cada dia ho és...) vam anar a Sassari, a un aperitiu erasmus a un lloc anomenat Tumbao (del que ja teníem bones referències). Al principi, estàvem desesperades perquè feia un fred de neu, d'aquests que pelen es cul de ses llebres... i noltros allà defora, sense que aparegués ningú, bevent cervesa xunga i congelant-nos es nas... Vam dir, weno almenys allà dins hi ha música així que entrarem... i quina seria la nostra sorpresa al veure que tothom ja era per allà dalt a una espècie d'altillo-zona vip.

Com que els principis mai són bons, estàvem noltros ja imaginant-nos com s'home de gas natural (congelades) a s'aturada des bus tot es puto vespre... perquè allò era una merda i el temps no passava... Menos mal que, devers les 2, sa cosa es va començar a animar. Sa veritat que es Tumbao està de conya, a més sa música ci piacce. Per a que vos faceu una idea era una espècie de Minicasino versió sarda. Vam ballar i beure Ichnusa fins que ens van treure defora. Tot va estar molt bé, si li llevam sa part en què dos sards pesats no aturaven de perseguir-nos i no es donaven per aludits amb els plantons i borderies que els hi fèiem...

Vam conèixer més erasmus espanyols (un madrilenyo macizorro) i ens van explicar sa teoria de ses italianes sobre que ses espanyoles som uns putons verbeneros. Per això, els italians perden el cul per a xerrar amb noltros i passen de ses italianes, si una italiana no vol res amb tu no pots ni xerrar amb ella. Noltros no en tenim cap culpa de que elles siguin tan mojigatas....

De camí cap al bus, vam descobrir que no som ses úniques erasmus exiliades. Vam conèixer una tropa que estan a l'Alguer. Dos d'ells eren de Sevilla i vam riure una bona estona esperant que arribassin els nostres respectius busos. A més, vam trobar un xiringuito portàtil d'hamburgueses, i amb això, a na Joana se li va obrir es cor... (a més si ho comparava amb sa merda de pizza avinagrada que ens esperava dins sa gelera... Coloma ja saps que na Jurjur necessita menjar abans d'anar a dormir...).

Dissabte, amb una bona ressaca..., vam decidir no sortir i dedicar-ho a feines que teniem pendents: provar de fer sangria amb vi de per aqui i culturitzar-nos musicalment amb les 7 edats del rock. Així idò, ens vam passar es dia a n'es sofà i davall es nòrdic. I ja està.

Reflexió del dia: con doppio concentrato di pomodoro se arregla toro toro i toro. (fins i tot una pizza avinagrada...)