Capitolo diciotto: ens reafirmem: a ses pijes ni aigua

Dilluns migdia, en arribar de classe, vam anar a tornar es plat de sa coca amb forma d'estrella que ens havia duit es diumenge sa senyora Grazia. I ella ens esperava amb una olla de salsa per sa pasta. Ens va fer un gran favor perquè vam tenir fet es dinar en un plis plas.

Dimecres, estàvem noltros estudiant tranquil·lament, quan vam començar a sentir un truller a ca sa senyora Grazia, resulta que eren ses pijes que havien vengut a cercar sa fiança. Són unes víbores, li deien que ses dues darreres setmanes de llum i aigua les havíem de pagar noltros (com si no bastàs amb els 260 que ens havien estafat ja!! males putes!!) i no li volien pagar sa basura o no se que.... Després, van venir a ca nostra a cercar coses que havien deixat i sa senyora Grazia els hi deia que si no estaven empegueïdes que ja ens havien estafat abastament... i elles que sa que hauria d'estar empegueïda era ella... bé, un caxondeo, un dramón, tothom apunt de plorar.... i noltros... allà, amb cara de esto no va conmigo, els vostres problemes les arreglau a ca vostra... res, que ses pijes van partir i lo únic que vam treure en net de tot això és que son unes truges pesseteres de cuidado! Que no tenen respecte per una dona major..., que ens van fer plorar a sa padrina mecagoncristo!!!!

Dijous, anàrem de visita a Cagliari (Palma perquè ens entengueu...). Sa veritat és que ens agradà molt, allà davant la mar, amb un percentatge més baix de grafitis i porqueria, amb cases que no cauen tant, amb un Mango, un Zara,... en fin, una ciutat un poc normal. Sa nostra visita consistí en: anar de compres, dinar com unes porcotes, fer sa fotosíntesi a n'es port, pujar moltes escales per arribar a un mirador molt xulo i com a colofon tornar loques dins una gelateria amb muntanyes i muntanyes de mil gelats... mmmmmmm gelato!!!! I ja està.

Dedicarem aquest apartat final a explicar sa teoria de na Joana... Resulta que aquí hi ha moltes funeràries, però moltes, en serio!! I na Joana ha decidit que són propietat de sa màfia, així es retroalimenten, es carreguen a sa gent que els hi fa nosa i després cobren per a enterrar-los... A més, hem constatat també que davant ses universitats sempre hi ha una funerària (bars no, funeràries sí...) pròximament formularem una teoria sobre això...

Reflexió del dia: prrrrrrrrrrrr.... no lo so.