Capitolo quindici: Welcome Erasmus Day.

Dijous dematí, seguint amb sa nostra sort, sa persiana estava espenyada (ja feia 3 dies) i no entrava ni pissca de luss a sa sala. Així que va venir en Cisio (es des bar de baix i fill de la senyora Grazia) i ens va arreglar es trasto aquest, li va costar, però ho va aconseguir... grazzie Cisio te queremos, en tenir doblers baixarem a fer una birra i una briscola!!

Com que es bus per anar a Sassari sortia a les 3, vam dinar aviat i ens vam arreglar. Ens sentíem un poc rares per anar tan pintades i mones de dia, però sa veritat és que miraves a ses altres ties i lo nostre no es notava gens. Després de morir-nos de calor, durant dues hores, dins el sauna-bus arribarem per fi a Sassari.

Anàvem a sa festa de benvinguda als erasmus del segon quatrimestre. Estàvem superempegueides perquè tothom es coneixia, i noltros, las exiliadas en Oristano, no coneixiem ni déu. Menos mal que va venir es President de s'associació (Callisto for president!!) i ens va presentar a gent, i a una espanyola!! oeee ens podíem comunicar!!

Vam anar a una sala d'actes com a molt hortera, on es rector i els membres de s'associació van fer una mica de discurs. I sa tele ens va gravar, creiem que sortirem per es diari també... Després es rector ens va ensenyar el seu despatx, on té uns peasso-sofàs... ens van dir que era la sex-room...

Va començar sa festa, amb menjar (puaaj) i beure. Es presi només venia a abocar-nos vi i vi. Al principi estàvem allà a un racó, només deixant el nostre paper d'antisocials per anar a cercar beure. Eren les nou des vespre i na Marianna pensava jodeeeeeer que se'm farà de llarg, i na Joana que ja anava contentilla li deia: No t'estressis, carpe diem!.

Poc a poc, vam anar coneguent gent: en Simone que havia estat d'erasmus a espanya, un que ens pintava sa cara de negre, un que na Joana ja l'havia calat en fotos per es feisbuc i va resultar que era madrilenyo!! Vam trobar un grupet d'espanyols que ja ens van convidar a un botellón es dia següent, ara comencem a anar...!!

Resulta que aquí, ses ties van a pixar totes soles, i els tios en grup. Així que, dins es banyo ens vam trobar un grup de devers 8 sards que feien caxondeo. I noltros, que ens basta poc, ens hi vam afegir. Sa qüestió, ja vam estar tot es vespre amb aquesta penya. Eren molt aguts, molt divertits, indies, molt rotjos, i n'hi havia més d'un de macizo!! A més, ens van dur al seu bar, on te un altillo destrangis per a fumar, amb això a na Joana se la van guanyar.

Després vam anar a sa festa erasmus a un local que es deia Triciclo. Aquest puesto té un quartutxo a mode de peixera on hi desterren als fumadors. És un poc agobiant, perquè allà només hi caben 20 persones, i n'hi havia almanco 50!! Era un local de música comerciale, pareixia un miniCocoBongo. Vam riure molt i van passar coses surrealistes que no són aptes per aquest bloc... només vos direm que totes dues vam triomfar...

En fin, va ser una bona nit, li posam un 8,5. I ja ens veis a les 6 del dematí pillant es bus cap Oristano, que si és d'anar pareixia una sauna, aquest pareixia el polo norte, no tenen terme mig aquests autistes!

A les 8 arribavem a la nostra città, i no ens faltava d'altra que trobar a sa senyora Grazia al balcó... i com una padrina que és va sortir a n'es portal i ens va demanar d'on veníem. I com a padrina guai que és ens va dir: Disfrutau ara que sou joves! - D'accordo, non ti preocupare, és algo inherent a noltros.

Divendres, estavem pa'l arrastre. Hombre ressaca!! Como te echaba de menos!! I no hi ha res millor que passar un dia de ressaca a n'es sofà (encara que es nostre sigui incòmode) amb 2 litrones, 2 pel·lis, 2 cueces o enriqueces i 1 bon bol de palomitas!!

Què passarà avui que és dissabte??.... continuarà...

Reflexió del dia: això cada vegada mola més o algo així...